Felimare cantabrica

Felimare cantabrica (Bouchet & Ortea, 1980)

Felimare cantabrica @ Asturias per Luis Ángel Díaz Álvarez

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Fins fa poc es pensava que hi havia una altra espècie molt semblant Felimare malacitana (Luque, 1986) que es podia diferenciar per una mena de papil·les que recobreixen el mantell de l’animal i per la ràdula (Ortea et al. 1996), però després d’estudiar el tema sembla ser que només és un sinònim junior de Felimare cantabrica (G. Calado, 31/12/2016, com. pers.).

Sinònims

• Hypselodoris cantabrica Bouchet & Ortea, 1980 (original)
• Felimare malacitana (Luque, 1986)
• Hypselodoris malacitana Luque, 1986

Descripció
Cos alt i allargat, amb una longitud màxima registrada d’uns 110mm (Ortea et al. 1996), de color blau fosc. El mantell dorsal està vorejat de groc, amb una banda submarginal de color blau turquesa, i està recobert de petites papil·les. Té dues línies al mig del dors de color blanc, grogues i discontínues en els exemplars adults, que es perllonguen per davant dels rinòfors, lloc on convergeixen. Entre aquestes dues línies s’observa una línia de punts grocs que arriba fins a l’altura dels rinòfors. Aquests són de color blau molt fosc, gairebé negre, i amb taques grogues a la part posterior. Les brànquies són del mateix color que els rinòfors i tenen taques grogues a banda i banda del raquis branquial. Tant els rinòfors com les brànquies són retràctils.

Biologia
Com altres espècies del gènere, se suposa que s’alimenta d’esponges. Els juvenils es troben freqüentment sobre l’esponja Dysidea fragilis. La posta consisteix en una cinta de color blanc enrotllada en una espiral d’unes 2 voltes i mitja, relativament àmplia i fixada al substrat per un dels seus costats, amb el costat lliure una mica ondulat. Viu en fons rocosos a poca profunditat (totes les cites són entre 3 i 30 metres) i es considera escàs.

Etimologia

• Cantabrica. Del Llatí “cantabricus”, del país dels càntabres, en referència a la costa nord d’Espanya.

Distribució
Citat a la costa sur Mediterrània d’Espanya, a tota la costa atlàntica de la Península Ibèrica i a la costa Oest de França, al Golf de Biscaia. També a les Illes Canàries (El Hierro: maig 2002, Isabel Creo a Sea Slug Forum com F.malacitana) i al Senegal (Dakar: 20/02/2004, Valerie Caro en Sea Slug Forum com F.malacitana).

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Felimare cantabrica 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2441 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• AsturNatura
• Biodiversity Heritage Library
• DORIS
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• Medslugs (Med) Felimare malacitana
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• Sea Slug Forum (Felimare malacitana)
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: