Catriona maua

Catriona maua  (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1960)

Catriona maua @ Lake Worth Lagoon, Florida 23-09-2016 per Ariane Dimitris

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Catriona  

 

Species

Catriona maua  Ev. Marcus & Er. Marcus, 1960

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141612).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Tenellia maua   Ev. Marcus & Er. Marcus, 1960

Descripció
Aquesta petit aeolidaci té una mida màxima citada de 12 mm. Té el cos de color blanc o groguenc translúcid amb taques irregulars de color blanc opac. El cap és estret com en altres espècies del gènere. Els tentacles del cap són curts, de color blanc opac i dirigits cap als costats. Rinòfors en forma de dit, llissos i curts, amb el costat anterior de color blanc opac i una ratlla de color vermell o de color taronja brillant al costat posterior de la base. Els ulls són de color negre. Els extrems anteriors del peu son arrodonits; el peu no és tan ampli com el cos, i la cua és acabada en punta. Les cerata tenen forma de maça (son més amples per sobre de la meitat de la seva longitud) són nombroses, pot haver-hi fins a 11 files de cerata a cada costat del cos. Les fileres més poblades són de la 2 a la 4, i les menys poblades són les més properes a la cua. Les cerata no cobreixen totalment la regió anterior del cos ni la punta de la cua. L’anus i el nefroprocte es troben prop de la cerata més interna de la fila cinquena dreta, mentre que el gonoporus està entre la primera i la segona files de la dreta. L’esòfag de color vermell brillant és visible per transparència, com ho són els diverticles marrons i llissos de la glàndula digestiva a la base de cerates.

Biologia
Generalment es troba en aigües poc profundes (d’1 a 8 metres de profunditat) sobre esponges o branques d’hidrozous. Thompson (1980) va recollir aquesta espècie a Jamaica d’hidrozous Pennaria, mentre que Marín i Ros (1987) la van recollir en Ventromma halecioides a la Mediterrània. Aquesta espècie és més freqüent entre novembre i gener, i d’abril a juny. La posta és una espiral d’una volta (Marcus i Marcus, 1960) o en forma de ronyó (Marín i Ros, 1987) amb prop de 70 ous de 100 micres de diàmetre. L’eclosió té lloc després de 16-17 dies a 16ºC.

Etimologia

  • Maua, d’origen incert, sembla relacionat amb gats.

Distribució
Tenellia maua té una distribució anfi-Atlàntica. S’ha citat a l’Atlàntic occidental a Miami, EUA (Marcus i Marcus, 1960), Curaçao i Bonaire (Marcus i Marcus, 1963), Jamaica (Edmunds, 1964; Thompson, 1980), Barbados (Edmunds i Just, 1983) i Bahames (Redfern, 2001). A l’Atlàntic oriental s’ha citat a Gran Canària, Tenerife i La Gomera (Illes Canàries per Ortea et al, 2002), Açores (Malaquias et al., 2009), Cap Verd (Ortea et al., 2002) i la costa sud Atlàntica d’Espanya (Cervera, dades no publicades). A la Mediterrània s’ha citat al golf de Nàpols, Itàlia (Schmekel, 1968; Schmekel i Portmann, 1982) i al Mar Menor, Murcia, Espanya (Marín i Ros, 1987).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Catriona maua
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Videos

Tenellia maua @ Lake Worth Lagoon, West Palm Beach, Florida, USA by Ariane Dimitris

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Catriona maua" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2016, Accessed: 26/05/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/ZEgee)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.