Cratena peregrina (Gmelin, 1791)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Cladobranchia |
| Superfamily | Aeolidioidea |
| Family | Facelinidae |
| Genus | Cratena |
| Species | Cratena peregrina (Gmelin, 1791) |
- Cuthona peregrina (Gmelin, 1791)
- Doris peregrina Gmelin, 1791 (original)
- Hervia costai Haefelfinger, 1961
Descripció
Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar als 50 mm de longitud. El color general del cos de l’animal és blanc homogeni destacant-se sols un altre color només en dues taques taronja en el dors del cap, just davant dels rinòfors. Els palps orals són llargs, aconseguint gairebé 1/3 de la longitud total de l’animal, són fins i estan irisats de blanc. Els rinòfors són llisos i estan pigmentats de taronja excepte la part basal que és blanca. Pot haver-hi fins a 9 grups de cerata ben separats a cada costat del cos, estant els cerata del primer grup inserits al cos en forma d’arc mentre que els dels altres grups formen simples fileres. Els cerata són fins, llargs i semitransparents, podent-se observar en el seu interior la glàndula digestiva el color de la qual pot variar des del taronja fins al marró clar o fosc. Sol existir també una irisació blavosa prop de l’àpex i en la cara anterior del cerata mentre que l’àpex és blanc intens a causa del cnidosac, perfectament visible. El peu és ampli i de color blanc i pel davant es diferencien un parell de tentacles propodials triangulars ben desenvolupats.
Biologia
Durant anys, sobre tot en la segona meitat del segle XX aquesta espècie va ser citada com Hervia costai (Haefelfinger, 1960), considerada posteriorment sinònima de l’espècie de Gmelin. C. peregrina és possiblement juntament amb Flabellina affinis una de les més abundants de tot el litoral mediterrani. És molt activa i es sol localitzar durant gairebé tot l’any a escassa profunditat sobre colònies de l’hidrari atecat del gènere Eudendrium en parets poc il·luminades entre 0 i 5 m de profunditat, compartint freqüentment substrat amb Flabellina affinis. A més profunditat també és possible observar-la passejant en parets poc il·luminades amb esponges, hidraris i algues esciòfiles com Peyssonnelia sp., Flabellia petiolata i Halimeda estudiantina, també en parets fotòfiles, en el coral·ligen i ocasionalment sota pedres. Els hidrozous (Eudendrium ramosum i E.racemosum) sobre els quals sol viure són el seu aliment i a més constitueixen el substrat on dipositen la posta. Aquesta té forma d’un cordó d’aspecte gelatinós d’1.25 mm d’ample i de contorn irregular amb ous blancs d’unes 90 micres de diàmetre.
Etimologia
- Cratena, possiblement del Llatí “cratis”, cistell; també pot estar dedicat a Cratenas, un personatge del segle I a.C. il·lustrador de plantes.
- Peregrina=rodamón en Llatí.
Distribució
És una espècie eminentment mediterrània havent estat recol·lectada tant en la conca occidental (costes italianes, franceses i espanyoles) com en l’oriental (Grècia i costes turques). Fora del Mediterrani només ha estat observada en la costa portuguesa, en la costa atlàntica andalusa, a la zona de l’Estret de Gibraltar i a Canàries. En el Mediterrani Ibèric és present en totes les seves zones costaneres i també a Balears. En les costes de Catalunya ha estat citada o observada en nombroses localitats, entre les quals es poden citar Cadaqués, L’Escala, L’Estartit, Begur, Tamariu, Palamós, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Mataró, Badalona, Cubelles, Salou i Tarragona.
L’eolidaci Cratena peregrina ha estat informalment trobat en aigües de Senegal, Sudafrica, India i a l’Atlàntic occidental. En un treball recent (Padula et al. 2014), els autors investiguen la presència potencial de C. peregrina en les costes de Brasil. Comparen els especímens brasilenys i mediterranis des de diferents enfocaments, incloent-hi l’anàlisi filogenètica. Com a resultat conclouen que les diferències morfològiques i de color observades entre els exemplars mediterranis i brasilenys no es deuen a una variació intraespecífica sinó que els exemplars brasilenys constitueixen una nova espècie, Cratena minor n. sp., la qual és descrita en el treball.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Espècies semblants
Paraflabellina gabinierei, amb cerata marrons, sense taques taronja a la cara. Calmella cavolini, molt més petita, amb cerata vermells, amb taques violeta a la cara.
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★★★☆ |
| Mediterrània oriental: | ★★★☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Cratena peregrina basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Cratena peregrina" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 04/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=609)
