Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Doridoidea Taringa faba

Taringa faba

Taringa faba Ballesteros, Llera & Ortea, 1985

Taringa faba per Manuel Ballesteros

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Discodorididae  

 

Genus

Taringa  

 

Species

Taringa faba  Ballesteros, Llera & Ortea, 1985

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140800).
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar als 37 mm de longitud. El cos és bastant aplanat, de color marró amb diferents tonalitats segons els exemplars i amb taques fosques de disposició irregular, també amb algunes taques blanques disperses. Les diferents tonalitats dels exemplars es deuen a la diferent densitat de les puntuacions marrons que proporcionen el color del cos. El mantell és molt ampli i tota la seva superfície està cobert de tubercles cariofilideus disposats molt atapeïdament; aquests són més petits a les vores del mantell i de forma cilíndrica, alguns amb l’extrem en punta. Els tubercles cariofilideus grans es troben el centre del mantell i són una mica pedunculats a la base. Tots ells tenen una corona de nombroses espícules que sobresurten lleugerament del seu extrem superior. Els rinòfors són groguencs i tenen una fina pigmentació bruna tant a les laminetes com a la base sense làmines. L’àpex dels rinòfors té forma de maça. La beina rinofòrica és una mica elevada i la seva vora superior té de 8 a 10 lobulacions que també presenten tubercles cariofilideus. La brànquia està formada per 6 fulles tripinnades de color groguenc però amb fines puntuacions marrons i el raquis blanquinós. Les fulles branquials, quan estan esteses, es mantenen verticals i una mica estretes entre si; són completament retràctils. La papil·la anal, ubicada al centre de les fulles branquials, és del mateix color que aquestes, té forma cilíndrica i la seva vora superior és lobulada (amb 9-10 lòbuls arrodonits). La beina branquial té la seva vora superior amb 18-20 lòbuls proveïts també de tubercles carofilideus. El peu és relativament estret en comparació amb el mantell, és de color groguenc amb petites taques marrons i la seva vora anterior està solcat i enfonsat. La cara inferior del mantell (hiponotus) i els flancs del peu presenten taques marrons de major grandària i en l’hiponotus també s’observen nombroses espícules per transparència. La boca té un parell de palps curts de color groc i amb algunes taquetes marrons, que també es poden presentar al voltant de l’orifici bucal. Quan l’animal es desplaça, la part posterior del peu sobresurt lleugerament per darrere del mantell.

Nota anatòmica: Les espècies del gènere Taringa d’aigües europees (T. armata, T. faba, T. millegrana, T. pinoi i T. oleica) son molt semblants morfològicament i només l’estudi de la seva anatomia interna, inclosa la ràdula, permet diferenciar-les.

Biologia
Es coneixen molt poques dades de la biologia d’aquesta espècie a causa de l’escassetat de dades de la seva presència. No es coneixen els seus hàbits alimentaris. S’ha localitzat vivint sota pedres amb esponges des de molt poca profunditat (Ballesteros et al. 1984). Els animals són de moviments molt lents i adquireixen una forma gairebé circular quan estan en repòs. S’han observat postes al mes de juny, en forma d’una cinta blanca enrotllada en espiral i una mica ondulosa, de dues voltes i mitja, uns 20 mm de diàmetre i de 4 mm d’amplada de la cinta. Els ous són blancs, estan col·locats molt atapeïdament en diverses capes i tenen un diàmetre d’unes 100 micres.

Etimologia

  • faba = fa referencia a la forma de faba (del Llatí faba-ae= faba) de la bossa copuladora de l’aparell genital.

Distribució
Aquesta espècie es coneix només a les costes catalanes, on ha estat citada a Sant Feliu de Guíxols, Llafranc, Cala Sant Francesc (Blanes), Sitges i Cubelles (localitat tipus de l’espècie).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Taringa faba
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Taringa faba basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Taringa faba by Manuel Ballesteros
Taringa faba by Manuel Ballesteros
Taringa faba by Manuel Ballesteros
Taringa faba by Manuel Ballesteros
Taringa faba by Manuel Ballesteros

Bibliografia

    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., and J. A. Ortea. 1982. Descripcion de una nueva especie de Taringa Marcus, 1955 (Mollusca: Nudibranchiata) del Mediterraneo Iberico. IV Congreso Nacional de Malacologia, Sociedad Espana de Malacologia, Resumenes de las communicaciones, Gijon 11-13 September 1982; pp 6-7.
    Ballesteros, M., E. M. Llera, and J. Ortea. 1985. Revision de los Doridacea (Mollusca: Opistobranchia) del Atlantico nordeste atribuibles al complejo maculosa-fragilis. Bollettino Malacologico, 20 (9-12): 227-257.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6: 1–28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, and S. F. García-Martín. 1993. A new species of dorid nudibranch of the genus Taringa Marcus, 1955 (Mollusca: Opisthobranchia) from the southern Iberian Peninsula, with remarks on world species of the genus. Journal of Natural History. 27: 565–574.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ortea, J., and E. Martínez. 1992. Descripción de una nueva especie de Taringa de las islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 4 (3-4): 95-101.
    Sabelli, B., R. Gianuzzi-Savelli, and D. Bedulli. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Templado, J., and R. Villanueva. 2010. Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2nd. ed. Il Castello.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Taringa faba" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 29/08/2012. Accedit: 22/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=2229)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.