Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Trinchesia ocellata

Trinchesia ocellata

Trinchesia ocellata Schmeckel, 1966

Trinchesia ocellata @ Palamós per Enric Madrenas

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Fionoidea
	Family	Trinchesiidae
	Genus	Trinchesia
	Species	Trinchesia ocellata Schmekel, 1966

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 750612).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

Tenellia ocellata (Schmekel, 1966)
Cuthona ocellata (Schmeckel, 1966)

Descripció
Els exemplars poden arribar a mesurar 13 mm de longitud. El cos dels animals és estilitzat i translúcid però d’una tonalitat verd-groguenca. En el dors destaca una línia longitudinal blanca que va des del cap, passant entre la base dels rinòfors, fins a la cua. En els flancs del cos també sol haver-hi una línia blanca, en ocasions discontínua. Els palps orals són relativament curts, transparents i amb pigment blanc superficial, excepte a la base, que és groga. Els rinòfors són gairebé de major longitud que els palps orals, són també semitransparents, podent-se veure en el seu interior i amb la lupa binocular el nervi rinofòric. La superfície dels rinòfors té taques blanques que poden ser gairebé contínues en la cara anterior i posterior. Els ulls, poc aparents, es troben quelcom per darrere de la base dels rinòfors. Pot haver-hi fins a 8 grups de cerata en cada costat del cos. Els dos primers grups són simètrics a banda i banda i entre ells es troba la regió cardíaca, que fa lleugera prominència cap amunt i té un tegument transparent que permet distingir l’aurícula i el ventricle i les seves contraccions. Hi ha tres fileres de cerata en el primer grup mentre que només una filera en els altres grups. A partir del segon grup de cerata, la resta son asimètrics, estant els de la dreta una mica més avançats que els de l’esquerra. La grandària dels cerata en cada grup augmenta des dels més exteriors fins als situats més internament. A l’interior de cada cerata, la glàndula digestiva és de color marró a la base i vermell intens prop de l’àpex, que és groguenc. En la meitat superior de l’epidermis dels cerata hi ha taques blanques irregulars en grandària i forma. El peu és estret i a la seva zona anterior diferencia uns curts palps propodials de color verd groguenc. L’orifici genital està situat sota la segona filera del primer grup de cerata de la dreta.

Biologia
S’han citat diverses espècies de hidraris com a substrat de T. ocellata, tant de tecats com d’atecats, com els gèneres Halecium, Dynamena, Sertulaella, Dicoryne, Podocoryne, Obelia i Eudendrium, que podrien constituir el seu manteniment alimentari. S’ha comprovat també que posa la posta sobre colònies del hidrari Halecium labrosum; la posta és un cordó transparent i de forma irregular que té ous de color blanc d’unes 120 micres.

Etimologia

Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
Ocellata, del Llatí ocellus, diminutiu d’oculus, ull. Es refereix a un ull simple, comú a molts organismes marins, però també es fa servir per animals amb taques circulars semblants a ulls.

Distribució
És present a totes les costes de la Península Ibèrica, tant atlàntiques com mediterrànies. A la Mediterrània occidental s’ha citat a Espanya, França i Itàlia, amb alguna cita al mar Adriàtic. A Catalunya s’ha trobat per tota la Costa Brava, on és relativament freqüent.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia ocellata
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Espècies semblants
La coloració groc verdosa del cos la fan inconfusible.

Abundància

Mediterrània occidental:	★★☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia ocellata basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Trinchesia ocellata by Enric Madrenas

Trinchesia ocellata @ Mallorca by Lenka Juskaničová

Trinchesia ocellata @ La Vaca, Illes Medes 03-06-2015 by Egidio Trainito

Trinchesia ocellata @ La Herradura, Granada, Spain 5-04-2017 by Stefan Verheyen

Trinchesia ocellata by Miquel Pontes

Trinchesia ocellata @ France by Pascal Girard

Trinchesia ocellata by Manuel Ballesteros

Trinchesia ocellata @ Granada por Luis Sánchez Tocino

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Trinchesia ocellata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 30/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=691)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Trinchesia ocellata