Calma glaucoides

Calma glaucoides (Alder & Hancock, 1854 )

Calma glaucoides per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Calmidae  

 

Genus

Calma  

 

Species

Calma glaucoides  (Alder & Hancock, 1854)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138960).

Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilética i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Aquesta decisió ha estat reinterpretada i completada en el treball de Korshunova et al. (2017) perquè obviava aspectes morfològics i moleculars evidents.

Fins fa molt pocs anys l’única espècie coneguda del gènere Calma a nivell mundial era C. glaucoides, descrita com Eolis glaucoides per Alder & Hancock el 1854. Una altra espècie del mateix gènere, C. gobioophaga, va ser descrita recentment gràcies a exemplars capturats a les costes de Portugal (Calado & Urgorri, 2002). L’estudi dels exemplars de les costes portugueses ha permès diferenciar en el gènere Calma dues espècies simpàtriques que coexisteixen en la mateixa àrea de distribució i viuen al mateix hàbitat: C. glaucoides i C. gobioophaga.
Calado & Urgorri (2002) indiquen les principals diferències entre les dues espècies, entre les quals destaquen els tentacles propodials més llargs en C. gobioophaga; els ulls més grans i situats immediatament darrere de la base dels rinòfors en C. gobioophaga, més petits i situats més enrere de la base dels rinòfors en C. glaucoides; ronyó situat entre el segon i l’últim grup de cerates en C. gobioophaga i entre el segon i cinquè o sisè grup de cerates en C. glaucoides; mida una mica més petita dels ous en C. gobioophaga; alimentació a base d’ous de Gobius niger en C. gobioophaga i ous de Lepadogaster lepadogaster, L. purpurea, L. candollei, Parablennius gattorugine o P. pilicornis en C. glaucoides. Molt recentment Prkić et al. (2014) han realitzat un estudi molecular (gens COI i 16S) d’exemplars croats de diferents localitats de C. glaucoides i de C. gobioophaga que confirmen la separació de les dues espècies.

Sinònims

  • Eolis albicans Friele & Hansen, 1876
  • Eolis glaucoides Alder & Hancock, 1854 (original)
  • Forestia mirabilis Trinchese, 1881

Descripció
Els animals d’aquesta espècie mesuren entre 10 i 15 mm de longitud. El color general del cos és blanc-groguenc translúcid, deixant entreveure els òrgans interns, encara que també pot ser groc fosc, lilós o marronós depenent de la seva alimentació. El cap és bastant curt, com també els palps orals i els rinòfors. Els rinòfors són llisos i semitransparents i, com els palps orals, tenen l’extrem opac a causa d’una pigmentació blanquinosa o groguenca. Els ulls són molt petits i es troben just darrere de la base dels rinòfors. Hi ha de 7 a 10 grups de cerata ben separats entre ells i que comencen molt a prop dels rinòfors. Els cerata són semitransparents, força llargs, fins i acabats en punta. Hi ha 3-4 cerates a cada grup. Dins de cada cerata, la glàndula digestiva té forma d’un conducte prim de color groguenc o crema. En els exemplars més grans pot haver-hi una fina puntuació blavosa en els cerates que fa opaca a la seva superfície i emmascara la glàndula digestiva; l’àpex apuntat dels cerata és de color groguenc. Els cerata d’un mateix grup semblen sortir d’una base comuna. En la majoria dels exemplars es poden observar -per transparència- a cada costat del dors les unitats gonadals en forma d’estructures blanquinoses de contorn lobulat i situades entre les zones d’inserció de cada grup de cerata. El peu és ample i forma per davant dos tentacles propodials curts i apuntats. La cua és curta i sol estar coberta pels cerata més posteriors.

Biologia
Els animals d’aquesta espècie solen trobar-se sota pedres des de molt poca profunditat. Freqüentment els animals expandeixen lateralment les seves cerata de forma que semblen els tentacles d’una anemone. S’alimenta d’ous de peixos com Lepadogaster lepadogaster, L. purpurea, L. candollei, Parablennius gattorugine o P. pilicornis. La posta és un cordó sinuós, fi i disposat molt irregularment amb ous de color blanc que es troben dins de càpsules d’unes 138 micres de diàmetre (Calado & Urgorri, 2002).

Etimologia

  • Glaucoides. Deriva del Llatí “glaucus”, blanc. Significa “blanquinós”.

