Eubranchus prietoi

Eubranchus prietoi Llera & Ortea, 1981

Eubranchus prietoi per José Carlos García Gómez

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Descripció
Animals de fins a 7 mm de longitud. Cos allargat i estret de color blanc i semitransparent però amb taques i puntuacions marró fosc i blanc per tot el cos, inclòs el cap, palps orals, rinòfors i cerata. Palps orals curts, rinòfors llargs. Quatre o cinc grups de cerata a banda i banda del dors, els dos anteriors amb dos cerata i la resta amb només un. Els cerata són semitransparents, força llargs, estrets a la base i amb protuberàncies en forma de tubercle. La glàndula digestiva, de color marró fosc es veu per transparència al dors formant un cordó en forma de Y zigzaguejant des de just darrere dels rinòfors i al llarg de l’animal. Dins dels cerata és de color blanc cremós.

Biologia
Viu i s’alimenta d’hidrozous com Plumularia setacea. Les postes es dipositen sobre del mateix hidrozou, tenen forma arronyonada i contenen escassos ous blancs. Espècie molt críptica sobre els hidraris en què viu.

Etimologia

• Eubranchus, del Grec, significa “branquias de veritat”.
• Prietoi, dedicada al Conseller de Comerç, Turisme i Pesca del Consell Regional d’Asturias, el senyor Alfredo Prieto Valiente, com a reconeixement als seus esforços per a la creació del CRINAS (Centre d’Investigacions Aquàtiques d’Asturias).

Distribució
S’ha citat des de les costes atlàntiques de França, on és molt comú en la llacuna d’Arcachon, fins a les costes africanes del Senegal i Ghana, també observada a la Mediterrània occidental. A Catalunya és molt rara i nomès s’ha trobat a Tamariu i Sant Feliu de Guíxols.

Espècies semblants
Eubranchus exiguus, no té la glàndula digestiva visible en forma de cordó fosc al llarg de tot el cos, mentre que a Tergipes tergipes, que sí la té, els cerata són llisos.

Altres fotos

No tenim (més) fotos de Eubranchus prietoi

Bibliografia

1246567 Eubranchus prietoi 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 21051 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: