Berghia verrucicornis

Berghia verrucicornis (Costa, A., 1867)

Berghia verrucicornis per José Carlos García Gómez

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Berghia  

 

Species

Berghia verrucicornis  (A. Costa, 1867)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 196604).
Sinònims

  • Eolidia cavolinii Vérany, 1846
  • Eolis grossularia P. Fischer, 1869
  • Flabellina verrucicornis A. Costa, 1867 (original)
  • Spurilla margaritae Labbé, 1923
  • Spurilla verrucicornis (A. Costa, 1867)

Descripció
Aquesta espècie pot arribar als 20mm de longitud encara que generalment els exemplars que s’observen són més petits. El color del cos és blanc hial·lí amb la regió anterior del dors suaument pigmentada de color taronja en forma d’una banda que s’eixampla a nivell de la regió cardíaca. Darrere del cor, aquesta banda es transforma en una altra de color blanc irisat que arriba fins a la cua. En el dors del cap i davant dels rinòfors existeixen dues taques de color taronja. Els tentacles orals són llargs i semitransparents excepte l’extrem que és blanc opac irisat. Els rinòfors són curts i relativament gruixuts en relació amb la grandària de l’animal; són semitransparents en la base, vermell-ataronjats en la seva porció mitjana, on existeixen curtes laminetes laterals i petits tubercles dorsals, i l’àpex és blanc irisat. Els ulls es troben just darrere de la base dels rinòfors. Els cerata es troben reunits en uns 10 grups a cada costat del cos, dels quals només el primer apareix clarament diferenciat dels altres. Entre el primer i els altres grups de cerata es troba la regió cardíaca, finament pigmentada de puntuacions ataronjades. Des del segon grup de cerata fins a l’últim no hi ha separació aparent entre ells. Aquests són relativament curts i quelcom eixamplats a la seva zona mitjana. Els cerata són translúcids i dins d’ells es pot observar la glàndula digestiva com un cordó ample central de color marró. L’extrem apical dels cerata és punxegut i hialí i just a sota s’aprecia una franja circular de color taronja. El peu és ample i de color blanc i en la seva part anterior es diferencien un parell de palps triangulars. Els orificis genitals es troben en el centre de l’arc que forma la inserció al cos dels cerata del primer grup de la dreta, mentre que l’orifici anal es troba en el centre de l’arc del segon grup de cerata dret.

Biologia
Aquesta espècie de eolidàci se sol trobar sota pedres amb hidraris i antozous, generalment a escassa profunditat i en tolls de marea. S’alimenta de petites anemones infralapidícoles com Sagartiogeton laceratus o Aiptasiogeton hyalinus. La posta és una cinta estreta de 0.5 mm d’ample i d’uns 4 mm de diàmetre enrotllada en una espiral de dues voltes. Els ous són de color blanc, mesuren unes 130 micres i estan col·locats molt atapeïdament a l’interior de la cinta.

Etimologia

  • Berghia. En honor del metge i malacòleg danés Dr. Rudolph Bergh, (1824-1909).
  • Verrucicornis. Relacionat amb les banyes (rinòfors) cobertes de verrugues.

Distribució
B. verrucicornis és una espècie anfiatlàntica que ha estat citada en el Carib (Costa Rica, Golf de Mèxic, Jamaica, Brasil), costes de Ghana, Canàries, Açores i del continent europeu on pot arribar a ser abundant en algunes costes atlàntiques com l’illa de Ré (Charanta-Maritime, França); també present en el Mediterrani occidental. En la Península Ibèrica ha estat observada en totes les zones costaneres atlàntiques i mediterrànies. A Catalunya ha estat citada principalment en el litoral al sud de Barcelona (Sitges, Cubelles, Ametlla de Mar, Salou), però també en el Maresme (Vilassar de Mar) i en algunes localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berghia verrucicornis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Berghia verrucicornis

    Cantabria: Fernández-Ovies (1981). Portugal: García-Gómez et al. (1991, as Spurilla). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986, as S. verrucicornis), García-Gómez and Thompson (1990, as Spurilla). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002, as Spurilla), García-Gómez and Thompson (1990, as Spurilla). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974, as Berghia coerulescens), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1977, 1978, 1980, 1984, 1985), Giribet & Peñas (1997), Ballesteros (datos no publicados) [Cala Sant Antoni]. Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:191[P]; Edmunds, 1968:212; Eyster, 1980:595; Marcus, 1972a:304; Perrone, 1983b:140; Schmekel, 1970:157; Schmekel & Portmann, 1982:231[P]; Tardy, 1962:4; Thompson, 1980:97

