Trinchesia albopunctata (Schmekel, 1968)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Cladobranchia | |
Superfamily | Fionoidea | |
Family | Trinchesiidae | |
Genus | Trinchesia | |
Species | Trinchesia albopunctata Schmekel, 1968 | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 750608). | ||
Nota taxonòmica: Les anàlisis filogenètiques realitzades per Cella et al. (2016) van revelar que la família Tergipedidae tradicional és polifilètica i pertany a un clade monofilètic més gran que inclou membres de les famílies tradicionals Eubranchidae, Fionidae i Calmidae; aquest va ser un resultat inesperat, ja que la validesa d´aquests taxons i la seva distinció dels Tergipedidae mai havia estat qüestionada abans. Es proposa unir les famílies Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae i Fionidae sota el nom de Fionidae. Dins Fionidae, els resultats obtinguts van demostrar la necessitat de desenvolupar una nova classificació, ja que les classificacions anteriors (per exemple, separant Catriona, Cuthona i Trinchesia com a taxons diferents) eren inconsistents amb la filogènia resultant. Aquests anàlisis també recuperen un clade (Tenellia) que inclou a tots els membres dels gèneres Tenellia, Trinchesia, Phestilla, Catriona i la majoria de les espècies descrites i no descrites de Cuthona. Es proposen nous gèneresRubramoena, Abronica i Tergiposacca per agrupar altres espècies. També suggereixen que Fionidae és ric en complexos d´espècies críptiques, difícils de separar pels caràcters taxonòmics tradicionals, i amb una gran diversitat d´espècies no detectades prèviament.
Pocs mesos després Korshunova et al. (2017) reprenen l´estudi de la filogènia dels Tergipedidae i utilitzant no només dades moleculars sinó també morfològiques i ontogenètiques realitzen una crítica severa al treball de Cella et al. (2016), proposant reinstaurar les famílies Calmidae, Eubranchidae, Fionidae, Tergipedidae, Cuthonidae, Cuthonellidae i Trinchesiidae, essent aquesta última la més abundant en taxons específics. També reinstauren els gèneres Catriona, Diaphoreolis, Phestilla i Trinchesia que en el treball de Cella et al. (2016) havien estat inclosos dins del gènere Tenellia. Korshunova et al. descriuen a més un gènere nou, Zelentia que inclou a Z. pustulata (espècie tipus Eolis pustulata Alder & Hancock, 1854), a Z. fulgens (MacFarland, 1966) i una nova espècie del mar de Barents, Z. Ninel, indicant p-distances importants entre les tres espècies (entre 10.49% i 13.83%). Tots els gèneres anteriors, Korshunova et al. (2017) els consideren dins de la família Trinchesiidae. També qüestionen la validesa del gènere Rubramoena de Cella et al.
La posició de WoRMS és de tipus conservador, mantenint les famílies Cuthonidae, Calmidae, Cuthonellidae, Eubranchidae, Fionidae, Pseodovermidae, Tergipedidae i Trinchesiidae dins de la superfamília Fionoidea. Les espècies europees que fins fa poc estaven considerades com Cuthona, WoRMS les considera dins del gènereTrinchesia, com T.albopunctata, T.caerulea, T.foliata, T.genovae, T.granosa, T.ilonae, T.miniostriata i T.ocellata. Rubramoena és també considerat un gènere vàlid a WoRMS. Aquestes opinions són les que considerem a OPK mentre no hi hagi altres dades més concloents.
- Tenellia albopunctata (Schmekel, 1968)
- Cuthona albopunctata (Schmekel, 1968)
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie no solen mesurar més de 5 mm de longitud. El color del cos és blanquinós, semitransparent a les zones on no hi ha taques o puntuacions blanques. Aquestes taques blanques poden trobar-se al cap, al dors, als flancs de l’animal i a les cerata. Les puntuacions blanques també tenen el mateix patró. En la descripció original de l’espècie (Schmekel 1968) es fa referència a l’existència de petites i difuses puntuacions de color taronja al cap i al dors. Els tentacles orals són relativament curts, els rinòfors són llisos; tots dos són semitransparents i tenen taques blanques difuses excepte en la seva zona mitja on tenen una banda on no hi ha taques. Els ulls són clarament visibles a la base posterior de cada rinòfor, en una zona despigmentada de blanc. Les cerata estan disposades en 6-7 fileres a cada costat del cos, de les quals només les 3 primeres fileres semblen formar un grup ben definit i separat de la resta. Les cerata són esveltes, relativament curtes i d’extrem arrodonit. En el seu interior la glàndula digestiva és de color marró o vermellós, mentre que la superfície té puntuacions o taques irregulars blanques, i l’àpex és blanc o semitransparent. El peu també és semitransparent i arrodonit per davant, la cua és estreta i pot tenir petites taques blanques.
Biologia
Es coneixen molt poques dades de la presència d’aquesta espècie i per tant de la seva biologia. Els escassos exemplars observats s’han recol·lectat entre algues amb hidraris. Només Schmekel (1968) cita que les seves postes són reniformes o enrotllades en semicercle amb ous lleugerament de color rosa d’uns 100 micres de diàmetre.
Etimologia
- Trinchesia. En honor del Profesor Salvatore Trinchese (1836-1897), opistobranquiòleg italià, Professor de Zoologia a la Universitat de Bolonya i successor de Paolo Panceri com a Professor d’Anatomia Comparada a la Universitat de Nàpols.
- Albopunctata. De “Alba”, blanc en Llatí + “punctata”, del Francès “ponctuée”, del Llatí “punctatus”, puntuat, amb punts.
Distribució
Aquesta espècie només es coneix per la seva localitat tipus, l’illa de Ischia al golf de Nàpols, i de la costa mediterrània espanyola, on s’ha trobat a Catalunya i al cap de Palos (Murcia). Les troballes catalanes són escasses, van ser reportades per primera vegada per Ros (1975) a l’Estartit i a Blanes, i després s’ha trobat a l’Escala (2011), les Illes Medes (2012) i Palamós (2014).
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Espècies semblants
Rubramoena amoena és més gran, el puntejat del cos és groguenc (no blanc) i amb bandes marrons als rinòfors i tentacles orals.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Trinchesia albopunctata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 18/09/2012. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/ApS0p)
