Idaliadoris neapolitana

Idaliadoris neapolitana (delle Chiaje, 1841)

Idaliadoris neapolitana @ Costa Brava (Spain) per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: La família Onchidorididae Gray, 1827 inclou 5 gèneres: Acanthodoris Gray 1827; Adalaria Bergh, 1878; Atalodoris Iredale & Donoghue; 1923, Onchidoris Blainville, 1816; i Onchimira Martynov, Korshunova, N. Samayan & K. Samayan, 2009; i inclou un total de 56 espècies actualment acceptades (WoRMS, 2022). Excepte el gènere Acanthodoris, que inclou 15 espècies acceptades i tres dubtoses (una nomen dubium i dues taxa inquirenda) (WoRMS, 2022; Hallas et al., 2016), i el gènere monoespecífic Onchimira recentment descrit, representat per Onchimira cavifera Martynov et al. (2009), la resta dels gèneres mostren una història sistemàtica problemàtica. De fet, Adalaria, Atalodoris i Onchidoris (que inclouen respectivament 7, 17 i 16 espècies actualment acceptades) han estat objete de nombroses revisions en els darrers anys, produïnt avaluacions sistemàtiques disimilars, segons les diferents opinions dels diferents autors (Hallas & Gosliner, 2015; Martynov et al., 2009). La validesa del gènere Adalaria és actualment objecte de controversia; Hallas & Gosliner (2015) el van tractar com a sinònim de Onchidoris mentre que Martynov et al. (2009) el van considerar como un gènere vàlid. A més, Hallas & Gosliner (2015) van establir el gènere Knoutsodonta per incloure tots els Onchidorididae sense una dent raquídea, però aquest caràcter diagnòstic va ser prèviament establert com la sinapomorfía del gènere Atalodoris, descrit originalment per Iredale & Donoghue (1923) i, per aquesta raó, va ser restablert recentment per Ortea (2021) i actualment es considerava vàlid. Furfaro et al.(2022) van introduir un nou gènere Idaliadoris Furfaro & Trainito, 2022 (espècie tipus Idaliadoris neapolitana) agrupant 8 espècies amb papil·les dorsals digitiformes més o menys inflades i amb una forma comú de posta d’ous. Segons Furfaro et al (2022), la forma de les masses d’ous s’ha revel·lat com un caràcter diagnòstic útil que permet distingir entre gèneres en la sistemática de Onchidorididae.

Sinònims

• Idalia neapolitana Delle Chiaje, 1841
• Onchidoris neapolitana (delle Chiaje, 1841)
• Knoutsodonta neapolitana (delle Chiaje, 1841)
• Atalodoris neapolitana (Delle Chiaje, 1841)

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a tenir una mida de 10 mm. El cos és molt aplanat i de color vermell ataronjat amb nombroses tanques brunes més nombroses en el centre del dors. Alguns exemplars poden presentar una tonalitat groguenca. El més característic de l’espècie son les nombroses papil·les del dors, digitiformes i de color groc o vermellós, més petites las del centre i més llargues les del marge, que poden sobresortir dels extrems del mantell. Em conjunt aquestes papil·les proporcionen un aspecte “vellós” als exemplars. Els rinòfors son semitransparents però d’una tonalitat ataronjada, poden retraure’s per complert i tenen unes 6-7 laminetes; l’orifici rinofòric és llis. La brànquia es composa de 12 fulles branquials unipinnades disposades en un oval incomplet obert pel darrera. Les fulles branquials son ataronjades però semitransparents. L’àrea interbranquial, on es atroba l’anus té també papil·les allargades en un número de 6-7. El mantell és molt ampli i en la seva cara ventral poden observar-se per transparència les espícules radials del marge del cos. El peu és vermell-ataronjat, igual que el vel bucal. En el peu destaca una taca de color bru fosc degut a la glàndula digestiva de l’animal.

Biologia
Aquesta espècie, com d’altres del mateix gènere, solen trobar-se sota pedres on abunden els briozous incrustants. Freqüentment es localitza sobre Schizobrachiella sanguínea, de color vermellós com el nudibranqui i del que possiblement aquest extregui el pigment que li dona color i al mateix temps el mimetitza sobre el briozous. És fàcil endevinar la depredació de I. neapolitana sobre aquesta espècie de briozou ja que les zones depredades de la colònia apareixen de color blanc. També pot presentar-se sobre algues vermelles com Sphaerococcus coronopifolius. La posta és un cordó transparent disposat en una espiral de 2 a 5 voltes amb ous grans (225 micres) de color taronja alineats en dues fileres al llarg del cordó. Diàmetre de la posta: uns 6 mm.

Etimologia

• Idaliadoris. L’espècie tipus del gènere, Idaliadoris neapolitana, es va descriure amb la combinació original Idalia neapolitana, però l’epítet genèric no era utilitzable ja que anteriorment estava assignat a un altre gènere, Idalia (Leuckart, 1828). La unió entre el gènere utilitzat en la descripció original amb “doris” manté una connexió amb la història taxonòmica i la pertinença al subordre Doridina.
• Neapolitana, relacionat amb Nàpols (Itàlia) on hi ha una important estació oceanogràfica.

Distribució
Espècie de distribució mediterrània que en la Península Ibèrica sols ha estat citada en la zona de l’Estret de Gibraltar i a Catalunya (Cadaqués, Tossa de Mar, Colera). Fora de les costes ibèriques ha estat observada en la costa mediterrània francesa (Banyuls, Villefranche), el Golf de Nàpols i la Mar Adriàtica. Hi ha dues cites recents a la Bretanya francesa, a l’Atlàntic.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Idaliadoris neapolitana 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 679 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• BiologiaMarina.org
• CIB - Club Immersio Biologia
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• MedSlugs (Med)
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: