Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Aeolidioidea | |
Family | Aeolidiidae | |
Genus | Aeolidiella | |
Species | Aeolidiella alderi (Cocks, 1852) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138710). | ||
- Aeolidiella soemmeringii Bergh, 1882
- Aeolidiella soemmeringii var. mediterranea Bergh, 1885
- Eolidia soemmeringii Leuckart, 1828
- Eolis alderi Cocks, 1852 (original)
Descripció
Es tracta d’un eolidaci que pot mesurar fins a 30 mm de longitud. El cos és blanquinós però al cap i al dors sol presentar una fina pigmentació ataronjada superficial. Els palps orals són semitransparents i el seu extrem està pigmentat de taronja, més o menys intens segons els exemplars. Els dos rinòfors surten molt junts del cap, són relativament curts i llisos, i la seva aparença és com la dels palps orals però una mica més curts. Els ulls s’aprecien clarament, just a la zona posterior de la base dels rinòfors. El més característic de la majoria de les espècies d’aquest gènere és la gran quantitat de cerates que cobreixen homogèniament el dors de l’animal, sense separació aparent entre els diferents grups. Hi 12-13 grups de cerates a cada costat del cos en els exemplars més grans, estant els cerates del primer grup situats molt endavant, ja que la seva inserció en el cos fins i tot avança la base dels rinòfors. Els cerates són lleugerament corbats cap a l’interior del cos, són una mica plans a la base i afilats apicalment, on es pot veure clarament el cnidosac. La glàndula digestiva es pot veure a través del tegument semitransparent del cerata com una massa massissa o ondulada de color marró o verd oliva fosc. En alguns exemplars la pigmentació general del cos és molt clara, de color blanc cremós, pel fet que la glàndula digestiva és d’aquest color. L’extrem dels cerates més grans pot estar lleugerament pigmentat de taronja. Els cerates del primer grup són els més petits i generalment són bastant despigmentats perquè la glàndula digestiva del seu interior només ocupa la base del cerata. El peu és semitransparent i bastant ample i diferència, en la seva zona anterior, un parell de tentacles propodials curts i triangulars, l’extrem anterior dels quals pot estar pigmentat lleugerament de taronja. A la zona posterior, el peu forma una cua curta i estreta que sobresurt sota dels últims cerates.
Biologia
Aquesta espècie viu a poca profunditat a la cara inferior de les pedres de l’intermareal i infralitoral superior. S’alimenta de diferents espècies de actiniaris, entre els quals s’han citat Actinothoe anguicoma, A. sphyrodeta, Aiptasia mutabilis, Anemonia viridis, Bunodactis verrucosa, Cereus pedunculatus, Diadumene cincta, Metridium Senile, Parastephanauge paxi, Sagartia elegans, S. troglodytes, Sagartiogeton laceratus i S. undatus . Marín&Ros (1991) citen la presència en el cos d’aquesta espècie d’algues zooxantel·les simbiòtiques i fotosintèticament actives que són adquirides pel nudibranqui dels actiniaris que constitueixen el seu aliment. La posta està constituïda per un cordó profusament fistonat i replegat sobre si mateix que conté nombrosos ous de color blanc i d’unes 200 micres de diàmetre (Schmekel&Portmann, 1982). Els animals efectuen les postes a la cara inferior de les pedres. Els ous d’aquesta espècie tenen desenvolupament directe, sense fase larvària lliure. Com en altres espècies de la mateixa família alguns exemplars poden estar parasitats per copèpodes que ponen els seus ous entre els cerates del nudibranqui.
Etimologia
- Aeolidiella fa referència a una Aeolidia (un altre gènere de la mateixa família Aeolidiidae) de mida més petita.
- alderi: en honor de J. Alder, especialista britànic en opistobranquis del s.XIX de gran renom i autor, conjuntament amb Hancock, de la famosa monografia dels nudibranquis britànics (Alder, J.&Hancock, A. 1845-1855, A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Pt. 1-7. Ray Society, London).
Distribució
Es tracta d’una espècie estrictament europea que habita des de les costes del Mediterrani fins al Mar del Nord. Ha estat citada a totes les zones costaneres de la Península Ibèrica, tant atlàntiques com mediterrànies. A les costes catalanes s’ha observat a Portlligat (Cadaqués), Cala Fosca (Palamós), Cala Santa Cristina (Lloret), Cala Sant Francesc i Punta de Santa Anna (Blanes) i a Cubelles.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: |  |
| Oceà Atlàntic: |  |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
- "Estran 22" Faune et flore de la zone de balancement des marées en Côtes d'Armor
- AsturNatura
- Biodiversity Heritage Library
- BiologiaMarina.org
- CIB - Club Immersio Biologia
- DORIS
- El Litoral de Granada
- Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
- Flickr pictures
- GROC
- Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
- M@re Nostrum
- MedSlugs (Atl.E)
- MedSlugs (Med)
- Natura Malta
- NCBI GenBank
- Nederlandse zeenaaktslakken
- Nembro
- OBIS - Search by Taxon
- Sea Slug Forum
- The Conchological Society of Great Britain and Ireland
- World Register of Marine Species
Citeu aquest article com:
