Aeolidiella alderi

Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)

Aeolidiella alderi per Pontes, Miquel

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Aeolidiidae
	Genus	Aeolidiella
	Species	Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138710).

Sinònims

Aeolidiella soemmeringii Bergh, 1882
Aeolidiella soemmeringii var. mediterranea Bergh, 1885
Eolidia soemmeringii Leuckart, 1828
Eolis alderi Cocks, 1852 (original)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci que pot mesurar fins a 30 mm de longitud. El cos és blanquinós però al cap i al dors sol presentar una fina pigmentació ataronjada superficial. Els palps orals són semitransparents i el seu extrem està pigmentat de taronja, més o menys intens segons els exemplars. Els dos rinòfors surten molt junts del cap, són relativament curts i llisos, i la seva aparença és com la dels palps orals però una mica més curts. Els ulls s’aprecien clarament, just a la zona posterior de la base dels rinòfors. El més característic de la majoria de les espècies d’aquest gènere és la gran quantitat de cerates que cobreixen homogèniament el dors de l’animal, sense separació aparent entre els diferents grups. Hi 12-13 grups de cerates a cada costat del cos en els exemplars més grans, estant els cerates del primer grup situats molt endavant, ja que la seva inserció en el cos fins i tot avança la base dels rinòfors. Els cerates són lleugerament corbats cap a l’interior del cos, són una mica plans a la base i afilats apicalment, on es pot veure clarament el cnidosac. La glàndula digestiva es pot veure a través del tegument semitransparent del cerata com una massa massissa o ondulada de color marró o verd oliva fosc. En alguns exemplars la pigmentació general del cos és molt clara, de color blanc cremós, pel fet que la glàndula digestiva és d’aquest color. L’extrem dels cerates més grans pot estar lleugerament pigmentat de taronja. Els cerates del primer grup són els més petits i generalment són bastant despigmentats perquè la glàndula digestiva del seu interior només ocupa la base del cerata. El peu és semitransparent i bastant ample i diferència, en la seva zona anterior, un parell de tentacles propodials curts i triangulars, l’extrem anterior dels quals pot estar pigmentat lleugerament de taronja. A la zona posterior, el peu forma una cua curta i estreta que sobresurt sota dels últims cerates.

Biologia
Aquesta espècie viu a poca profunditat a la cara inferior de les pedres de l’intermareal i infralitoral superior. S’alimenta de diferents espècies de actiniaris, entre els quals s’han citat Actinothoe anguicoma, A. sphyrodeta, Aiptasia mutabilis, Anemonia viridis, Bunodactis verrucosa, Cereus pedunculatus, Diadumene cincta, Metridium Senile, Parastephanauge paxi, Sagartia elegans, S. troglodytes, Sagartiogeton laceratus i S. undatus . Marín&Ros (1991) citen la presència en el cos d’aquesta espècie d’algues zooxantel·les simbiòtiques i fotosintèticament actives que són adquirides pel nudibranqui dels actiniaris que constitueixen el seu aliment. La posta està constituïda per un cordó profusament fistonat i replegat sobre si mateix que conté nombrosos ous de color blanc i d’unes 200 micres de diàmetre (Schmekel&Portmann, 1982). Els animals efectuen les postes a la cara inferior de les pedres. Els ous d’aquesta espècie tenen desenvolupament directe, sense fase larvària lliure. Com en altres espècies de la mateixa família alguns exemplars poden estar parasitats per copèpodes que ponen els seus ous entre els cerates del nudibranqui.

Etimologia

Aeolidiella fa referència a una Aeolidia (un altre gènere de la mateixa família Aeolidiidae) de mida més petita.
alderi: en honor de J. Alder, especialista britànic en opistobranquis del s.XIX de gran renom i autor, conjuntament amb Hancock, de la famosa monografia dels nudibranquis britànics (Alder, J.&Hancock, A. 1845-1855, A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Pt. 1-7. Ray Society, London).

Distribució
Es tracta d’una espècie estrictament europea que habita des de les costes del Mediterrani fins al Mar del Nord. Ha estat citada a totes les zones costaneres de la Península Ibèrica, tant atlàntiques com mediterrànies. A les costes catalanes s’ha observat a Portlligat (Cadaqués), Cala Fosca (Palamós), Cala Santa Cristina (Lloret), Cala Sant Francesc i Punta de Santa Anna (Blanes) i a Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aeolidiella alderi
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Referències per l´espècie: Aeolidiella alderi

Cantabria: Ortea (1977c), Ballesteros (1980a). Galicia: Ortea (1977c), Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986). Gibraltar: García-Gómez (1982, 2002), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987, 1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b), Ballesteros (1980, 1984, 1985), M@re Nostrum [Cala Rovellada (Colera) 2006, Cala del Paller (Calonge) 1999]. Baleares: Ballesteros (1981a, 1985), Ros (1981b), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Canarias: Odhner (1931), Pérez Sánchez, Ortea and Bacallado (1990), Pérez Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

General: Barletta, 1981:119; Brown, 1981a:294; Brown & Picton, 1979:23; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:187[P]; Cesari, 1990:[P]; Colgan, 1914:178; Farran, 1909:4; Garstang, 1890:433; ICZN, 1985:165; Just & Edmunds, 1985:138[P]; Odhner, 1932:42; Perrone, 1983b:138; Picton & Morrow, 1994:130[P]; Riedl, 1983:327; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:448; Schmekel, 1970:155; Tardy, 1969a:7 Thompson & Brown, 1976:162; 1984:161[P]; Vayssiere, 1913a:300; Vicente, 1981:79; Walton, 1908:229

Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Espècies semblants
Spurilla neapolitana comparteix hàbitat i aspecte. Cuthona granosa semblant als juvenils d’A.alderi.

Abundància

Mediterrània occidental:
Mediterrània oriental:
Oceà Atlàntic:

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aeolidiella alderi basada en els nostres propis registres.

Videos

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Aeolidiella alderi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 02/03/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/VcFSO)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Aeolidiella alderi