Doto coronata

Doto coronata (Gmelin, 1791)

• Doris coronata Gmelin, 1791 (original)
• Doto costae Trinchese, 1881 
• Doto splendida Trinchese, 1881

Descripció
Aquesta espècie pot arribar als 10 mm de longitud i té el cos semitransparent amb les vísceres blanquinoses o de color crema. El més característic són les taques de color carmí o marró que esquitxen el dors de l’animal, el cap, la beina rinofòrica, els costats del cos i els cerata. El cap té lòbuls cefàlics laterals ben desenvolupats. La beina rinofòrica té diverses taques carmí o marró en la seva cara interna. Els rinòfors són llisos, semitransparents i amb granulacions blanques prop de l’àpex. En els exemplars de major talla pot haver-hi fins a 7 cerata a cada costat del cos i els més grans poden tenir 4-5 cercles de tubercles; aquests són arrodonits i poc sortints i en cadascun d’ells hi ha una taca arrodonida carmí o marró fosc en l’àpex i una altra allargada i molt aparent en la cara interna de la base del cerata. Solen haver-hi també granulacions blanquinoses i altres petites taques carmí o marró en els tubercles ceratals. El tubercle apical està poc desenvolupat i és arrodonit. La glàndula digestiva dins del cerata és de color cremós. No hi ha pseudobrànquies desenvolupades. Els orificis genitals poden estar pigmentats de vermell.

Biologia
D. coronata és una espècie que s’ha citat vivint sobre multitud de substrats, tant de hidrozous tecats com Abietinaria abietina, Aglaophenia ploma, Nemertesia (=Antenularia) ssp., Rhizocaulus (=Campanularia) vercicillatus, Diphasia ssp., Dynamena pumila, Halecium ssp., Hydrallmania falcata, Kirchenpaueria ssp., Lafoea ssp., Laomedea ssp., Obelia ssp., Plumularia ssp., Sertularia ssp., Sertularella polyzonias, Thuiaria ssp., hidrozous atecats (Bougainvillia ramosa, Clava multicornis, Coryne muscoides, Eudendrium ssp., Hydractinia echinata, Tubularia ssp.) i fins i tot briozous (Alcyonidium). No obstant es sospita que possiblement s’ha confós amb altres espècies semblants i poc conegudes fins a la publicació del treball de Lemche (1976) en el qual es descrivien diverses noves espècies i que, per tant, el seu espectre de substrats i d’aliment sigui molt més reduït. Doto coronata pot estar parasitat per copèpodes ectoparàsits com Doridicola agilis i Splanchnotrophus brevipes o endoparàsits com Lomanoticola brevipes.

Etimologia

• Doto, del Llatí Doto, una nimfa marina, from Greek Dōtō
• Coronata, del Llatí coronatus, coronat, encerclat, circumvalat, embolicat.

Distribució
Espècie molt àmpliament repartida per totes la costes atlàntiques del nord d’Europa (illes Britàniques, Irlanda, Bèlgica, Holanda, costa francesa), la Península Ibèrica (costa Cantàbrica, Galícia, Portugal, zona de l’Estret de Gibraltar, costa Llevantina i Catalunya) i el Mediterrani (mars Egeu i Adriàtic, costes de l’antiga Iugoslàvia, golf de Nàpols i el Mediterrani francès). En les costes catalanes ha estat citada a L´Escala, Begur i Tossa de Mar. Hi ha també cites d’aquesta espècie a la costa atlàntica nord-americana i a Sud-àfrica, que haurien de ser confirmades.

Cites georeferenciades conegudes de l'espècie: Doto coronata

Fonts:
OBIS GROC 2010-2011 Enric Madrenas João Pedro Silva Bernard Picton GBIF	OPK VIMAR Manuel Ballesteros M@re Nostrum Altres fonts Marine Regions

Espècies semblants
Es sospita que Doto coronata no és una espècie, sinó un complex d’espècies semblants i poc conegudes que, de moment no es poden diferenciar.

Videos

Altres fotos

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by Bernard Picton

Doto coronata by Enric Madrenas

Doto coronata by José Carlos García Gómez

Bibliografia

1246567 Doto coronata 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 667 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com: