Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Eubranchus exiguus

Eubranchus exiguus

Eubranchus exiguus (Alder & Hancock, 1849)

Eubranchus exiguus per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Eubranchidae  

 

Genus

Eubranchus  

 

Species

Eubranchus exiguus  (Alder & Hancock, 1848)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139765).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Sinònims

  • Aeolis exigua (Alder & Hancock, 1848)
  • Eolis exigua Alder & Hancock, 1848 (original)
  • Galvina exigua (Alder & Hancock, 1848)
  • Tergipes fustifer Lovén, 1846

Descripció
El nom específic d’aquesta espècie fa referència a la seva mida petita, que no sol sobrepassar els 6 mm de longitud. El cos té una coloració blanquinosa, una mica groguenca, que està emmascarada per les nombroses taques verdoses de mida variada que hi ha al dors i als costats del cos, entre les bases dels cerates, on són una mica més fosques. Aquestes taques també poden estar situades al dors del cap en els exemplars més grans. La zona cardíaca està situada al dors entre el segon o tercer grup de cerates, segons la mida de l’animal, i immediatament just darrere i una mica a la dreta es troba l’orifici anal. Els palps orals són curts i del mateix color que el cos, podent tenir també algunes taques verdoses. Els rinòfors són llisos i semitransparents i tenen algunes taques blanquinoses, que també solen presentar-se entre les bases d’aquests apèndixs. L’extrem dels rinòfors pot tenir un anell subapical de to marró-verdós. Sol haver de 6 a 7 grups de cerates a ambdós costats del dors, encara que generalment només els dos primers grups tenen més d’un cerata cadascun, els altres només tenen un cerata. Els cerates tenen capacitat per a contreure’s, adquirint una forma més o menys globosa, i per estirar-se, podent-se observar llavors que presenten dues dilatacions, una al centre del cerata de major volum i una altra subapical, més petita. Els cerates són semitransparents i tenen taques verdoses, de vegades alineades concèntricament, s’observa també un anell subapical de color marró clar. La glàndula digestiva dins dels cerates és de color marró clar i sol estar eixamplada a l’altura de la dilatació major del cerata. El peu està una mica eixamplat a la seva zona anterior, formant un parell de curts i arrodonits palps propodiales.

Biologia
E. exiguus és un eolidaci que sol viure sobre diferents espècies d’algues (Codium spp) que tenen colònies d’hidrozous com a epibionts. Per la seva mida petita i el seu mimetisme, els exemplars de E.exiguus solen passar desapercebuts sobre l’alga. S’han citat com a substrat d’aquesta espècie nombroses espècies d’hidrozous com Abietinaria abietina, Bougainvillia ramosa, Cordyophora lacustrus, Coryne sp., Eudendrium sp., Halecium halecinum, Hydrallmania falcata, Kirchenpaueria pinnata , diverses espècies de Laomedea i de Obelia, Plumularia Catharina i Tubularia indivisa. També s’ha observat aquesta espècie sobre closques de Mytilus galloprovincialis amb hidrozous epibionts del gènere Obelia i sobre de fulles de Posidonia oceanica. Es suggereix que s’alimenta principalment de pòlips de Obelia (Schmekel&Portmann, 1982). La posta d’aquest petit Eubranchus té aspecte reniforme i mesura 1.5 mm. Els ous són blancs, tenen una mida d’unes 90 micres i estan col·locats molt atapeïdament dins de la matriu orgànica de la posta.

Etimologia

  • “Eu” paraula grega que significa “bo”, però també “original” o “primitiu”. “Branchus” deriva de “branchos”, brànquies o ganyes.
  • “Exiguus” de la paraula llatina per “estricte”, “exacte” o “insignificant”, “insuficient”.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per totes les costes europees, des de Noruega fins al Mar Mediterrani. També hi ha cites dubtoses de l’espècie a Groenlàndia i a la costa atlàntica dels Estats Units. A la Península Ibèrica ha estat observada al Cantàbric, Galícia, Portugal, zona de l’Estret de Gibraltar i les costes catalanes. A Catalunya s’ha citat a Llafranc, Tossa de Mar, Punta de Santa Anna (Blanes), Sitges i el port de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Eubranchus exiguus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Eubranchus exiguus

    Cantabria: Ortea (1975-76). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983, 1984). Portugal: Calado et al. (1999, 2005). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002). Catalunya: Ballesteros (1980), Pereira & Ballesteros (1982).

    General: Brown & Picton, 1979:26; Cattaneo- Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:173[P]; Dekker, 1989:103; Edmunds & Kress, 1969:899; Engel, 1936a:113; Fez Sanchez, 1974:103; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:721; Hunnam & Brown, 1975:154; Just & Edmunds, 1985:104[P]; Jutting & Engel, 1936:60; Picton & Morrow, 1994:116[P]; Riedl, 1983:330; Roginskaya, 1962:97; 1987d:181; Schmekel, 1970:160; Schmekel & Portmann, 1982:239[P]; Swennen, 1987:44; Thompson, 1988:292; Thompson & Brown, 1976:170; 1984:132[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Eubranchus exiguus basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

    Abbott, R. T. 1954. American seashells. With illus. by Frederick M. Bayer. Van Nostrand.
    Alder, J., and A. Hancock. 1848. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Altena, C. O. v. R. 1937. Bijdrage tot de Kennis der Fossiele, Subfossiele en recente Mollusken, die op de Nederlansche Stranden Aanspoelen, en Hunner Verspreiding, xii + 184 pp, 12 pls. D. van Sijn & Zonen, Rotterdam.
    Anderson, J. 1999. Eubranchus exiguus accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. (http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/eubranchus-exiguus.html).
    Baba, K. 1960. Two new species of the genus Eubranchus from Japan (Nudibranchia - Eolidacea). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 8(2):299-302, pl 34.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2020. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Bayer, F. M. 1963. Observations on pelagic mollusks associated with the siphonophores Velella and Physalia. Bull. Mar. Sci. of the Gulf & Caribbean 13(3):454-466.
    Bebbington, A., and T. E. Thompson. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Eales, N. B. 1967. The littoral fauna of the British Isles: a handbook for collectors, 4th ed; pp i-xviii, 1-297, pls. A-H. University Press, Cambridge, England.
    Edmunds, M. 1982. Speciation in chromodorid nudibranchs in Ghana. Proceedings of the 7th International Malacological Congress, August 31-September 7, 1980. Gaillard,-J.M.-ed. 1982. Malacologia 22(1/2):515-522.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. Western Society of Malacologists Annual Report 19:24.
    Edmunds, M. 1987. Color in opisthobranchs. American Malacological Bulletin 5(2):185-196.
    Edmunds, M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Edmunds, M., and A. Kress. 1969. On the european species of Eubranchus (Mollusca: Opisthobranchia). Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 49: 879-912.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Hayward, P. J., G. D. Wigham, and N. Yonow. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Hunnam, P., and G. Brown. 1975. Sublittoral nudibranch Mollusca (sea slugs) in Pembrokeshire waters. Field Studies 4(2):131-159.
    Just, H., and M. Edmuns. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Kapsler, P. L., and Y. S. Minichev. 1987. Development of Eubranchus exiguus (Ald. et Hanc); pp 338-339, In: , Molluscs results and perspectives of investigation, abstracts of communications. Eighth Meeting on the Investigation of Molluscs. The USSR Academy of Sciences, Zoological Institute.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Eubranchus exiguus" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 17/01/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/gT8wJ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.