Aeolidia filomenae

Aeolidia filomenae Kienberger, Carmona, Pola, Padula, Gosliner & Cervera, 2016

Aeolidia filomenae @ Baleal, Portugal 15-08-2014 per João Pedro Silva

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Aeolidiidae
	Genus	Aeolidia
	Species	Aeolidia filomenae Kienberger, Carmona, Pola, Padula, Gosliner & Cervera, 2016

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 880371).

Descripció
El cos és ample i relativament baix, amb la part posterior del peu acabada en punta. Les cantonades anteriors del peu són tentaculiformes. El color del cos és variable, va des del blanc, beix clar o salmó a un color verdós. Tot el cos està recobert de taques marró clar o blanques. Hi pot haver una marca en forma de “Y” que va des dels tentacles orals, passant entre els rinòfors fins a la zona cardíaca. El color d’aquesta marca pot ser des de blanc brillant fins a un color marró clar, amb prou feines perceptible, també poden haver taques blanques o de color beix que recobreixen aquesta marca. Els rinòfors són cònics, roms, i llisos, translúcids amb taques de color blanc o beix. Els ulls són visibles a la base dels rinòfors en els espècimens de color més clar. Els tentacles orals són llargs, translúcids i amb taques blanques o beix opac, com la resta del cos. Les puntes dels tentacles són normalment transparents, però en alguns exemplars poden ser de color blanc. Els cerata són aplanats, més amples a la base, i una mica corbats cap a dins. Els que estan en els costats anterior i posterior del cos són més petits que els de la part mitjana. Entre els rinòfors i la zona cardíaca no hi ha cerata. Els cerata tenir una coloració més clara que la resta del cos i tenen les puntes blanques. Estan disposats en 16 files obliqües de fins a 8 cerata cadascun. La glàndula digestiva, de color blanc groguenc és visible a través del cos per transparència. L’anus està situat entre les files de cerata novena i desena en el costat dret del cos. El gonoporus es troba entre les files de cerata quarta i cinquena. Anatòmicament és molt similar a A. papillosa, però hi ha algunes diferències: La cerates d’A. filomenae són més aplanades, lleugerament en forma de ganxo i, en general, mostren una coloració més pàl·lida que la resta del cos, mentre que el cerates a A. papillosa són en general més fosques i més primes.

Biologia
Com l’espècie Aeolidia papillosa, amb la que ha estat tradicionalment confosa, s’alimenta d’anemones de mar. Abans d’atacar la seva presa esten al màxim els seus tentacles sensorials i segrega una abundant mucositat per protegir-se contra els filaments urticants que projecta l’anemone en veure’s en perill. La posta consisteix en un cordó d’uns pocs mil·límetres de diàmetre amb petites càpsules que contenen ous blancs (ocasionalment de color rosa) disposats en espiral. Les larves es dispersen en el plàncton després de l’eclosió. L’espècimen tipus va ser trobat sota d’algues del gènere Laminaria a una fondària de 6 m.

Etimologia

Aeolidia de Aeolis, el déu grec del vent.
Filomenae, dedicat a Matilde Filomena López González, nascuda a Galicia (Espanya), àvia de Marta Pola, una de les autores de la descripció de l’espècie.

Distribució
Es troba a les costes atlàntiques de la península Ibèrica, així com a la costa atlàntica de França. També s’han trobat exemplars a Holanda i a les Illes Britàniques. L’estudi de l’espècie revela que les mostres procedents de diferents localitats de la costa atlàntica d’Europa, atribuïdes fins ara a A. papillosa (Carmona et al., 2013), pertanyen a una espècie diferent. La variabilitat acceptada en el patró de color de la primera espècie emmascara l’existència d’una segona espècie pseudocríptica europea d’aquest gènere.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aeolidia filomenae
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aeolidia filomenae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Aeolidia filomenae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/06/2016. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/2t60g)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Aeolidia filomenae