Distribució
Degut a que fins l’any 2002 no es va descriure l’espècie simpàtrica C. gobioophaga, amb la qual es pot confondre fàcilment, possiblement fins a aquesta data les cites de C. glaucoides en moltes zones geogràfiques incloguin també exemplars de C. gobioophaga. C. glaucoides és una espècie que s’ha localitzat en aigües europees, tant atlàntiques com mediterrànies, des de Noruega, les Illes Britàniques, les costes atlàntiques i mediterrànies franceses, Tenerife (Illes Canàries) i Golf de Nàpols (Prkić et al. 2014). A la Península Ibèrica s’ha trobat amb seguretat a Galícia i Portugal (Calado & Urgorri, 2002) i a Catalunya a Es Caials (Cadaqués), Cala Aiguafreda, Calella de Palafrugell, la Galera (Palamós), Sant Feliu de Guíxols i Platja del Calafató (Ametlla de Mar).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Calma glaucoides
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Calma glaucoides basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Agersborg, H. P. v. 1921. Contributions to the knowledge of the nudibranchiate mollusk, Melibe leonina (Gould). Amer. Naturalist 55(638):222-253; 12 figs.
    Alder, J., and A. Hancock. 1854. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Alder, J., and A. Hancock. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Angel, H. 1967. Sea-slugs. Animals 10:287-289.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Barletta, G. 1981. Gasteropodi nudi (Pleurobranchomorpha, Sacoglossa, Aplysiomorpha e Nudibranchia) Consiglio Nazionale delle Richerche, Guide per il riconoscimento delle specie animali delle acque lagunari e costiere italiane AQ/1/92, 3. Quaderni della Civica Stazione Idrobiologica di Milano (9):1-124.
    Barnes, H., and H. T. Powell. 1954. Onchidoris fusca (Muller); a predator of barnacles. Journal of Animal Ecology 23(2):361-363, pl 2.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Behrens, D. W., C. Petrinos, and C. Schrurs. 2005. Nudibranch behavior. New World Publications, Jacksonville, Fla.
    Bergh, L. S. R. 1875. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh, L. S. R. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bergh, L. S. R. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown, G. H., and B. E. Picton. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll.
    Calado, G., and V. Urgorri. 2001. Feedings habits of Calma glaucoides (Alder and Hancock, 1854): its adaptative structures and behaviour. Bollettino Malacologico 37 (5-8): 177-180.
    Calado, G., and V. Urgorri. 1998. New data on the radular tooth morphology of Calma glaucoides (Alder & Hancock, 1854). Abstracts, World Congress of Malacology, Washington, D.C., 1998:48.
    Calado, G., and V. Urgorri. 2002. A new species of Calma Alder & Hancock, 1855 (Gastropoda: Nudibranchia) with a review of the genus. Journal of Molluscan Studies 68: 311-317.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and F. Boero. 1988. Relationships between eolid (Mollusca, Nudibranchia) radular morphology and their cnidarian prey. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):215-22.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cella, K., L. Carmona, I. Ekimova, A. Chichvarkhin, D. Schepetov, and T. M. Gosliner. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cornet, R., and M. Marchad. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    de Montaudouin, X., and P.-G. Sauriau. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Doneddu, M., B. Manunza, and E. Trainito. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds, M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Eliot, C. N. E. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Evans, T. J. 1922. Calma glaucoides. A study in adaptation. Quarterly Journal of Microscopical Science, new series 66(3):439- 455, pl 11.
    Evans, T. J. 1910. The anatomy and physiology of Calma glaucoides. Nature 84:549.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen, J., and T. Bakken. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52.
    Farran, G. P. 1904. The marine fauna of the west coast of Ireland. Part I. The nudibranchiate molluscs of Ballynakill and Bofin Harbours, Co. Galway. Report Sea & Inland Fisheries Ireland for 1901, pt. 2, append. 8:1-10, pls. 18-19.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García Gómez, J. C., J. L. Cervera, and G. Calado. 2011. Familia Calmidae in Gofas S, Moreno D, Salas C. Moluscos marinos de Andalucía. Vol. II. Servicio de Publicaciones e Intercambio Científico, Junta de Andalucía, Málaga, 798.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Hecht, E. 1896. Contribution e l’etude des nudibranches. Memoires de la Societe Zoologique de France 8:539- 711, pls. 1-5.
    Høisæter, T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Calma glaucoides" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 20/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/m9fog)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.