Eubranchus prietoi

Eubranchus prietoi Llera & Ortea, 1981

Eubranchus prietoi per José Carlos García Gómez

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Eubranchidae  

 

Genus

Eubranchus  

 

Species

Eubranchus prietoi  Llera & Ortea, 1981

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139769).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Descripció

Animals de fins a 7 mm de longitud. Cos allargat i estret de color blanc i semitransparent però amb taques i puntuacions marró fosques i blanques en tot el cos, inclòs el cap, palps orals, rinòfors i cerates. Palps orals curts, rinòfors llargs. Quatre o cinc grups de cerata a banda i banda del dors, els dos anteriors amb dos cerates i la resta amb només un. Els cerates són semitransparents, força llargs, estrets a la base i amb protuberàncies tuberculoses. La glàndula digestiva, de color marró fosc es veu per transparència al dors formant un cordó en forma de Y zigzaguejant i des just darrere dels rinòfors i al llarg de l’animal, dins dels cerates és blanc cremosa.

Biologia

Viu i s’alimenta d’hidrozous com Plumularia setacea. Les postes, que es dipositen sobre del mateix hidrozou, tenen forma arronyonada i contenen escassos ous blancs. Espècie molt críptica sobre els hidraris en què viu.

Etimologia

  • Eubranchus, del Grec, significa “branquias de veritat”.
  • Prietoi, dedicada al Conseller de Comerç, Turisme i Pesca del Consell Regional d’Asturias, el senyor Alfredo Prieto Valiente, com a reconeixement als seus esforços per a la creació del CRINAS (Centre d’Investigacions Aquàtiques d’Asturias).

Distribució

S’ha citat des de les costes atlàntiques de França, on és molt comú en la llacuna d’Arcachon, fins a les costes africanes del Senegal i Ghana, també observada a la Mediterrània occidental. A Catalunya és molt rara i nomès s’ha trobat a Tamariu i Sant Feliu de Guíxols.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus prietoi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Eubranchus prietoi

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Eubranchus prietoi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Eubranchus prietoi

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 1987. Adiciones a la fauna de Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar (sur de España), I. Iberus 7 (2): 197-209.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, and F. J. García. 1990. Description of Eubranchus linensis new species (Nudibranchia), with remarks on diauly in nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 56: 585-593.
    Llera, E. M., and J. Ortea. 1981. Una nueva especie de Eubranchus (Mollusca: Nudibranchiata) del Norte de España. Bollettino Malacologico 17 (11-12): 265-270.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ortea, J., M. Caballer, L. Moro, and J. J. Bacallado. 2002. Descripción de dos especies nuevas del género Eubranchus Forbes, 1858 (Mollusca, Nudibranchia) en la Macaronesia. Avicennia 15: 91-100.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Rudman W.B. et al. 1998. Eubranchus prietoi accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/eubrprie).
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Valdés, A., and V. Heros. 1998. The types of Recent and certain fossil opisthobranch molluscs in the Museum national d’Histoire naturelle, Paris. Zoosystema 20(4):695-742.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

José Carlos García Gómez (2012-2019) "Eubranchus prietoi" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/12/2015, Accessed: 15/11/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/8XzTG)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.