Jorunna onubensis Cervera, García & García-Gómez, 1986
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Doridina | |
Infraorder | Doridoidei | |
Superfamily | Doridoidea | |
Family | Discodorididae | |
Genus | Jorunna | |
Species | Jorunna onubensis Cervera, Garcia-Gomez & Garcia, 1986 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140165). | ||
Cos de forma oval i perfil convex, habitualment d’entre 15 i 20 mm de longitud, amb una longitud màxima registrada de 55mm (Sánchez Tocino, accedit febrer de 2018). És de color marró clar, a vegades una mica rosat o grisós, de vegades amb taques fosques de mida variable i color gris o marró grisenc repartides pel dors el qual té petites taques de color blanc opac a tot voltant. El mantell està recobert de tubercles cariofilideus gruixuts, envoltats de 6-7 espícules els extrems de les quals sobrepassen generalment la part superior dels tubercles, encara que de vegades queden al mateix nivell o per sota. Alguns tubercles dorsals presenten l’extrem de color blanc iridescent. Els palps orals són curts i fins. Els rinòfors disposen de 15 laminetes, són de color blanquinós i, en alguns exemplars, tenen una banda de color marró fosc a la zona subapical. La base dels rinòfors per sota de les laminetes és transparent. Les brànquies consten de 9 a 10 fulles bipinnades de color blanquinós, amb un fi puntejat marró difícilment distingible a simple vista. Estan disposades de forma que envolten la papil·la anal, que és de color marró amb unes estries de color blanc que la divideixen en parts desiguals. Les brànquies estan envoltades per una beina en forma de collaret que es tanca sobre les brànquies quan aquestes es retreuen. El peu té un to més clar que la coloració general del cos i té una fissura a la part anterior, mentre que la part posterior, arrodonida, sobrepassa lleugerament la vora del mantell.
Biologia
La posta és un cordó d’uns 3 mm d’alt enrotllat en una espiral d’una volta i mitja, amb càpsules esfèriques o una mica piriformes, de 90-150 micres de diàmetre i disposades de forma irregular. Cada càpsula conté un únic ou de 40-110 micres de diàmetre, de forma una mica ovalada i de color blanquinós-groguenc. Es diferencia de Jorunna tomentosa per la presència de 5-6 taques dorsals típiques d’aquesta espècie, absents en J. onubensis. També les vores del mantell de J.onubensis són molt més estretes. La relació entre la longitud i l’amplada relativa als tubercles cariofilideus és almenys el doble que a J.tomentosa. Hi ha altres diferències a nivell anatòmic intern que no es poden observar a simple vista.
Etimologia
- Jorunna. Possiblement dedicat a Jorunn Bjarnadottir, un personatge d’una saga vikinga Islandesa, esposa d’Ólafr Höskuldsson (c. 938–1006) sobreanomenat “el paó”, pel seu posat orgullós i magnífic vestuari.
- Onubensis. Persona originària o habitant de l’antiga ciutat romana de Ònuba, l’actual Huelva (Espanya).
Distribució
Descrita originalment a Huelva (Espanya) en base a quatre exemplars trobats a l’intermareal, ha estat citada també a Cadaqués, Granada i Gran Canària (Espanya) i a Peniche, Sagres i Madeira (Portugal).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Referències per l´espècie: Jorunna onubensis
- Portugal: Malaquias and Morenito (2000).
Andalucía (Atl.): Cervera, García-Gómez and García (1986), Cervera (unpubl. data).
Andalucía (Med.): Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Wirtz and Debelius (2003).
Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003).
Madeira: Wirtz (1999).
General: Perrone, 1990b:25; Templado, Luque, & Moreno, 1988:18Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: | |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
