Polycera faeroensis

Polycera faeroensis  Lemche, 1929

Polycera faeroensis @ Granada per Luis Sánchez-Tocino

Nota taxonòmica: Korshunova et al (2021) van publicar el seu treball sobre el complex Polycera quadrilineata on es van reconèixer quatre espècies de les costes atlàntiques europees basant-se en un enfocament multidisciplinari (molecular, morfològic, filogenètic, filogeogràfic i ecològic) per a la determinació d’espècies. En aquest treball, els autors van determinar que les cites de Polycera faeroensis incloïen una altra espècie críptica (nova per a la ciència) que van anomenar Polycera kernowensis, que es pot diferenciar fàcilment per la forma de l’estructura que protegeix les brànquies, un parell de processos laterals únics a P. kernowensis i un parell de lòbuls laterals en forma d’ales amb múltiples tubercles petits o projeccions a P. faeroensis, entre altres diferències anatòmiques.

Descripció
Cos de fins a 45 mm de llarg, llis, de color blanc translúcid amb apèndixs acabats en puntes de color groc/taronja i amb la vora de la cua i del peu també de color groc. Generalment no tenen taques grogues al dors ni als costats del cos, però poden ser-hi. Vel frontal amb entre 6 i 8 tentacles orals grocs, amb un màxim de 14. Ventralment, el cap s’estén en àmplies crestes orals amb algunes petites marques grogues irregulars. Els rinòfors poden ser de color marró i a la part distal tenen entre 18 i 19 laminetes, amb un màxim de 25. Les brànquies estan situades darrere del pericardi i estan compostes per 6 o 7 fulles branquials, amb un màxim d’11. Protegint les brànquies hi ha un parell de lòbuls laterals característics en forma d’ales amb múltiples tubercles petits de color groc, més o menys desenvolupats.

Biologia
Viu en fons rocallosos de fins a 35 m, encara que a les Feroe s’ha citat a fondàries de 120 m. S’alimenta de briozous Membranipora membranacea, Crisia denticulata, altres espècies de Crisia i l’hidrozou Hydrallmania falcata (Thompson & Brown, 1976). Aquesta espècie es reprodueix al juliol a l’Atlàntic. La posta està formada per una cinta en forma d’espiral, unida al substrat per un dels costats, que està lleugerament eixamplat.

Etimologia

• • Polycera. Del Grec “polys”, molts + “keras”, banyes.
  • Faeroensis. Originari de les illes Fèroe (Dinamarca).

Distribució
Exemplar tipus recol·lectat a les Illes Fèroe el 1899, també s’ha trobat a la costa de Suècia i a les Illes Britàniques. Probablement també és present a les costes de Dinamarca i Holanda. Ha aparegut a les costes atlàntiques d’Espanya i Portugal, a la costa nord del Mar d’Alboran i un parell de registres a Mallorca i Cadaqués.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Polycera faeroensis 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2431 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• AsturNatura
• Biodiversity Heritage Library
• DORIS
• El Litoral de Granada
• Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Scottish Nudibranchs
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: