Berghia verrucicornis

Berghia verrucicornis (Costa, A., 1867)

Berghia verrucicornis per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Berghia  

 

Species

Berghia verrucicornis  (A. Costa, 1867)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 196604).
Sinònims

  • Eolidia cavolinii Vérany, 1846
  • Eolis grossularia P. Fischer, 1869
  • Flabellina verrucicornis A. Costa, 1867 (original)
  • Spurilla margaritae Labbé, 1923
  • Spurilla verrucicornis (A. Costa, 1867)

Descripció
Aquesta espècie pot assolir 20mm de longitud encara que generalment els exemplars que s’observen són més petits. El color del cos és blanc hialí amb la regió anterior del dors suaument pigmentada de taronja en forma d’una banda que s’eixampla a nivell de la regió cardíaca. Darrere del cor, aquesta banda es transforma en una altra de color blanc irisat que arriba fins a la cua. Al dors del cap i davant dels rinòfors hi ha dues taques de color taronja. Els tentacles orals són llargs i semitransparents excepte l’extrem distal que és irisat de blanc opac. Els rinòfors són curts i relativament gruixuts en relació amb la mida de l’animal; són semitransparents a la base, vermell-ataronjats en la seva porció mitjana, on hi ha curtes laminetes laterals i petits tubercles dorsals, i l’àpex de color blanc irisat. Els ulls es troben just darrere de la base dels rinòfors. Els cerata es troben reunits en uns 10 grups a banda i banda del cos, dels quals només el primer apareix clarament diferenciat dels altres. Entre el primer i els altres grups de cerata es troba la regió cardíaca, finament pigmentada per puntuacions ataronjades. Des del segon grup fins al darrer no hi ha separació aparent entre els grups de cerata. Aquests són relativament curts i estan una mica eixamplats a la seva zona mitjana. Els cerata són translúcids i dins d’ells es pot observar la glàndula digestiva com un cordó ample central de color marró. L’extrem apical dels cerata és punxegut i hialí i just a sota s’aprecia una franja circular de color taronja. El peu és ample i de color blanc i anteriorment diferencia un parell de palps triangulars. Els orificis genitals es troben al centre de l’arc que forma la inserció al cos dels cerata del primer grup de la dreta, mentre que l’orifici anal es troba al centre de l’arc del segon grup de cerata dret.

Biologia
Aquesta espècie d’eolidaci sol trobar-se sota pedres amb hidraris i antozous, generalment a escassa profunditat i en bassals intermareals. S’alimenta de petites anemones infralapidícoles com Sagartiogeton laceratus o Aiptasiogeton hyalinus. La posta és una cinta estreta de 0.5 mm d’amplada enrotllada en una espiral de dues voltes i uns 4 mm de diàmetre total. Els ous són de color blanc, mesuren unes 130 micres i estan col·locats molt estretament a l’interior de la cinta.

Etimología

  • Berghia. En honor del metge y malacòleg danès Dr. Rudolph Bergh, (1824-1909).
  • Verrucicornis. Relacionat amb les “banyes” (rinòfors) cobertes de berrugues.

Distribución
Berghia verrucicornis ha estat citada a l’Atlàntic oriental, des de les costes de Ghana fins a les costes atlàntiques europees, on pot arribar a ser abundant en localitzacions com l’illa de Ré (Charente-Maritime, França). Ha estat citada tant a les illes Canàries com a les Açores, i també és present a la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ha estat observada a tot el seu litoral, tant atlàntic com mediterrani. A Catalunya ha estat citada principalment al litoral al sud de Barcelona (Sitges, Cubelles, Salou i Ametlla de Mar), però també al Maresme (Mataró i Vilassar de Mar) i a algunes localitats de la Costa Brava.
La presència del gènere Berghia Trinchese, 1877 a l’Atlàntic occidental ha estat objecte tradicional de discussió en cercles malacològics. Les espècies Atlàntiques van ser assignades pels primers autors a les espècies europees Berghia coerulescens (Laurillard, 1830) i Berghia verrucicornis (A. Costa, 1864), per la qual cosa se les considerava espècies amfiatlàntiques. Amb tot, diversos autors ja sospitaven de l’existència a l’Atlàntic occidental d’espècies de Berghia diferents (Edmunds, 1968; García-Gómez & Thompson, 1990; Muniain & Ortea, 1999), però, la manca d’exemplars de l’Atlàntic occidental per a el seu estudi va impedir aclarir la taxonomia del gènere fins al treball de Dominguez et al. (2008).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berghia verrucicornis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies similars
Luisella babai, més gran i de color blanc opac, amb els rinòfors lamel·lats, mentre que B.verrucicornis és translúcida amb els rinòfors ataronjats amb berrugues.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berghia verrucicornis basada en els nostres propis registres.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado Jiménez F, Marín A. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Avila C, Tyndale E, Kuziriam AM. 1998. Feeding behavior and growth of Hermissenda  crassicornis (Mollusca: Nudibranchia) in the laboratory. Marine & Freshwater Behaviour &  Physiology 31(1):1-19.
    Ballesteros M. 1977. Sobre Spurilla neapolitana Delle chiaje (1824) y Berghia verrucicornis A. Costa (1864), dos Aeolidacea (Gastropoda: Opisthobranchia) recolectados en Cubellas (Barcelona). P. Dept. Zool., II:7-12.
    Ballesteros M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2024. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2014. The atlantic-mediterranean genus Berghia Trinchese, 1877 (Nudibranchia: Aeolididiidae): taxonomic review and phylogenetic analysis. Journal of Molluscan Studies, 80: 482-498.
    Carroll DJ, Kempf SC. 1990. The larval and juvenile central nervous system of the nudibranch Berghia verrucicornis. Society for Neuroscience Abstracts 16(1):595.
    Carroll DJ, Kempf SC. 1989. The laboratory culture and life cycle of the nudibranch Berghia verrucicornis. American Zoologist 29(4):26A.
    Carroll DJ, Kempf SC. 1994. Changes Occur in the Central Nervous System of the Nudibranch Berghia verrucicornis (Mollusca, Opisthobranchia) During Metamorphosis. Biol. Bull. 186(2):202-212.
    Carroll DJ, Kempf SC. 1990. Berghia verrucicornis (Mollusca: Opisthobranchia): a neurobiological model for inland laboratories. American Zoologist 30(4):47A.
    Carroll DJ, Kempf SC. 1990. Laboratory culture of the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis (Mollusca, Opisthobranchia): some aspects of its development and life history. Biol. Bull. 179(3):243-253.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Costa A. 1866. Saggio sui molluschi eolididei del Golfo di Napoli. Annuario del Museo Zoologico della Reale Università di Napoli, (1863) 3: 59-90, pl. 1-3 [1866]; (1864) 4: 26-37, pl. 1-2 [1867]; (1865) 5: 46-53, pl. 2 [1869].
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Domínguez M, Troncoso JS, García FJ. 2008. The family Aeolidiidae Gray, 1827 (Gastropoda Opisthobranchia) from Brazil, with a description of a new species belonging to the genus Berghia Trinchese, 1877. Zoological Journal of the Linnean Society. 153(2):349–368. https://doi.org/10.1111/j.1096-3642.2008.00390.x.
    Edmunds M. 1968. Eolid Mollusca from Ghana, with further details of west Atlantic species. Bulletin of Marine Science 18(1):203-219.
    Edmunds M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Fernández-Ovies CL. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García Gómez JC. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus.(3):41–46.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez JC, Thompson TE. 1990. North Atlantic spurillid nudibranchs, with a description of a new species, Spurilla columbina, from the Andalusian coast of Spain. Journal of Molluscan Studies 56 (3): 323-331.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet G, Peñas A. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Gosliner TM. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.
    Gosliner TM. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
    Karmeinski D, Meusemann K, Goodheart J, et al. 2021. Transcriptomics provides a robust framework for the relationships of the major clades of cladobranch sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia), but fails to resolve the position of the enigmatic genus Embletonia. BMC Ecology and Evolution. 21(1):226–243. https://doi.org/10.1186/s12862-021-01944-0.
    Kempf SC. 1990. Is the association between the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis and a zooxanthella a true symbiosis?. American Zoologist 30(4):99A.
    Kempf SC. 1993. Energetic, Biochemical and Respiratory Aspects of the Symbiosis Between the Nudibranch Berghia verrucicornis and a Zooxanthella. Amer. Zool. 33(5):22A.
    Kempf SC. 1991. A “primitive” symbiosis between the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis (A. Costa, 1867) and a zooxanthella. J. Molluscan Stud. 57(4, supplement):75- 85.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Berghia verrucicornis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 21/05/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=570)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.