Melibe viridis

Melibe viridis Kelaart, 1858

Melibe viridis @ Punta Japlenicka-island Ugljan, Croatia, length 45cm, depth 6m per Đani Iglic

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Tethydidae  

 

Genus

Melibe  

 

Species

Melibe viridis  (Kelaart, 1858)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181237).
Sinònims

  • Melibaea viridis Kelaart, 1858
  • Melibe fimbriata Alder & Hancock, 1864
  • Melibe japonica Eliot, 1913
  • Melibe mirifica (Allan, 1932)
  • Melibe rangi Bergh, 1875
  • Melibe vexillifera Bergh, 1880
  • Meliboea viridis Kelaart, 1858
  • Propemelibe mirifica Allan, 1932

Descripció
Aquest nudibranqui és força gran, la seva mida mitjana ronda els 30-40cm, amb una mida màxima registrada de 55 cm (a Karantun, Ugljan, Croatia; Prkić, octubre 2016, com.pers.). Té el cos translúcid, d’un to marró-groguenc o verdós, i és possible veure alguns òrgans interns per transparència. El cos és elongat, limaciforme, una mica comprimit anterolateralmente, amb un bony dorsal a la zona cardíaca, i es va estrenyent cap a la part posterior del peu. Té un vel oral característic, molt desenvolupat, situat al voltant de la boca, vorejat per una sèrie de tentacles que li permet retenir a les seves preses. Els rinòfors són molt petits, tenen de 5 a 7 lamel·les, i emergeixen de sengles beines rinofòriques, que neixen sobre el vel oral, i dins de les quals es poden retreure. Els cerata són grans (habitualment de 4 a 9 en cada costat del cos), de color marró, disposats al llarg de la vora del mantell. Cada cera té una secció cilíndrica o oval i l’extrem aplanat. Tota la superfície del cos està recoberta de gran quantitat de tubercles arrodonits. L’anus està situat al costat dret del cos, just abans del segon cera, mentre que el gonoporus es troba just abans del primer cera, també al costat dret. No té ràdula.

Biologia
Com les altres espècies del gènere s’alimenta de petits crustacis i altres organismes que capturen amb el gran vel oral, que llencen com si fos un rall o esparver a mesura que s’arrossega pel fons, i que es contreu ràpidament si detecta una presa al seu interior. Algunes espècies del gènere, encara que no Melibe viridis, tenen algues zooxantel·les simbiòtiques en els seus teixits, que contribueixen al metabolisme de l’animal amb nutrients obtinguts mitjançant fotosíntesi. La posta consisteix en una delicada cinta gelatinosa, fixada al fons, que conté cadenes de càpsules d’ous disposats en espiral. Cada càpsula conté fins a 3 embrions. Les larves veligeres es dispersen en el plancton després de 8 dies a 21ºC. En el medi marí té l’aspecte d’una massa de restes vegetals, el que el fa difícil d’observar pel seu gran mimetisme amb el fons. Els cerata són autotomitzats per l’animal quan se sent amenaçat, en aquest cas es regeneren ràpidament. Si cal pot nedar mitjançant moviments ondulatoris laterals del cos.

Etimologia

  • Melibe. Del Grec “Meliboia”, nimfa de l’oceà estimada pel déu-riu Orontes, estimada pel primer rei d’Arcàdia, Pelasgos.
  • Viridis. Del Llatí “viridis”, verd.

Distribució
Espècie originària de l’Indo-Pacífic, on hi ha registres de Sud-àfrica, Àfrica oriental, Austràlia, Filipines i Japó. També s’ha citat a la Mediterrània, on va aparèixer per primera vegada a l’illa de Cephalonia, Grècia el 1970 (Mooseleitner, 1986) i registres posteriors al golf de Korinthiakos, Grècia (Mooseleitner, 1986); a l’Estret de Messina, Itàlia (Mojetta, 1998); a la regió de Calàbria, Itàlia (G. Villani, identificació confirmada per J. Templado) i a Croàcia (Despalatovic et al., 2002; Prkić, 2016, pers. comm.). Alguns exemplars trobats a l’illa de Milos (Grècia) sembla que s’han establert amb èxit sobre un fons de Cymodocea nodosa, a uns 10-12 metres de profunditat, en una zona geotérmicamente activa, encara que la major part dels altres albiraments solen donar-se sobre fons fangosos a uns 2-3 metres de profunditat .

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Melibe viridis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:0 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:2 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Melibe viridis basada en els nostres propis registres.

