Gargamella boucheti

Gargamella boucheti (Ortea, 1979)

Gargamella boucheti @ Costa Brava per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Fernández-Vilert et al. (2024) van dur a terme una sèrie d’anàlisis genètics sobre una àmplia mostra de llimacs de mar de la família Discodorididae i, entre molts altres resultats novedosos i interessants, van onservar que Discodoris rosi Ortea, 1979, del nord-oest i nord-est d’Espanya, s’agrupava amb Carminodoris boucheti Ortea, 1979, del nord-est d’Espanya. Estudis morfològics previs ja havien proposat la inclusió de Discodoris rosi en el gènere Rostanga, a causa de la presència de dents radulars laterals allargades i estilitzades, un caràcter tradicionalment utilitzat per reconèixer espècies de Rostanga (Rudman & Avern 1989, Dayrat & Gosliner 2005, Dayrat 2011). A més, com altres espècies del gènere Rostanga, Discodoris rosi i Carminodoris boucheti presenten tubercles cariofilideus, una estructura absent en el gènere Discodoris (Ortea et al. 2014). No obstant això, la cutícula labial és llisa en Discodoris rosi, mentre que en els gèneres Rostanga i Discodoris està armada amb elements mandibulars (Ortea et al. 2014), excepte en Rostanga elandsia, que té una mandíbula llisa i sense aquests elements (Garovoy et al. 2001). Per aquest motiu, alguns autors van mantenir Discodoris rosi en el gènere Discodoris, a l’espera d’una major clarificació (Sánchez-Tocino 2003, Cervera et al. 2004). Atès que tant Discodoris rosi com Carminodoris boucheti també s’agrupen amb l’espècie tipus Gargamella immaculata, i considerant que Carminodoris boucheti i Gargamella presenten una cutícula labial llisa (Perrone & Doneddu 1996, Ortea et al. 2006), com s’ha esmentat anteriorment per a Discodoris rosi i Rostanga elandsia, Fernández-Vilert et al. (2024) han transferit aquestes espècies al gènere Gargamella, establint les noves combinacions Gargamella boucheti, Gargamella elandsia i Gargamella rosi.

Sinònims

• Carminodoris boucheti Ortea, 1979

Descripció
La coloració de l’animal pot ser groguenca o ataronjada però sempre hi destaca una franja de color marró al mig del dors que va des de la zona branquial fins l’àrea interrinofòrica i sobre ella es troba una fina línea blanquinosa que envolta pel darrera a la beina de les brànquies. El dors sol estar esquitxat per petites puntuacions blanquinoses que es corresponen amb petits tubercles cònics proveïts de diminutes espícules en el seu interior. El mantell també és molt espiculós. Els rinòfors son semitransparents en la seva base mentre que la zona laminar és de color marró clar; l’orifici rinofòric esta rodejat de 15 a 17 petites papil·les còniques i blanquinoses. La brànquia esta formada per 6-8 fulles branquials tripinnades de color groguenc i quan estan esteses es mantenen en posició vertical, molt apretades entre si. La beina que envolta a les fulles branquials és poc elevada i el seu extrem disposa també de petits tubercles pigmentats de blanc, detall que crea el típic collaret blanc al voltant de les brànquies. El peu és de color ataronjat i la boca presenta un parell de palps digitiformes semitransparents.

Biologia
Es tracta d’una espècie de doridaci de petita mida (fins a 22 mm de longitud) que pot trobar-se en la Costa Brava en la cara inferior de les pedres, freqüentment ben camuflat sobre esponges incrustants com Hymeniacidon perlevis (esponja coneguda fins fa poc com H. sanguinea) de la que sembla podria alimentar-se. La posta esta formada per una cinta de color taronja d’uns 3 mm d’alçada enrotllada en 3-5 voltes molt apretades i d’uns 10 mm de diàmetre. Els ous mesuren al voltant de 100 μ i n’hi ha de 8-9 a lo ample de la cinta.

Etimologia

• Gargamella. El nom assignat per Bergh probablement es refereix a la geganta Gargamelle, mare de Gargantúa a la història de F. Rabelais del segle XVI “La vida de Gargantúa i de Pantagruel”.
• Boucheti. Dedicada a Philippe Bouchet (1953-), malacòleg francès en el Museu d’Història Natural de Paris.

Distribució
Aquesta espècie de recent descripció es circumscriu fins el moment a aigües asturianes (d’on foren recol·lectats els primers exemplars), l’àrea de l’Estret de Gibraltar i algunes localitats de les costes italianes i espanyoles. En aigües catalanes s’ha trobat en la cala de Sant Francesc (Blanes) i a diversos llocs del cap de Creus, com Portlligat. Es tracta per tant d’una espècie molt poc comuna.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Gargamella boucheti 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2104 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: