Tritonia callogorgiae Chimienti, Furfaro & Taviani, 2020
Els exemplars vius arriben fins els 120 mm de llarg. Tenen el cos prim amb un color de fons que va del groc al taronja vermellós. El cos està recobert de papil·les blanques disperses des del vel fins a la cua. El vel oral (o frontal) és una projecció contràctil aplanada caracteritzada per sis processos digitiformes, tres a cada costat. Els rinòfors son retràctils i estan formats per un eix rodejat de ramificacions blanques unipinnades, protegits per una beina en en forma de calze amb el mateix patró de color que el cos. Els exemplars tenen de 4 a 5 brànquies allargades a cada costat del cos, on poden estar disposades en forma asimètrica. La part basal de les brànquies té la mateixa coloració del cos, amb l’extrem distal de color blanc translúcid i dividit en dues branques principals que, al seu torn, es divideixen en dues o tres branques més petites, si bé algunes no es ramifiquen. El peu té el mateix patró de coloració que el cos, és allargat, estret i amb l’extrem posterior apuntat.
Biologia
Els Tritoniidae són una família de nudibranquis que tenen una relació molt particular amb determinades espècies d’alcionaris o de plomes de mar, de les que s’alimenten i sobre les que viuen i es reprodueixen. Unes poques espècies poden alimentar-se de zoantaris. T.callogorgiae és la primera Tritonia mediterrània que viu en aigües profundes i la única associada a la gorgònia Callogorgia verticillata. Tots els exemplars observats s’han trobat exclusivament sobre C. verticillata i, a més, l’anàlisi dels continguts estomacals va revel·lar la presència de nombroses esclerites, fragments d’eixos apicals i pòlips de C. verticillata parcialment digerits. Els exemplars poden passar algun temps al fang a la cerca d’una nova colònia per viure o per trobar parella, per aquest motiu s’intueix que un hàbitat en bon estat permet garantir millor la continuitat de l’espècie.
Etimologia
- Callogorgiae. El nom específic identifica l’associació d’aquesta nova espècie amb la gorgònia Callogorgia verticillata.
Distribució
La localitat tipus és al mar Adriàtic meridional (mar Mediterrani), a unes 30 milles de la costa de la ciutat de Bar, a Montenegro. Els exemplars que han servit per a la descripció de l’espècie es van trobar entre 420 i 426 m de profunditat el 2 de gener de 2013. De tota manera aquesta espècie ja havia estat citada abans com a Nudibranchia, Tritoniidae al mar Balear (Golf de Lleó, canó Sicié) a 261 m de profunditat (Fabri et al., 2013) i al Mar Tirré (Golf de Lamezia) entre 119 i 124 m de profunditat (Bo et al. 2011), però també com a Marionia blainvillea al Tirré Meridional (Illes Pontine, muntanya submarina Palmarola) entre 194 i 220 m de profunditat (Ingrassia et al., 2015) i al canal de Sicília, al sud de Malta, en un indret conegut com Malta Trough (Knittweis et al., 2019). Aquests registres es basen en les característiques morfològiques externes observades “in vivo” mitjançant ROV. Es creu que l’espècie és present a tota la Mediterrània, sempre associada amb C. verticillata, i no es pot excloure que la seva àrea de distribució inclogui també part de l’Atlàntic Nord, on també és present aquest alcionaci.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ☆☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2023) "Tritonia callogorgiae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 08/11/2020. Accedit: 07/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/k9LjJ)
