Berghia verrucicornis

Berghia verrucicornis (Costa, A., 1867)

Berghia verrucicornis per José Carlos García Gómez

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Berghia  

 

Species

Berghia verrucicornis  (A. Costa, 1867)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 196604).
Sinònims

  • Eolidia cavolinii Vérany, 1846
  • Eolis grossularia P. Fischer, 1869
  • Flabellina verrucicornis A. Costa, 1867 (original)
  • Spurilla margaritae Labbé, 1923
  • Spurilla verrucicornis (A. Costa, 1867)

Descripció
Aquesta espècie pot arribar als 20mm de longitud encara que generalment els exemplars que s’observen són més petits. El color del cos és blanc hial·lí amb la regió anterior del dors suaument pigmentada de color taronja en forma d’una banda que s’eixampla a nivell de la regió cardíaca. Darrere del cor, aquesta banda es transforma en una altra de color blanc irisat que arriba fins a la cua. En el dors del cap i davant dels rinòfors existeixen dues taques de color taronja. Els tentacles orals són llargs i semitransparents excepte l’extrem que és blanc opac irisat. Els rinòfors són curts i relativament gruixuts en relació amb la grandària de l’animal; són semitransparents en la base, vermell-ataronjats en la seva porció mitjana, on existeixen curtes laminetes laterals i petits tubercles dorsals, i l’àpex és blanc irisat. Els ulls es troben just darrere de la base dels rinòfors. Els cerata es troben reunits en uns 10 grups a cada costat del cos, dels quals només el primer apareix clarament diferenciat dels altres. Entre el primer i els altres grups de cerata es troba la regió cardíaca, finament pigmentada de puntuacions ataronjades. Des del segon grup de cerata fins a l’últim no hi ha separació aparent entre ells. Aquests són relativament curts i quelcom eixamplats a la seva zona mitjana. Els cerata són translúcids i dins d’ells es pot observar la glàndula digestiva com un cordó ample central de color marró. L’extrem apical dels cerata és punxegut i hialí i just a sota s’aprecia una franja circular de color taronja. El peu és ample i de color blanc i en la seva part anterior es diferencien un parell de palps triangulars. Els orificis genitals es troben en el centre de l’arc que forma la inserció al cos dels cerata del primer grup de la dreta, mentre que l’orifici anal es troba en el centre de l’arc del segon grup de cerata dret.

Biologia
Aquesta espècie de eolidàci se sol trobar sota pedres amb hidraris i antozous, generalment a escassa profunditat i en tolls de marea. S’alimenta de petites anemones infralapidícoles com Sagartiogeton laceratus o Aiptasiogeton hyalinus. La posta és una cinta estreta de 0.5 mm d’ample i d’uns 4 mm de diàmetre enrotllada en una espiral de dues voltes. Els ous són de color blanc, mesuren unes 130 micres i estan col·locats molt atapeïdament a l’interior de la cinta.

Etimologia

  • Berghia. En honor del metge i malacòleg danés Dr. Rudolph Bergh, (1824-1909).
  • Verrucicornis. Relacionat amb les banyes (rinòfors) cobertes de verrugues.

Distribució
B. verrucicornis és una espècie anfiatlàntica que ha estat citada en el Carib (Costa Rica, Golf de Mèxic, Jamaica, Brasil), costes de Ghana, Canàries, Açores i del continent europeu on pot arribar a ser abundant en algunes costes atlàntiques com l’illa de Ré (Charanta-Maritime, França); també present en el Mediterrani occidental. En la Península Ibèrica ha estat observada en totes les zones costaneres atlàntiques i mediterrànies. A Catalunya ha estat citada principalment en el litoral al sud de Barcelona (Sitges, Cubelles, Ametlla de Mar, Salou), però també en el Maresme (Vilassar de Mar) i en algunes localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berghia verrucicornis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Berghia verrucicornis

    Cantabria: Fernández-Ovies (1981). Portugal: García-Gómez et al. (1991, as Spurilla). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986, as S. verrucicornis), García-Gómez and Thompson (1990, as Spurilla). Gibraltar: García-Gómez (1983, 2002, as Spurilla), García-Gómez and Thompson (1990, as Spurilla). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Fez (1974, as Berghia coerulescens), Templado (1982b, 1983, 1984), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1991). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1977, 1978, 1980, 1984, 1985), Giribet & Peñas (1997), Ballesteros (datos no publicados) [Cala Sant Antoni]. Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:191[P]; Edmunds, 1968:212; Eyster, 1980:595; Marcus, 1972a:304; Perrone, 1983b:140; Schmekel, 1970:157; Schmekel & Portmann, 1982:231[P]; Tardy, 1962:4; Thompson, 1980:97

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos


Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Berghia verrucicornis" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 21/07/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/hllYC)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.