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Berghia verrucicornis basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

    Aguado Jiménez, F., and A. Marín. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Avila, C., E. Tyndale, and A. M. Kuziriam. 1998. Feeding behavior and growth of Hermissenda  crassicornis (Mollusca: Nudibranchia) in the laboratory. Marine & Freshwater Behaviour &  Physiology 31(1):1-19.
    Ballesteros, M. 1977. Sobre Spurilla neapolitana Delle chiaje (1824) y Berghia verrucicornis A. Costa (1864), dos Aeolidacea (Gastropoda: Opisthobranchia) recolectados en Cubellas (Barcelona). P. Dept. Zool., II:7-12.
    Ballesteros, M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros, M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., A. Barrajón, A. Luque, D. Moreno, P. Talavera, and J. Templado. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Bebbington, A., and T. E. Thompson. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli, D., R. Cattaneo-Vietti, R. Chemello, F. Ghisotti, and F. Giovine. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana, Checklist delle specie della Fauna Italiana. Calderini, Bologna.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Carroll, D. J., and S. C. Kempf. 1990. The larval and juvenile central nervous system of the nudibranch Berghia verrucicornis. Society for Neuroscience Abstracts 16(1):595.
    Carroll, D. J., and S. C. Kempf. 1989. The laboratory culture and life cycle of the nudibranch Berghia verrucicornis. American Zoologist 29(4):26A.
    Carroll, D. J., and S. C. Kempf. 1994. Changes Occur in the Central Nervous System of the Nudibranch Berghia verrucicornis (Mollusca, Opisthobranchia) During Metamorphosis. Biol. Bull. 186(2):202-212.
    Carroll, D. J., and S. C. Kempf. 1990. Berghia verrucicornis (Mollusca: Opisthobranchia): a neurobiological model for inland laboratories. American Zoologist 30(4):47A.
    Carroll, D. J., and S. C. Kempf. 1990. Laboratory culture of the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis (Mollusca, Opisthobranchia): some aspects of its development and life history. Biol. Bull. 179(3):243-253.
    Cattaneo-Vietti, R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., and G. Barletta. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti, R., and R. Chemello. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti, R., and T. E. Thompson. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Costa, A. 1866. Saggio sui molluschi eolididei del Golfo di Napoli. Annuario del Museo Zoologico della Reale Università di Napoli, (1863) 3: 59-90, pl. 1-3 [1866]; (1864) 4: 26-37, pl. 1-2 [1867]; (1865) 5: 46-53, pl. 2 [1869].
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Domínguez, M., J. S. Troncoso, and F. J. García. 2008. The family Aeolidiidae Gray, 1827 (Gastropoda Opisthobranchia) from Brazil, with a description of a new species belonging to the genus Berghia Trinchese, 1877. Zoological Journal of the Linnean Society. 153: 349–368.
    Edmunds, M. 1968. Eolid Mollusca from Ghana, with further details of west Atlantic species. Bulletin of Marine Science 18(1):203-219.
    Edmunds, M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.
    Edmunds, M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Fernández-Ovies, C. L. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García-Gómez, J. C. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., and T. E. Thompson. 1990. North Atlantic spurillid nudibranchs, with a description of a new species, Spurilla columbina, from the Andalusian coast of Spain. Journal of Molluscan Studies 56 (3): 323-331.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Giribet, G., and A. Peñas. 1997. Fauna malacológica del litoral del Garraf (NE de la Península Ibérica). Iberus 15 (1): 41-93.
    Gosliner, T. M. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.
    Gosliner, T. M. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
    Kempf, S. C. 1990. Is the association between the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis and a zooxanthella a true symbiosis?. American Zoologist 30(4):99A.
    Kempf, S. C. 1993. Energetic, Biochemical and Respiratory Aspects of the Symbiosis Between the Nudibranch Berghia verrucicornis and a Zooxanthella. Amer. Zool. 33(5):22A.
    Kempf, S. C. 1991. A “primitive” symbiosis between the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis (A. Costa, 1867) and a zooxanthella. J. Molluscan Stud. 57(4, supplement):75- 85.
    Kempf, S. C. 1989. Symbiosis between the aeolid nudibranch Berghia verrucicornis and a zooxanthella. American Zoologist 29(4):146A.
    Kempf, S. C., A. Saini, and A. Jones. 1991. The ontogeny of neuronal systems expressing SCP-like and serotonin-like antigens in Berghia verrucicornis. Society for Neuroscience Abstracts 17(1/2):1356.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Berghia verrucicornis" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/hllYC)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.