Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Aeolidiella alderi

Aeolidiella alderi

Aeolidiella alderi (Cocks, 1852)

Aeolidiella alderi per Pontes, Miquel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Aeolidiella  

 

Species

Aeolidiella alderi  (Cocks, 1852)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138710).
Sinònims

  • Aeolidiella soemmeringii Bergh, 1882
  • Aeolidiella soemmeringii var. mediterranea Bergh, 1885
  • Eolidia soemmeringii Leuckart, 1828
  • Eolis alderi Cocks, 1852 (original)

Descripció
Es tracta d’un eolidaci que pot mesurar fins a 30 mm de longitud. El cos és blanquinós però al cap i al dors sol presentar una fina pigmentació ataronjada superficial. Els palps orals són semitransparents i el seu extrem està pigmentat de taronja, més o menys intens segons els exemplars. Els dos rinòfors surten molt junts del cap, són relativament curts i llisos, i la seva aparença és com la dels palps orals però una mica més curts. Els ulls s’aprecien clarament, just a la zona posterior de la base dels rinòfors. El més característic de la majoria de les espècies d’aquest gènere és la gran quantitat de cerates que cobreixen homogèniament el dors de l’animal, sense separació aparent entre els diferents grups. Hi 12-13 grups de cerates a cada costat del cos en els exemplars més grans, estant els cerates del primer grup situats molt endavant, ja que la seva inserció en el cos fins i tot avança la base dels rinòfors. Els cerates són lleugerament corbats cap a l’interior del cos, són una mica plans a la base i afilats apicalment, on es pot veure clarament el cnidosac. La glàndula digestiva es pot veure a través del tegument semitransparent del cerata com una massa massissa o ondulada de color marró o verd oliva fosc. En alguns exemplars la pigmentació general del cos és molt clara, de color blanc cremós, pel fet que la glàndula digestiva és d’aquest color. L’extrem dels cerates més grans pot estar lleugerament pigmentat de taronja. Els cerates del primer grup són els més petits i generalment són bastant despigmentats perquè la glàndula digestiva del seu interior només ocupa la base del cerata. El peu és semitransparent i bastant ample i diferència, en la seva zona anterior, un parell de tentacles propodials curts i triangulars, l’extrem anterior dels quals pot estar pigmentat lleugerament de taronja. A la zona posterior, el peu forma una cua curta i estreta que sobresurt sota dels últims cerates.

Biologia
Aquesta espècie viu a poca profunditat a la cara inferior de les pedres de l’intermareal i infralitoral superior. S’alimenta de diferents espècies de actiniaris, entre els quals s’han citat Actinothoe anguicoma, A. sphyrodeta, Aiptasia mutabilis, Anemonia viridis, Bunodactis verrucosa, Cereus pedunculatus, Diadumene cincta, Metridium Senile, Parastephanauge paxi, Sagartia elegans, S. troglodytes, Sagartiogeton laceratus i S. undatus . Marín&Ros (1991) citen la presència en el cos d’aquesta espècie d’algues zooxantel·les simbiòtiques i fotosintèticament actives que són adquirides pel nudibranqui dels actiniaris que constitueixen el seu aliment. La posta està constituïda per un cordó profusament fistonat i replegat sobre si mateix que conté nombrosos ous de color blanc i d’unes 200 micres de diàmetre (Schmekel&Portmann, 1982). Els animals efectuen les postes a la cara inferior de les pedres. Els ous d’aquesta espècie tenen desenvolupament directe, sense fase larvària lliure. Com en altres espècies de la mateixa família alguns exemplars poden estar parasitats per copèpodes que ponen els seus ous entre els cerates del nudibranqui.

Etimologia

  • Aeolidiella fa referència a una Aeolidia (un altre gènere de la mateixa família Aeolidiidae) de mida més petita.
  • alderi: en honor de J. Alder, especialista britànic en opistobranquis del s.XIX de gran renom i autor, conjuntament amb Hancock, de la famosa monografia dels nudibranquis britànics (Alder, J.&Hancock, A. 1845-1855, A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Pt. 1-7. Ray Society, London).

