Doto eireana

Doto eireana (Lemche, 1973)

Doto eireana per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Dotidae  

 

Genus

Doto  

 

Species

Doto eireana  Lemche, 1976

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139635).
Descripció
Nudibranqui de mida petita, els individus tenen una mida inferior al centímetre de longitud, el cos elevat i de secció quadrangular, és de color blanc translúcid, motejat amb taques de color marró vermellós disperses per tot el cos, especialment al dors i als costats, i també als àpexs dels tubercles de les cerates. Les cerates son bulboses i tenen tubercles disposats en fileres (generalment dues) just sota l’àpex. Té els tentacles orals a la part anterior basal del cos. Una mica més enrere i a la part dorsal del cos, té dos rinòfors tubulars que poden presentar taques de color blanc intens que es diferencien del color translúcid de la resta de cos. La part inferior dels rinòfors està envoltada per una beina acampanada, alta i estreta.

Biologia
Recentment separada de l’espècie Doto coronata, Doto eireana es pot confondre fàcilment amb espècies semblants com Doto dunnei o Doto maculata, però pot identificar-se pel substrat on es troba, ja que s’alimenta exclusivament de l’hidroide Amphisbetia operculata, que es troba en zones de elevat hidrodinamisme, com les roques exposades a les onades de la zona infralitoral o l’estípit del kelp Laminaria hyperborea. La posta consisteix en una cinta blanca en forma d’acordió dipositada sobre l’hidrari de què s’alimenta. Les cerata es poden desprendre fàcilment si l’animal se sent en perill, encara que poden regenerar-se ràpidament.

Etimologia

  • Doto. Del Llatí “Doto”, una nimfa marina, del Grec “Dōtō”.
  • Eireana. De “Eire”, Irlanda.

Distribució
La seva distribució abasta la costa oest d’Irlanda, la costa oest d’Escòcia, a Gales, al Canal de Bristol i tota la zona sud d’Anglaterra, inclosa la Illa de Wight. A la Península Ibèrica ha estat citada al Cantàbric, la costa de Galícia i Portugal. A Catalunya ha estat reportat a la Costa Brava, entre Blanes i l’Escala.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto eireana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Doto eireana

    Cantabria: Ortea and Urgorri (1978), Fernández-Ovies (1981), Fernández-Ovies and Ortea (1981). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984). Portugal: Calado et al. (2003).

    General: Brown & Picton, 1979:8; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:710; Just & Edmunds, 1985:34[P]; Picton & Morrow, 1994:42[P]; Thompson, 1988:136; Thompson & Brown, 1984:31[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doto eireana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Fuertes, Sara; Manuel Ballesteros; Enric Madrenas; Miquel Pontes (2012-2019) "Doto eireana" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/04/2013, Accessed: 23/05/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/HWKlL)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.