Video

Melibe sp. alimentant-se. Video de Michael W. Ishack

Altres fotos

Bibliografia

    Agersborg, H. P. v. 1919. Notes on Melibe leonina (Gould). Publ. Puget Sound Biol. Sta. 2(49):269-277, pls. 49-50; 3 figs.
    Agersborg, H. P. v. 1921. On the status of Chioraera (Gould). Nautilus 35(2):50-57.
    Agersborg, H. P. v. 1921. Contributions to the knowledge of the nudibranchiate mollusk, Melibe leonina (Gould). Amer. Naturalist 55(638):222-253; 12 figs.
    Alder, J., and A. Hancock. 1864. Notice of a collection of nudibranchiate Mollusca made in India by Walter Elliot Esq. with descriptions of several new genera and species. Transactions of the Zoological Society of London 5 (3-4): 113-147.
    Avila, C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Baba, K. 1949. Opisthobranchia of Sagami Bay collected by His Majesty The Emperor of Japan. 194 pp, 50 pls. Iwanami Shoten, Tokyo.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Barash, A., and Z. Danin. 1986. Further additions to the knowledge of Indo-Pacific mollusca in the Mediterranean Sea. Spixiana, 9, 117-141.
    Barsby, T., R. G. Linington, and R. J. Andersen. 2002. De Novo terpenoid biosynthesis by  the dendronotid nudibranch Melibe leonina. Chemoecology. 12(4):199-202.
    Behrens, D. W., C. Petrinos, and C. Schrurs. 2005. Nudibranch behavior. New World Publications, Jacksonville, Fla.
    Bergh, L. S. R. 1884. Beitrag zur Kenntniss der Gattung Melibe Rang. Zeitschrift fur Wissenschaftliche Zoologie 41:142-154, pl 10.
    Bergh, L. S. R. 1907. The Opisthobranchiata of South Africa. Transactions of the South African Philosophical Society 17(1):1- 144, pls. 1-14, In: Marine Investigations of South Africa 5(1).
    Bergh, L. S. R. 1888. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 3, Heft 16, 1 Halfte; pp 755-814, pls. 77-81.
    Bergh, L. S. R. 1880. Beitrage zur Kenntniss der japanischen Nudibranchien. I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 30:155- 200, pls. 1-5.
    Bergh, L. S. R. 1902. The Danish Expedition to Siam 1899-1900. I. Gasteropoda Opisthobranchiata. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Skrifter. 6 Raekke. Naturvidenskabelig og Matematisk Afdeling 12(2): 153-218, pls. 1-3.
    Bergh, L. S. R. 1875. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 1, Heft 9; pp 345-376, pls. 45-49.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die Nudibranchien des “Sunda-Meeres”. Malacologische Untersuchungen. In:  Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Borg, J. A., J. Evans, and P. J. Schembri. 2009. Occurrence of the alien nudibranch Melibe viridis (Kelaart, 1858) (Opisthobranchia, Tethydidae), in the Maltese Islands. Mediterranean Marine Science. 10: 131–136.
    Burn, R. F. 1970. Eight additional opisthobranch molluscs for New South Wales. Proceedings of the Royal Society of New South Wales 1968-69; pp 51-54.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Çevik, C., and S. Gündoğdu. 2016. Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
    Çinar, M. E., M. Bilencenoglu, B. Ozturk, T. Katagan, and V. Aysel. 2005. Alien species on the coasts of Turkey. Medit. Mar. Sci, 6/2, 2005, 119-146.
    Çinar, M. E., M. Bilecenoglu, B. Öztürk, T. Katağan, and M. B. Yokeş. 2011. An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
    Coleman, N. 1989. Nudibranchs of the South Pacific. Neville Coleman’s Sea Australia Resource Centre, Springwood, Qld., Australia.
    Crocetta, F. 2011. Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365.
    Crocetta, F., W. Renda, and A. Vazzana. 2009. Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
    Debelius, H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Doneddu, M., and E. Trainito. 2008. Melibe viridis (Kelaart, 1858) (Opisthobranchia. Tethydidae):  prima segnalazione per il Tirreno (Sardegna settentrionale). Bollettino Malacologico (Pubblicazione  Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 44(1-4):45-47.
    Eliot, C. N. E. 1909. Notes on a collection of nudibranchs from Ceylon. Spolia Zeylanica. Colombo 6(23):79-95.
    Eliot, C. N. E. 1902. On some nudibranchs from Zanzibar. Proc. Zool. Soc. London 2:62-72, pls. 5-6.
    Eliot, C. N. E. 1913. Japanese nudibranchs. Journal of the College of Science, Imperial University Tokyo, 35: 1-47, pls. 1-2.
    Eliot, C. N. E. 1902. Nudibranchs from Zanzibar and East Africa.
    Farran, G. P. 1905. Report on the opisthobranchiate Mollusca collected by Professor Herdman, at Ceylon, in 1902, In: Report to the government of Ceylon on the pearl oyster fisheries of the Gulf of Manaar. Part 3 Suppl Rept., (21):329-364, pls. 1-6.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Imamoto, J. 2001. Melibe viridis accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Melibe&gakumei2=viridis&location_code=0000#).
    Kelaart, E. F. 1858. Descriptions of new and little known species of Ceylon nudibranchiate molluscs and zoophytes. Journal of the Royal Asiatic Society Ceylon Branch, Colombo 3(1):84-139, 2 pls.
    Koutsoubas, D., and F. Cinelli. 1997. Indo-Pacific origin gastropod species in the Aegean Sea. Melibe fimbriata Alder & Hancock, 1864 a new invader. Bolletino Malacologico, Vol. 32, No (1-4), pp. 75- 80.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    McDonald, G. R., and J. W. Nybakken. 1999. A worldwide review of the food of nudibranch mollusks. II The suborder Dendronotacea. A list of the worldwide food habits of nudibranchs. The Veliger. 62–66.
    Mienis, H. K. 2010. Monitoring the invasion of the Eastern Mediterranean by Lessepsian migrants and other Indo-Pacific Mollusca. Haasiana, 5: 66-68.
    Mifsud, C., and C. Cachia. 2011. New additions and corrections, with annotations, to the check-list of the marine mollusca of the Maltese islands. Triton 23: 10-18.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2019) "Melibe viridis" in OPK-Opistobranquis, Published: 26/03/2013, Accessed: 22/08/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/1F4fo)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.