Tethys fimbria

Tethys fimbria Linnaeus, 1767

Tethys fimbria @ Badalona (Spain) per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Tethydidae  

 

Genus

Tethys  

 

Species

Tethys fimbria  Linnaeus, 1767

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 141643).
Sinònims

  • Tethys cornigera Macri, 1816 
  • Tethys fimbriata 
  • Tethys leporina Linnaeus, 1758 
  • Tethys parthenopeia Macri, 1816
  • Tethys polyphylla Macri, 1816 

Descripció
Es tracta d’una espècie de gran talla ja que els animals més grans poden arribar a més de 20 cm de longitud, encara que aproximadament el 40% d’aquesta longitud es deu al gran vel cefàlic. Aquest, és molt ampli i de contorn semicircular i el seu marge extern està proveït de nombroses i curtes estructures filiformes, les fimbries, a les quals deu el seu nom específic; el marge del vel està pigmentat amb una banda fosca que s’estreta cap a la zona posterior del marge. En la cara inferior i en el centre del vel cefàlic es troba la boca, proveïda de dos gruixuts llavis tuberculats; els tubercles dels llavis bucals són cònics i a la lupa binocular s’aprecia que la seva superfície és també tuberculada. La boca esta mancada de ràdula. La coloració general de l’animal és blanc-grisosa, amb alguns tons de color crema a causa de les vísceres. El cap, just a la zona d’unió amb el vel cefàlic, té un parell de rinòfors curts amb una porció laminar, envoltats per una beina rinofòrica tubular que té en la seva cara interna una prolongació membranosa arrodonida. El mantell de l’animal té una extensió menor que el peu, que sobresurt àmpliament pels costats i per darrere. A banda i banda del dors s’aprecien gruixudes papil·les aplanades o cerata (anomenades fenicurs), de forma i grandària variable, i acabades en una o dues puntes, del mateix color que el cos però amb taques marró-negroses. Aquestes papil·les es desprenen fàcilment del cos quan els animals són molestats i després són regenerades. Dins de cada papil·la penetren nervis, vasos sanguinis i ramificacions de la glàndula digestiva. Entre papil·la i papil·la hi ha dos apèndixs ramificats de tipus branquial, una mica més gran l’anterior que el posterior. El peu és molt ampli i del mateix color que el cos, a la seva zona dorsal sol tenir estries blanquinoses que el recorren longitudinalment. Ventralment el peu és groc-cremós i a la seva zona mitjana i posterior s’aprecia clarament la glàndula pèdia de forma allargada. La papil·la anal es troba a la zona anterior dreta del dors. L’orifici genital es troba situat a la dreta del cos, un xic per darrere del rinòfor d’aquest costat; la papil·la genital està extesa cap a enrere per una fina membrana i el penis, d’uns 7 mm de longitud, és fi i està corbat en el seu extrem.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui sol trobar-se vivint en fons de sorra i cascall a partir de 20-30 metres de profunditat. Les embarcacions d’arrossegament comercial, pescant a 70-100 m de profunditat solen capturar exemplars freqüentment i aquests arriben a bord generalment desproveïts de les papil·les gruixudes del dors, que són molt caduques i s’autotomitzen fàcilment. Després de desprendre’s les papil·les encara segueixen movent-se; això va reforçar el fet que les papil·les despreses fossin considerades com a espècies d’animals independents (planaries, cucs, paràsits) i descrites com a tals, sota el nom genèric de Phaenicurus.

En 1844 Forbes va escriure al seu informe “On Aegean Invertebrata”: “The characteristic Nudibranc of the Mediterranean, a giant among its tribe, Tethys leporina, was only met with once, swimming foot up on the surface of the sea in the Gulf of Smyrna, in an exhausted state, its sides being infested by that extraordinary parasite the Vertumnus tethydicola.”

Es tracta d’un nudibranqui carnívor i molt voraç, que sol capturar a les seves preses projectant l’immens vel cefàlic sobre elles; d’aquesta manera és capaç de capturar i alimentar-se de amfípodes, isòpodes, petits decàpodes, equinoderms, cucs, altres mol·luscs i fins i tot peixos petits. És una espècie que té una gran capacitat de natació mitjançant contorsions del cos, ajudant-se del vel cefàlic i fins i tot de les membranes de les beïnes rinofòriques. Schmekel & Portmann (1982) citen que la posta és una cinta llarga amb càpsules ovígeres que contenen diversos ous de color rosat d’unes 89 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Tethys (també Tetis). En la mitologia grega la deesa creadora, deesa del mar. Mare de tots els déus i totes les criatures. (Robert Graves, Los mitos griegos. Alianza editorial. Madrid. 1985).
  • Fimbria. De l’homònim llatí fimbrĭa: “extremitat”, “cap”, la part última o l’extrem d’alguna cosa. Vora inferior de la vestidura tal·lar. Orla o franja d’adornament.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix des d’aigües ibèriques fins el Golf de Guinea i tot el Mar Mediterrani. Les cites americanes haurien de ser comprovades. En la Península Ibèrica ha estat observada a Portugal, a la costa atlàntica d’Andalusia i tot el Mediterrani, incloses les illes Balears. També citada a Canàries (McAndrew, 1852) però no hem pogut trobar aquesta referència en l’esmentat treball i les referències posteriors tan sols esmenten la primera. A Catalunya se la coneix als caladors d’arrossegament comercial situats enfront de Tossa de Mar, Lloret i Blanes, però també s’ha pogut observar a molt poca fondària en immersions nocturnes a Badalona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tethys fimbria
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Tethys fimbria basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Agersborg HP v. 1921. Contributions to the knowledge of the nudibranchiate mollusk, Melibe leonina (Gould). Amer. Naturalist 55(638):222-253; 12 figs.
    Avila C. 1992. A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Avila C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barash A, Danin Z. 1988. Marine Mollusca at Rhodes. Israel Journal of Zoology 35:1-74.
    Barash A, Danin Z. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii. Fauna Palaestina, Mollusca I. Israel Academy of Sciences &  Humanities.
    Barash A, Danin Z. 1982. Mediterranean Mollusca of Israel and Sinai: composition and distribution. Israel Journal of Zoology, 31, 86-118.
    Barash A, Danin Z. 1987. Notes on the Antilessepsian migration of Mediterranean species of mollusca into the Indo-Pacific region. Gloria Maris 26 (5) (6): 81-100.
    Barash A, Danin Z. 1988. Contribution to the knowledge of Opisthobranchia of Cyprus. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):243- 260.
    Barash A, Zenziper Z. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.
    Barbut J. 1794. The genera vermium exemplified by various specimens of the animals contained in the orders of the Intestina et Mollusca Linnaei, drawn from nature, xx. J. Egerton, Military  Library, London. 101 p.
    Barsby T, Linington RG, Andersen RJ. 2002. De Novo terpenoid biosynthesis by  the dendronotid nudibranch Melibe leonina. Chemoecology. 12(4):199-202.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1877. Notizen uber Tethys leporina. Deutsche Malakozoologische Gesellschaft Jahrbucher 4(4):335-339.
    Bergh LSR. 1875. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 1, Heft 9; pp 345-376, pls. 45-49.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cimino G, Ghiselin MT. 1999. Chemical defense and evolutionary trends in biosynthetic capacity among dorid nudibranchs (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia). Chemoecology. 9(4):187–207. https://doi.org/10.1007/s000490050052.
    Cimino GA, Crispino A, Di Marzo V, et al. 1991. Prostaglandin 1,15-lactones of the F series from the nudibranch mollusc Tethys fimbria. Journal of Organic Chemistry 56(8):2907-2911.
    Cuvier GLCFD. 1834. The Mollusca and Radiata arranged by the Baron Cuvier with supplementary additions to each order; pp 36-42. London.
    Cuvier GLCFD. 1830. Le règne animal distribué d’après son organisation, pour servir de base à l’histoire naturelle des animaux et d’introduction à l’anatomie comparée. Avec figures, dessinées d’après nature. Les nudibranches (3). Deterville, Libraire, Paris. 504 p.
    Cuvier GLCFD. 1836. Le règne animal distribué d`après son organisation pour servir de base à l’histoire naturelle des animaux et d’introduction à l’anatomie comparée. Pteropoda, 2. Bruxelles (): 16-18. 266 p.
    Cuvier GLCFD. 1833. Catalogue des préparations anatomiques laissées dans le cabinet d’anatomie  comparée du Museum d’Histoire Naturelle. Nouvelles Annales du Muséum d’Histoire Naturelle, ou,  Recueil de Mémoires 2:417-508.
    Cuvier GLCFD, Latreille PA. 1831. The animal kingdom arranged in conformity with its organization. G. & C. & H. Carvill, 1831.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Domínguez M, Fontán A, Rivera J, et al. 2013. Informe proyecto DRAGONSAL. Caracterización del ecosistema bentónico de la plataforma costera del área comprendida entre Sa Dragonera, Cabrera y el Cap de Ses Salines (Mallorca). Instituto Español de Oceanografía. Available from http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST484ZI193595&id=193595.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Göthel H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. 320 p.
    Grande C, Templado J, Cervera JL, et al. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21(2):303–313. https://doi.org/10.1093/molbev/msh016.
    Hartmann R. 1880. Uber die Organisation von Tethys fimbriata. Sitzungs-Berichte der Gesellschaft Naturforschender Freunde (1):9-12.
    Linnaeus C. 1767. Systema Naturae. Systema Naturae, 12th ed. Laurentii Salvii: Holmiae [Stockholm, Sweden].
    List JH. 1887. Zur Kenntnis der Drusen im Fusse von Tethys fimbriata L. Arbeiten aus dem Zoologischen Institut zu Graz 1(6):287-305, pl 17.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Tethys fimbria" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=647)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.