Trinchesia miniostriata (Schmekel, 1968)
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.
Sinònims
- Tenellia miniostriata (Schmekel, 1968)
- Cuthona miniostriata (Schmekel, 1968)
Descripció
Es tracta d’un eolidaci de petita talla, ja que els animals no solen superar els 5 mm de longitud. El cos és de color blanquinós a causa d’un pigment blanc opac que cobreix gairebé tot el cos, inclosos els cerata. El detall que identifica clarament a aquesta espècie són les bandes de color vermellós que recorren la zona dorsal dels rinòfors i dels tentacles orals. A la zona mitjana del rinòfor la banda longitudinal es converteix en un ample anell que l’envolta completament. A la base dels rinòfors, aquestes bandes vermelloses poden continuar cap enrere fins arribar a la base del primer cerata. L’extrem dels rinòfors i dels tentacles orals són blancs i semitransparents. Els ulls són ben visibles a la base posterior dels rinòfors. Els cerata són curts, una mica globosos i d’extrem arrodonit; són de color blanc però en la seva base es pot apreciar la glàndula digestiva de color marró o lleugerament vermellós. Hi ha 5-6 grups de cerata ben separats a cada costat del cos i en cada un d’ells hi ha només entre 2 i 4 cerata. En alguns exemplars menys pigmentats de blanc es pot observar el cnidosac a la punta dels cerata. El peu és estret i semitransparent, en la seva zona anterior està lleugerament eixamplat però sense formar palps propodiales.
Biologia
És una espècie que viu entre algues amb hidraris epibionts però de la que, per la seva raresa, es coneixen molt poques dades de la seva biologia. Schmekel & Portmann (1982) indiquen que s’alimenta d’un hidrozou atecat del gènere Bougainvillia. Els mateixos autors citen que les seves postes són de forma elipsoidal o reniforme i contenen ous blanquinosos o lleugerament rosats d’unes 80 micres de diàmetre.
Etimologia
- Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
- Miniostriata. De “Minio”, deriva del Llatí “minium”, pols vermell brillant empleat com a pigment en la fabricació del vidre i com a pintura per cobrir peces de ferro i evitar que es rovellin + “Striata”, del Llatí “striatus”, estriat, acanalat.
Distribució
Trinchesia miniostriata només es coneix de la Mediterrània occidental: ha estat citada a Itàlia (Nàpols i Salento), a Malta, a França (Banyuls) i a Espanya (Múrcia i la Costa Brava).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Dicata odhneri, de color i mida semblant, però amb els rinòfors i tentacles orals amb els extrems grocs, sense les línies vermelles darrera els rinòfors i els cerata prims, no globosos, de color blanc opac.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Vídeos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Trinchesia miniostriata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 11/09/2014. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/HjCgt)