Distribució
Es tracta d’una espècie estrictament europea que habita des de les costes del Mediterrani fins al Mar del Nord. Ha estat citada a totes les zones costaneres de la Península Ibèrica, tant atlàntiques com mediterrànies. A les costes catalanes s’ha observat a Portlligat (Cadaqués), Cala Fosca (Palamós), Cala Santa Cristina (Lloret), Cala Sant Francesc i Punta de Santa Anna (Blanes) i a Cubelles.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aeolidiella alderi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Aeolidiella alderi

Espècies semblants
Spurilla neapolitana comparteix hàbitat i aspecte. Cuthona granosa semblant als juvenils d’A.alderi.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:3 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aeolidiella alderi basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Baba, K. 1979. Brief comment on the identification of a nudibranchiate mollusk, Aeolidiella takanosimensis Baba, 1930, from Amakusa, Japan (Eolidoidea: Aeolidiidae). Publications of the Amakusa Marine Biological Laboratory, Kyushu University 5(1):1-7.
    Baba, K. 1979. Short account of the anatomy of a nudibranchiate mollusk; Aeolidiella takanosimensis Baba, 1930 from Japan (Eolidoidea: Aeolidiidae). Veliger 22(1):12-18.
    Ballesteros, M. 1980. Nueva aportacion al conocimiento de los Sacoglosos y Nudibranquios de las costas Mediterraneas espanolas. II Congreso Nacional de Malacologia, Sociedad Espana de Malacologia, Barcelona, 1 pg.
    Ballesteros, M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., and J. Ortea. 1980. Contribución al conocimiento de los Dendrodorididae (Moluscos: Opisthobranquios: Doridaceos) del litoral iberico. Publicaciones del Departamento de Zoología, Universidad de Barcelona, Facultad de Biología. 5: 25–37.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2022. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions, Figueres.
    Barash, A., and Z. Zenziper. 1984. On the food of some opisthobranchs found in the Mediterranean waters of Israel. Levantina (Israel Malacological Society) 51:585-598.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Bergh, L. S. R. 1874. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. II. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 24:395-416, pls. 8-11.
    Bergh, L. S. R. 1867. Phidiana lynceus og Ismaila monstrosa. Videnskabelige Meddelelser fra Dansk Naturhistoriske Forening, Copenhagen, 1866(7-9): 97-130, pls. 3-4.
    Bergh, L. S. R. 1868. On Phidiana lynceus and Ismaila monstrosa. Ann. Mag. Nat. Hist., series 4, 2(8):133-138, pl 1.
    Bergh, L. S. R. 1904. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate, Vol. 9, Chapter 6, Part 1: 1-56, pls. 1-4.
    Bergh, L. S. R. 1888. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 3, Heft 16, 1 Halfte; pp 755-814, pls. 77-81.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bergh, L. S. R. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Betti, F., G. Bavestrello, and R. Cattaneo-Vietti. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87: eyaa040.
    Bickell, L. R., and F.-S. Chia. 1979. Organogenesis and histogenesis in the planktotrophic veliger of Doridella steinbergae (Opisthobranchia, Nudibranchia). Marine Biology 52(4):291-313.
    Bickell, L. R., and S. C. Kempf. 1983. Larval and metamorphic morphogenesis in the nudibranch Melibe leonina (Mollusca, Opisthobranchia). Biol. Bull. 165(1):119-138.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown, G. H. 1981. Aeolidiella Bergh, 1867 (Gastropoda, Opisthobranchia): proposals to clarify the type species of the genus. Bulletin of Zoological Nomenclature 38(4):294-296.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1971. Nudibranchs of the British Isles – a colour guide.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. La Conchiglia, Rome, Italy.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cesari, P. 1990. La malacofauna della Laguna Veneta - 2. I gasteropodi bullomorfi, aplisiomorfi, sacoglossi, pleurobranchomorfi e nudibranchi. Malacofauna of the Venice Lagoon: 2. Bullomorph, aplysiomorph, sacoglossan, pleurobranch, and nudibranch gastropods. Bollettino del Museo Civico de Storia Naturale di Venezi 39:21-43.
    Chemello, R. 1986. Studio della malacofauna costiera dell’Isola di Ustica (Gastropoda). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:51-76.
    Chevalier, F., J. P. Mocquard, and J. Tardy. 1974. Croissance et precocite d’Aeolidiella alderi (Cocks), (Mollusque nudibranche): Effets du groupement et de la temperature. Bulletin de la Societe Zoologique de France 99(4):601-621.
    Cocks, W. P. 1852. New species of Mollusca. Naturalist 2: 1.
    Colgan, N. 1914. The opisthobranch fauna of the shores and shallow waters of County Dublin. Irish Naturalist 23:161-204.
    Crocetta, F., H. Zibrowius, G. Bitar, J. Templado, and M. Oliveiro. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta, F., G. Bitar, H. Zibrowius, and M. Oliverio. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96: 1–22.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2022) "Aeolidiella alderi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 29/09/2022. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/VcFSO)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.