Trinchesia miniostriata

Trinchesia miniostriata (Schmekel, 1968)

Trinchesia miniostriata per Pontes, Miquel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Trinchesia  

 

Species

Trinchesia miniostriata  Schmekel, 1968

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 750611).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Ortea et al. (2001) efectuen la redescripció de Cuthona pallida (Eliot, 1906) gràcies a exemplars recol·lectats a les illes Canàries i a Cap Verd. Atès la semblança d’aquesta espècie en la seva morfologia, coloració i estructura radular a l’espècie mediterrània Trinchesia miniostriata (Schmekel, 1968), consideren que aquesta última podria ser sinònim de Cuthona pallida.

Sinònims

  • Tenellia miniostriata  (Schmekel, 1968)
  • Cuthona miniostriata (Schmekel, 1968)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci de petita talla, ja que els animals no solen superar els 5 mm de longitud. El cos és de color blanquinós a causa d’un pigment blanc opac que cobreix gairebé tot el cos, inclosos els cerata. El detall que identifica clarament a aquesta espècie són les bandes de color vermellós que recorren la zona dorsal dels rinòfors i dels tentacles orals. A la zona mitjana del rinòfor la banda longitudinal es converteix en un ample anell que l’envolta completament. A la base dels rinòfors, aquestes bandes vermelloses poden continuar cap enrere fins arribar a la base del primer cerata. L’extrem dels rinòfors i dels tentacles orals són blancs i semitransparents. Els ulls són ben visibles a la base posterior dels rinòfors. Els cerata són curts, una mica globosos i d’extrem arrodonit; són de color blanc però en la seva base es pot apreciar la glàndula digestiva de color marró o lleugerament vermellós. Hi ha 5-6 grups de cerata ben separats a cada costat del cos i en cada un d’ells hi ha només entre 2 i 4 cerata. En alguns exemplars menys pigmentats de blanc es pot observar el cnidosac a la punta dels cerata. El peu és estret i semitransparent, en la seva zona anterior està lleugerament eixamplat però sense formar palps propodiales.

Biologia
És una espècie que viu entre algues amb hidraris epibionts però de la que, per la seva raresa, es coneixen molt poques dades de la seva biologia. Schmekel & Portmann (1982) indiquen que s’alimenta d’un hidrozou atecat del gènere Bougainvillia. Els mateixos autors citen que les seves postes són de forma elipsoidal o reniforme i contenen ous blanquinosos o lleugerament rosats d’unes 80 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
  • Miniostriata. De “Minio”, deriva del Llatí “minium”, pols vermell brillant empleat com a pigment en la fabricació del vidre i com a pintura per cobrir peces de ferro i evitar que es rovellin + “Striata”, del Llatí “striatus”, estriat, acanalat.

Distribució
Trinchesia miniostriata només es coneix de la Mediterrània occidental: ha estat citada a Itàlia (Nàpols i Salento), a Malta, a França (Banyuls) i a Espanya (Múrcia i la Costa Brava).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia miniostriata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Dicata odhneri, de color i mida semblant, però amb els rinòfors i tentacles orals amb els extrems grocs, sense les línies vermelles darrera els rinòfors i els cerata prims, no globosos, de color blanc opac.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia miniostriata basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cella K, Carmona L, Ekimova I, et al. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0167800.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Korshunova T, Martynov AV, Picton BE. 2017. Ontogeny as an important part of integrative taxonomy in tergipedid aeolidaceans (Gastropoda: Nudibranchai) with a description of a new genus and species from the Barents Sea. Zootaxa 4324 (1): 1-22. https://doi.org/https://doi.org/10.11646/zootaxa.4324.1.1.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ros J. 1975. Opistobranquios (Gastropoda: euthyneura) del litoral ibérico. Investigacion Pesquera. 39(2):269–372. Available from http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/8/IdNum/173/.
    Ros J. 1981. Desarrollo y estrategias bionómicas en los Opistobranquios. Oecologia aquatica 5: 147-183. Available from https://raco.cat/index.php/oecologiaaquatica/article/view/382034.
    Sabelli B, Gianuzzi-Savelli R, Bedulli D. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Schmekel L. 1968. Vier neue Cuthonidae aus dem Mittelmeer (Gastropoda:Nudibranchia): Trinchesia albopunctata n. sp., Trinchesia miniostriata n. sp., Trinchesia ilonae n. sp. und Catriona maua Marcus & Marcus, 1960. Pubblicazioni della Stazione Zoologica di Napoli 36: 437-457.
    Templado J, Villanueva R. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Trinchesia miniostriata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14259)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.