Trinchesia ilonae

Trinchesia ilonae Schmekel, 1968

Trinchesia ilonae per Schmekel & Portmann (1982)

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Trinchesiidae  

 

Genus

Trinchesia  

 

Species

Trinchesia ilonae  Schmekel, 1968

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 750610).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.

Sinònims

  • Cuthona ilonae (Schmekel, 1968)

Descripció
Cos allargat i fi, de color blanc translúcid, amb una longitud màxima de 4 mm. Els rinòfors, la part dorsal dels tentacles orals, el cap i el dors del cos estan recoberts de taques blanques de forma irregular, que també apareixen, però amb una distribució més uniforme, formant bandes als cerata. Els rinòfors són digitiformes, llisos i relativament llargs, fins a un terç de la longitud total del cos, i estan units a la base. Un anell característic, de color rosa fosc o violeta, vorejat per àrees transparents, separa el terç distal dels rinòfors. Taques brillants del mateix color són presents a la base interna de tots els cerata i formen algunes taques a la part dorsal del cos. Els tentacles orals mesuren la meitat que els rinòfors. Té fins a 6 fileres de cerata disposades als costats del cos, amb fins a 3 cerata a cada filera, en cada costat. La cua i la part mitjana del cos no tenen cerata. Cada cera té forma de baldufa, amb els extrems distals acabats en punta, on es troben els cnidosacs de color blanc. La glàndula digestiva és visible a través de la pell dels cerata, basalment és de color marró fosc, però es va aclarint cap a l’extrem distal. L’anus i el nefroprocte estan situats entre la tercera i quarta fila de cerata del costat dret del cos, a prop dels cerata interiors de la quarta fila. El gonopor està situat sota la primera fila de cerata del costat dret. Els tentacles propodials son arrodonits.

Biologia
La posta és un cordó disposat en espiral formant una única volta amb ous de color blanc d’un diàmetre de 0,12mm. Les larves veliger eclosionen al cap d’11 dies i passen a formar part del plàncton. Es creu que s’alimenta de l’hidrozou Campanularia johnstoni (Urgorri & Besteiro, 1984; 1986).

Etimologia

  • Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
  • Ilonae. En honor d’Ilona Richter. Il·lustradora científica originària de Szeged, Hongria, des de 1952 va treballar per al Museu Hongarès de Ciències Naturals, el Museu Nacional d’Hongria, l’Estació Zoològica de Nàpols, el Laboratoire Arago de Banyuls-sur-Mer i l’Acadèmia de Ciències d’Hongria, on es va jubilar el 1990. Va treballar per al Dr. Adolf Portman, de l’Institut Zoològic de la Universitat de Basilea i per a la Dra. Luise Schmekel, de l’Institut Zoològic de la Universitat de Münster/Westfàlia, il·lustrant la seva coneguda monografia “Opisthobranchia des Mittelmeeres” .

Distribució
Schmekel (1968) descriu l’espècie en base a exemplars trobats al Golf de Nàpols, a les properes illes d’Ischia i Capri (Itàlia), així com a Banyuls-sur-Mer (França), sempre entre les fulles de Posidonia oceanica, entre 10 i 35 metres de profunditat. Templado (1982) captura aquesta espècie a uns 4 metres de profunditat a Cap de Palos (Múrcia, Espanya) sobre rizomes de Posidonia oceanica. Urgorri & Besteiro (1986) la troben a la Ria de Ferrol (Galícia, Espanya) amb exemplars capturats entre 2 i 5 metres de produnditat sobre algues vermelles, Codium i Cystoseira, també entre les fulles de Zostera marina. García Gómez, et al (1991) citen exemplars d’aquesta espècie a Sagres (Portugal) a uns 20 metres de profunditat.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Trinchesia ilonae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Trinchesia ilonae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Trinchesia ilonae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 07/12/2023. Accedit: 02/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=42602)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.