Doto millbayana

Doto millbayana (Lemche, 1976)

Doto millbayana @ “Depuradora” (L’Escala, Girona), 21/04/2012 per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Doto dunnei Lemche, 1976 ha estat considerat durant dècades una espècie distinta dins del complex Doto coronata, però estudis moleculars recents (Shipman & Gosliner, 2015; Martinsson et al., 2021) no han trobat divergència genètica significativa entre aquest tàxon i Doto millbayana Lemche, 1976, malgrat diferències morfològiques menors en ràdula, pseudobrànquies, pigmentació i preferències tròfiques que ara s’atribueixen a variació intraespecífica. La revisió sistemàtica més actualitzada (Vázquez-Alcaide et al., 2025) confirma que ambdós representen la mateixa espècie, proposant D. dunnei com a sinònim subjectiu júnior de D. millbayana (syn. nov.), ja que aquesta darrera fou descrita en primer lloc al mateix treball de Lemche (1976) i té prioritat nomenclatural segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica. Aquest canvi també es reflecteix en bases de dades taxonòmiques com WoRMS.

Sinònims

• Doto dunnei Lemche, 1976

Descripció
Petit nudibranqui del grup coronata, cos allargat i estret, translúcid blanc o crema. Adults amb 4–6 (fins a 7–8 en algunes poblacions) parells de cerates dorsolaterals. Els tubercles dels cerates tenen taques terminals arrodonides marró vermellós o negre violaci, amb taques irregulars addicionals entre ells; en alguns morfotips, pigmentació densa en taques o ratlles marró vermellós o negre violaci al dors i laterals. Cos amb taques variables de pigment marró vermellós o negre violaci. Beines rinofòriques amb vores clarament blanques, dilatades i esteses anteriorment (Lemche, 1976; Picton & Morrow, 2023; Vázquez-Alcaide et al., 2026).

Biologia
Depredador generalista d’hidrozous tecats i atecats; succiona el fluid del coenosarc tallant el perisarc dels talls sense danyar els pòlips. Preses inclouen Plumularia setacea, Kirchenpaueria pinnata, K. halecioides, Nemertesia ramosa, Tridentata perpusilla, Obelia sp. i Aglaophenia sp. Diposita les masses d’ous blanques en forma de cordó meandriforme o circular (fins a 6 plecs), sobre roques o els mateixos hidrozous dels quals s’alimenta. Adults presents d’octubre a maig (Atlàntic) o de gener a juny (Mediterrani). Actiu durant el dia, sempre associat a substrats rocosos o praderies de Posidonia oceanica amb hidrozous (Lemche, 1976; Thompson & Brown, 1984; Picton & Morrow, 2023; Vázquez-Alcaide et al., 2026; Martinsson et al., 2021).

Etimologia

• Doto. Nom d’una Nereida, una nimfa de mar en la mitologia grega.
• Millbayana. Per Mill Bay, Isle of Cumbrae, Escòcia.

Distribució
Espècie de l’Atlàntic nord-oriental, distribuïda des de les costes occidentals de les Illes Britàniques (incloent-hi Shetland, Irlanda, Escòcia, Gal·les i Anglaterra) cap al sud fins a Galícia (Espanya), Portugal i l’Estret de Gibraltar. Després de la sinonímia amb D. dunnei, s’estén també pel Mediterrani nord-occidental (Catalunya, Balears i costes mediterrànies ibèriques). No és una espècie gaire comuna; els registres apareixen principalment en substrats rocosos sublitorals (5–40 m) i en praderies de Posidonia oceanica (Lemche, 1976; Picton & Morrow, 2023; Vázquez-Alcaide et al., 2026; Martinsson et al., 2021; Wikipedia & NBN Atlas).

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Doto millbayana 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 7886 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• AsturNatura
• Biodiversity Heritage Library
• Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
• Estran 22 - Faune et flore de la zone de balancement des marées en Côtes d'Armor
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: