Jorunna onubensis

Jorunna onubensis Cervera, García & García-Gómez, 1986

Jorunna onubensis per José Carlos García Gómez

Descripció
Cos de forma oval i perfil convex, habitualment d’entre 15 i 20 mm de longitud, amb una longitud màxima registrada de 55mm (Sánchez Tocino, accedit febrer de 2018). És de color marró clar, a vegades una mica rosat o grisós, de vegades amb taques fosques de mida variable i color gris o marró grisenc repartides pel dors el qual té petites taques de color blanc opac a tot voltant. El mantell està recobert de tubercles cariofilideus gruixuts, envoltats de 6-7 espícules els extrems de les quals sobrepassen generalment la part superior dels tubercles, encara que de vegades queden al mateix nivell o per sota. Alguns tubercles dorsals presenten l’extrem de color blanc iridescent. Els palps orals són curts i fins. Els rinòfors disposen de 15 laminetes, són de color blanquinós i, en alguns exemplars, tenen una banda de color marró fosc a la zona subapical. La base dels rinòfors per sota de les laminetes és transparent. Les brànquies consten de 9 a 10 fulles bipinnades de color blanquinós, amb un fi puntejat marró difícilment distingible a simple vista. Estan disposades de forma que envolten la papil·la anal, que és de color marró amb unes estries de color blanc que la divideixen en parts desiguals. Les brànquies estan envoltades per una beina en forma de collaret que es tanca sobre les brànquies quan aquestes es retreuen. El peu té un to més clar que la coloració general del cos i té una fissura a la part anterior, mentre que la part posterior, arrodonida, sobrepassa lleugerament la vora del mantell.

Biologia
La posta és un cordó d’uns 3 mm d’alt enrotllat en una espiral d’una volta i mitja, amb càpsules esfèriques o una mica piriformes, de 90-150 micres de diàmetre i disposades de forma irregular. Cada càpsula conté un únic ou de 40-110 micres de diàmetre, de forma una mica ovalada i de color blanquinós-groguenc. Es diferencia de Jorunna tomentosa per la presència de 5-6 taques dorsals típiques d’aquesta espècie, absents en J. onubensis. També les vores del mantell de J.onubensis són molt més estretes. La relació entre la longitud i l’amplada relativa als tubercles cariofilideus és almenys el doble que a J.tomentosa. Hi ha altres diferències a nivell anatòmic intern que no es poden observar a simple vista.

Etimologia

• Jorunna. Possiblement dedicat a Jorunn Bjarnadottir, un personatge d’una saga vikinga Islandesa, esposa d’Ólafr Höskuldsson (c. 938–1006) sobreanomenat “el paó”, pel seu posat orgullós i magnífic vestuari.
• Onubensis. Persona originària o habitant de l’antiga ciutat romana de Ònuba, l’actual Huelva (Espanya).

Distribució
Descrita originalment a Huelva (Espanya) en base a quatre exemplars trobats a l’intermareal, ha estat citada també a Cadaqués, Granada i Gran Canària (Espanya) i a Peniche, Sagres i Madeira (Portugal).

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Jorunna onubensis 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 10703 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• João Pedro Silva @ Flickr
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: