Doris ocelligera

Doris ocelligera (Bergh, 1881)

Doris ocelligera per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Doridoidea  

 

Family

Dorididae  

 

Genus

Doris  

 

Species

Doris ocelligera  (Bergh, 1881)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139620).
Sinònims

  • Aldisa berghi Vayssière, 1901
  • Staurodoris ocelligera Bergh, 1881 (original)

Descripció
Encara que aquest doridaci està citat que pot aconseguir 25 mm de longitud, els exemplars observats són generalment més petits, mesurant entre 10 i 15 mm. La coloració del cos és groguenca o groc-verdosa, una mica més fosca al centre del dors, on es troben les vísceres. El mantell sobrepassa àmpliament la zona visceral. Tot el cos és molt espiculós, especialment els marges del dors, on s’aprecia un reticulat d’espícules i altres llargues en disposició radial. Com altres espècies del mateix gènere, al dors té tubercles arrodonits, grans i molt aparents al centre del dors, que es van fent més petits cap als marges del cos. Els tubercles grans semblen formar diverses línies al llarg del cos i solen tenir una taca marró fosca en el seu àpex, a més de granulacions blanquinoses. Els rinòfors són blanquinosos o groguencs, una mica més clars que el cos, són relativament curts i amb escasses làmines (6-9). La beina rinofòrica és elevada i posseeix dos grans tubercles aplanats en posició lateral que s’abaten entre si, tancant l’orifici rinofòric quan el rinòfor es retreu. La brànquia està formada per 6-7 fulles branquials bipinnades de color groguenc o verdós, semitransparents i amb petites puntuacions marrons prop de l’extrem. La brànquia està situada en posició molt posterior i quan s’estén es dirigeix cap enrere. La beina branquial és una mica elevada i la seva vora superior és lleugerament lobulada. El peu és verd-groguenc i sobresurt lleugerament per darrere el mantell quan l’animal s’està movent. La boca té dues protuberàncies arrodonides laterals i no té palps digitiformes.

Biologia
Fins el moment aquesta espècie és poc coneguda. Es sol localitzar en ambients rocallosos, sota pedres i entre algues, on es troben freqüentment exemplars juvenils de pocs mil·límetres de longitud; també viu entre els rizomes de Posidonia oceanica. S’ha indicat que s’alimenta d’esponges dels gèneres Halichondria, Haliclona i Hymeniacidon (Urgorri & Besteiro, 1984; Ortea et al. 2014). La posta és una cinta enrotllada en espiral amb ous groguencs molt petits de 65-85 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982; Ortea et al. 2014.)

Etimologia

  • Doris. Una nimfa marina de la mitologia Grega, esposa de Nereu i mare de les Nereides.
  • Ocelligera. Del Llatí “ocellus”, ull, taca similar a un ull  + “gerere”, portar.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix des de les costes franceses del Golf de Biscaia fins al Mediterrani. També ha estat citada a les Canàries, les Illes Salvagem, Madeira, Açores i Cap Verd (Ortea et al. 2014). A la Península Ibèrica s’ha registrat en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes s’ha trobat a Es Caials, Roses, l’Escala, Cala Aiguafreda, Cala Canyelles, Tossa de Mar, Blanes, Mataró i Llavaneres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doris ocelligera
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doris ocelligera basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1982. Estado actual de la fauna de Doridaceos (Mollusca: Opisthobranchia) de las costas Catalanas. Oceanografia de la Mediterrania Occidental, Res. Com Oral Reunion Soc. Cat. Biologia, 2 pp.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barletta G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1881. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Vol. 2, Part. 4, Num. 2, pp 79–128, pls. G, H, J-L.
    Bertsch H. 1977. The Chromodoridinae nudibranchs from the Pacific coast of America.- Part I. Investigative methods and supra-specific taxonomy. The Veliger 20(2): 107-118.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    de Montaudouin X, Sauriau P-G. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Eliot CNE. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Fernández-Ovies CL. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25:223–232.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Hidalgo JC. 1916. Datos para la fauna española (Moluscos y Braquiópodos). Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural 16: 235-246.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias MAE, Morenito PM. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1967. Some opisthobranchs from Sapelo Island, Georgia, U.S.A. Malacologia 6(1-2):199-222.
    Marcus Er., Marcus Ev. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33(122):1–129.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Ocaña O, Bacallado JJ, et al. 2017. Nota sobre tres babosas marinas (Nudibranchia y Sacoglossa) colectadas en las costas atlánticas de África (Cabo Espartel, Agadir y Dakhla), con un listado de especies acompañantes. Vieraea 45: 205-214.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Olabarria C, Troncoso JS, Urgorri V. 1994. Distribucion y autoecologia de los moluscos opistobranquios de la ensenada do Bano (Ria de Ferrol) (Galicia, No de Espana). X Congreso Nacional de Malacologia, Barcelona 13 al 16 de Septiembre de 1994, Libro de Resumenes; pp 109-110.
    Ortea J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Oviedo: Universidad de Oviedo.
    Ortea J, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2014. Nuevas especies y primeras citas de babosas marinas (Mollusca: Opisthobranchia) en las islas Canarias y en otros archipiélagos de la Macaronesia. Vieraea. 42: 47-77.
    Prkić J, Petani A, Iglić Ð, et al. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Bibinje: Ronilaćki Klub Sveti Roko. 464 p. Available from https://opistobranquis.info/en/recursos/llibres-recomanats/opisthobranchs-of-the-adriatic-sea/.
    Pruvot-Fol A. 1954. Mollusques opisthobranches. Paris, France: Paul Lechevalier (Faune de France). 460 p.
    Risso A. 1818. Mémoire sur quelques Gastropodes nouveaux, Nudibranches et Tectibranches observés dans la mer de Nice. Journal de Physique 87: 368-377.
    Rolán E. 1983. Moluscos de la Ría de Vigo I; Gasterópodos. Feito. Santiago de Compostela, La Coruña, Spain: 383 pp.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Doris ocelligera accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/doriocel.
    Rufray X, Girard P, Le Bris S, et al. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36:1–189. Available from https://www.biotope.fr/download/230907/.
    Sabelli B, Gianuzzi-Savelli R, Bedulli D. 1990. Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Sammut CR, Perrone AS. 1998. A preliminary check-list of Opisthobranchia (Mollusca, Gastropoda) from the Maltese Islands. Basteria 62(5-6): 221-240.
    Sánchez-Tocino L. 2018. El Litoral de Granada - Opistobranquios. El Litoral de Granada. Available from https://litoraldegranada.ugr.es/el-litoral/el-litoral-sumergido/fauna/moluscos/gasteropodos/opistobranquios/.
    Schmekel L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie. 75(6):103–155.
    Schmekel L, Portmann A. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Berlin: Springer-Verlag. 410 p.
    Smith I. 2012 2015. Doris ocelligera accessed through: The Conchological Society of Great Britain and Ireland on 2015-05-18. Available from http://www.conchsoc.net/spaccount/Doris-ocelligera.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Doris ocelligera" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=494)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.