Diaphorodoris luteocincta (Sars, M.,1870)
Superdomain | Biota | |
Kingdom | Animalia | |
Phylum | Mollusca | |
Class | Gastropoda | |
Subclass | Heterobranchia | |
Infraclass | Euthyneura | |
Subterclass | Ringipleura | |
Superorder | Nudipleura | |
Order | Nudibranchia | |
Suborder | Doridina | |
Infraorder | Doridoidei | |
Superfamily | Onchidoridoidea | |
Family | Calycidorididae | |
Genus | Diaphorodoris | |
Species | Diaphorodoris luteocincta (M. Sars, 1870) | |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140630). | ||
Sinònims
- Diaphorodoris luteocincta var. reticulata Portmann & Sandmeier, 1960
- Doris beaumonti Farran, 1903
- Doris luteocincta M. Sars, 1870 (original)
- Onchidoris luteocincta (M. Sars, 1870)
Descripció
Els exemplars d’aquesta força freqüent espècie poden aconseguir fins els 12 mm de longitud. El color de l’animal és blanc gairebé transparent, amb el mantell vorejat per una franja submarginal groga (a la que deu el seu nom específic) lleugerament trencada i envoltada per una banda blanca que arriba fins la vora del mantell i que diferencia aquesta espècie de D. alba. En el dors hi ha protuberàncies còniques de color blanc i ben espaiades. La majoria d’exemplars tenen una pigmentació vermellosa que respecta als tubercles del dors. Els rinòfors són transparents a la base i irisats de blanc en la seva meitat superior, tenen de 8-10 laminetes i poden retreure’s totalment; la beina rinofòrica té 2-3 petits tubercles cònics en la seva vora superior. Brànquia constituïda per 5 fulles branquials blanques i irisades de blanc opac en els seus marges; una de les fulles branquials està dirigida cap a davant i és la de major grandària, les dues més posteriors són les més petites, gairebé rudimentàries. El peu és blanc i anteriorment forma dos gruixuts llavis que envolten a la boca; per darrere, el peu es perllonga en una cua afilada de secció triangular amb marges laterals i dorsal irisat de blanc.
Biologia
És un nudibranqui que és freqüent observar passejant en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciòfiles, hidrozous, esponges i briozous. S’alimenta de briozous com Smittoidea reticulata i Cellepora pumicosa. La posta és una cinta blanca amb escassos ous (uns 120) de talla molt petita (unes 70 micres). Hi ha informes de Diaphorodoris luteocincta aparellant-se amb Diaphorodoris alba a la Mediterrània. Essent espècies diferents assumim que això no dóna lloc a una descendència viable, ja que tampoc no hem observat mai espècimens híbrids.
Etimologia
- Diaphorodoris. Doris diàfana.
- Doris. En la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de las aigües i mare de les Nereides.
- Luteocincta. De “Luteo”, del Llatí “lūteus”, groc safrà + “Cincta”, del Llatí “cinctus”, rodejat, encerclat, embolicat, coronat, cenyit, confinat, tancat.
Distribució
D. luteocincta viu des de les costes de Noruega al N. d’Europa fins al Mar Mediterrani. En les costes britàniques és una espècie molt freqüent, mentre que en el Mediterrani es considera rara. En les costes ibèriques ha estat citada en el litoral mediterrani. També citada a Balears. En les costes catalanes és comuna en tot el litoral rocallós de la Costa Brava.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: |  |
| Mediterrània oriental: | |
| Oceà Atlàntic: |  |
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
