Trinchesia granosa

Trinchesia granosa  Schmekel, 1966

Trinchesia granosa per Schmekel & Portmann (1982)

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Trinchesia  

 

Species

Trinchesia granosa  Schmekel, 1966

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 750609).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Tenellia granosa (Schmekel, 1966)
  • Cuthona granosa (Schmekel, L., 1966)

Descripció
El cos és allargat, de color blanc translúcid i pot arribar a mesurar 11 mm de longitud. El cap, el cos, els rinòfors i els tentacles orals estan recoberts d’un fi puntejat de color blanc opac, absent al peu i als cerata. Els rinòfors arriben a mesurar un quart de la longitud del cos, són llisos i digitiformes i estan acolorits de taronja en la meitat distal. Els tentacles orals mesuren la meitat que els rinòfors i la meitat distal també està acolorida de taronja. Els cerata estan disposats en 9 fileres al llarg de cada costat del cos, cada filera amb un màxim de 4 o 6 cerata. La glàndula digestiva és de color marró i és visible a través de la pell dels cerata, que estan puntejats de color marró, més densament a la regió subapical, per sota del cnidosac, que és de grans dimensions i de color blanc. L’anus i el nefroprocte se situen just davant de la cera més interior de la tercera fila al costat dret del cos. El gonòpor es troba sota la primera filera de cerata, també al costat dret de l’animal. El peu té els tentacles propodials arrodonits i l’extrem de la cua no està cobert per cerata.

Biologia
La posta consisteix en una forma el·lipsoide o reniforme, amb ous de color blanc d’uns 0,12 mm de diàmetre. Les larves no són planctòniques, sinó que la metamorfosi té lloc dins de l’ou, que eclosiona al cap de 18 dies. Trinchesia granosa s’alimenta de Podocoryne carnea.

Etimologia

  • Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
  • Granosa. Derivat del Llatí granum, gra.

Distribució
Espècie citada per Schmekel al golf de Nàpols el 1966. No se’n té constància en altres ubicacions, encara que hi ha moltes cites d’exemplars similars, com alguns juvenils d’Aeolidiella alderi, que haurien de ser estudiades amb atenció.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia granosa
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Possibilitat de confusió
Alguns juvenils d’Aeolidiella alderi són molt similars a Trinchesia granosa a primera vista, ja que tenen els extrems dels rinòfors i els tentacles orals acolorits de taronja, però, el peu més ample, els tentacles propodials apuntats, algunes cerata amb els extrems lleugerament acolorits de taronja, els grans ulls situats a la base dels rinòfors i el primer anell de cerata de color clar (per l’encara escàs desenvolupament de la glàndula digestiva del seu interior), així com la inserció del primer anell de cerata davant dels rinòfors, característiques totes elles típiques d’A. alderi, permeten distingir-los.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia granosa basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cella K, Carmona L, Ekimova I, et al. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0167800.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera JL, García-Gómez JC, López-González PJ. 1992. A new aeolid (Gastropoda: Nudibranchia) from the Atlantic coasts of the Southern Iberian peninsula. The Veliger 35(4): 330-337.
    Korshunova T, Martynov AV, Picton BE. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22. https://doi.org/https://doi.org/10.11646/zootaxa.4324.1.1.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ros J. 1974. Competencia i evolució en espècies veïnes de gasteròpodes marins. Colloquis de la Societat Catalana de Biología (Evolució) 7: 101-121.
    Ros J. 1981. Desarrollo y estrategias bionómicas en los Opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183. Available from https://raco.cat/index.php/oecologiaaquatica/article/view/382034.
    Sabelli B, Gianuzzi-Savelli R, Bedulli D. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Salvini Plawen L v. 1972. Cnidaria as food-sources for marine invertebrates. Cahiers de Biologie Marine 13(3):385-400, pl 1.
    Schmekel L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie. 75(6):103–155.
    Schmekel L, Wechsler W. 1968. Feinstruktur der Mitteldarmdruse (Leber) von Trinchesia granosa (Gastropoda Opisthobranchia). Zeitschrift fur Zellenforschung und mikroskopische Anatomie 84:238-268; figs. 1-14; tbls. 1-2.
    Tardy JP. 1971. Embryologie et organogenese sexuelle. Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 1(2):151- 166.
    Tardy JP. 1970. Contribution a l’etude des metamorphoses chez les nudibranches. Annales des Sciences Naturelles (Zoologie), Paris 12(3):299-370.
    Tardy JP, Dufrenne M. 1978. Effets du groupement et du volume disponible sur la sexualite du mollusque nudibranche Eubranchus doriae (Trinchese 1879). Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 7:66-68.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Thiriot Quiévereux C. 1977. Veligere planctotrophe du doridien Aegires punctilucens (D’Orbigny) (Mollusca: Nudibranchia: Notodorididae): description et metamorphose. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 26(2):177-190.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Wägele H. 1989. Über die Morphologie und Feinstruktur einiger Eigelege antarktischer Nudibranchia (Gastropoda). Zoologischer Anzeiger 222(3-4):225-243.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Trinchesia granosa" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=689)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.