Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Doridina Doridoidei Polyceroidea Plocamopherus maderae

Plocamopherus maderae

Plocamopherus maderae (Lowe, 1842)

Plocamopherus maderae @ Gran Canaria per Aketza Herrero

Sinònims

Peplidia maderae Lowe, 1842

Descripció
Es tracta d’un espectacular nudibranqui que pot assolir una mida de més de 50 mm de longitud. La descripció morfològica inicial de l’espècie indica que és un nudibranqui de color taronja o groc-ataronjat, amb nombroses petites taques de color marró fosc a tot el llarg del cos i, de manera menys definida, taques de color taronja. En individus joves, la coloració és groga translúcida amb taques de color marró vermellós, similar al patró cromàtic de Thecacera pennigera (Ortea et al., 1996). El vel cefàlic disposa de 6-8 digitacions curtes ramificades. Els rinòfors són similars en color al cos, tenen laminetes en la meitat superior i una tija basal cònica. La vora del mantell té tres parells de papil·les ramificades, els dos primers situats davant de la brànquia i el tercer just darrere d’ella; aquestes papil·les tenen un pigment blanc o lleugerament rosat que també pot aparèixer en els flancs del cos i a la cua. La cua és robusta, llarga i aplanada, i té una quilla dorsal a manera d’aleta que l’animal utilitza per a la natació. Les brànquies són grans, del mateix color que el cos, poc ramificades i es mantenen dretes.

Biologia
Aquesta espècie té capacitat de natació, utilitzant per a aquest fi la cua, i flexionant també lateralment el cos (Newcomb et al, 2012). Aquest nudibranqui normalment és nocturn, amagant-se sota de roques, en aigües poc profundes, durant el dia (Lowe, 1842; Eliot, 1906; Ortea et al ,, 1992; Palomar et al., 2014). La característica més rellevant d’aquesta espècie és la seva bioluminescència. Al llarg de la línia mitjana posterior, des del límit posterior de la vora del mantell fins a la punta de la cua, posseeix una línia fosforescent que emet flaixos de llum quan l’individu és pertorbat o s’allunya nedant. Les vores de les brànquies posseeixen el mateix efecte, igual que les papil·les laterals, que emeten una potent luminescència intermitent quan l’individu és molestat. Aquesta bioluminescència és intrínseca, el que significa que la producció de llum depèn dels propis processos bioquímics de l’animal, sense associació simbiòtica amb bacteris. Una altra espècie bioluminiscent és Kaloplocamus ramosus, en el qual la reacció química de bioluminescència té lloc dins de les cèl·lules luminiscents o fotófors (luminescència intracel·lular), mentre que en l’espècie Plocamopherus maderae, la reacció química de productes químics luminiscents es produeix fora de les cèl·lules (luminescència extracel·lular) (Vallès et al., 2006). L’explicació més coherent per a aquest procés de bioluminescència que té lloc només quan són molestats, és segons Wilbur i Yonge (1966), per distreure temporalment l’atenció dels depredadors potencials. No obstant això, en observacions personals, la bioluminescència s’observa sovint en immersions nocturnes en individus que a priori no estan sent pertorbats, de manera que pot ser que sigui un mecanisme de comunicació entre individus de la mateixa espècie amb fins reproductors. La posta és una cinta enrotllada en una espiral de fins a 5 voltes amb ous de color taronja (Medslugs).

Etimologia

Plocamopherus. Del Grec “plokamos”, trena de cabell + “-pherus”, del Llatí “fero”, sufix que significa “que té”, “que produeix”, “que rendeix”, “que conté”, “que porta”.
Maderae, de Madeira.

Distribució
Aquesta espècie fou descrita por primera vegada a Madeira, i únicament s’ha registrat a les Illes Canàries (Cervera et al, 2004) i a Cabo Verde (Eliot, 1906), pel que la seva distribució es circunscriu a l’unitat biogeogràfica coneguda com a Regió Macaronèsica.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Plocamopherus maderae
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	☆☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	★★☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Plocamopherus maderae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Herrero, A., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Plocamopherus maderae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 06/12/2014. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/axGjj)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Plocamopherus maderae