Idaliadoris depressa

Idaliadoris depressa (Alder & Hancock, 1842)

Idaliadoris depressa @ L'Escala, Girona, Spain per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: La família Onchidorididae Gray, 1827 inclou 5 gèneres: Acanthodoris Gray 1827; Adalaria Bergh, 1878; Atalodoris Iredale & Donoghue; 1923, Onchidoris Blainville, 1816; i Onchimira Martynov, Korshunova, N. Samayan & K. Samayan, 2009; i inclou un total de 56 espècies actualment acceptades (WoRMS, 2022). Excepte el gènere Acanthodoris, que inclou 15 espècies acceptades i tres dubtoses (una nomen dubium i dues taxa inquirenda) (WoRMS, 2022; Hallas et al., 2016), i el gènere monoespecífic Onchimira recentment descrit, representat per Onchimira cavifera Martynov et al. (2009), la resta dels gèneres mostren una història sistemàtica problemàtica. De fet, Adalaria, Atalodoris i Onchidoris (que inclouen respectivament 7, 17 i 16 espècies actualment acceptades) han estat objete de nombroses revisions en els darrers anys, produïnt avaluacions sistemàtiques disimilars, segons les diferents opinions dels diferents autors (Hallas & Gosliner, 2015; Martynov et al., 2009). La validesa del gènere Adalaria és actualment objecte de controversia; Hallas & Gosliner (2015) el van tractar com a sinònim de Onchidoris mentre que Martynov et al. (2009) el van considerar como un gènere vàlid. A més, Hallas & Gosliner (2015) van establir el gènere Knoutsodonta per incloure tots els Onchidorididae sense una dent raquídea, però aquest caràcter diagnòstic va ser prèviament establert com la sinapomorfía del gènere Atalodoris, descrit originalment per Iredale & Donoghue (1923) i, per aquesta raó, va ser restablert recentment per Ortea (2021) i actualment es considerava vàlid. Furfaro et al.(2022) van introduir un nou gènere Idaliadoris Furfaro & Trainito, 2022 (espècie tipus Idaliadoris neapolitana) agrupant 8 espècies amb papil·les dorsals digitiformes més o menys inflades i amb una forma comú de posta d’ous. Segons Furfaro et al (2022), la forma de les masses d’ous s’ha revel·lat com un caràcter diagnòstic útil que permet distingir entre gèneres en la sistemática de Onchidorididae.

Sinònims

• Doris depressa Alder & Hancock, 1842
• Onchidoris depressa (Alder & Hancock, 1842)
• Atalodoris depressa (Alder & Hancock, 1842)
• Knoutsodonta depressa (Alder & Hancock, 1842)

Descripció
És un nudibranqui aplanat i petit, de forma ovalada, que només arriba als 9 mm de llarg. El cos és de color blanc translúcid amb taques regulars de pigment vermell-marró que es concentra a la meitat de l’esquena. Les espícules que s’incorporen al mantell són força grans per la qual cosa es poden distingir amb una simple lupa. Aquesta espècie té tubercles llargs i transparents característics per tot el dors, més curts a prop de la vora del mantell. Els rinòfors són de color marró vermellós clar, amb un raquis ample i amb làmines petites. Les brànquies es troben a la part posterior del dors, hi ha fins a 12 fulles pinnades blanquinoses que envolten l’anus.

Biologia
Aquest animal s’alimenta del briozoo incrustant Schizomavella linearis. Normalment es troba sota pedres a la costa o en aigües poc profundes, des de 5 fins a més de 40 metres. La posada és un fil rosat molt fi disposat en una espiral ordenada. Es desconeix la seva abundància ja que poques vegades s’observa a causa de la seva mida petita i excel·lent camuflatge.

Etimologia

• Idaliadoris. L’espècie tipus del gènere, Idaliadoris neapolitana, es va descriure amb la combinació original Idalia neapolitana, però l’epítet genèric no era utilitzable ja que anteriorment estava assignat a un altre gènere, Idalia (Leuckart, 1828). La unió entre el gènere utilitzat en la descripció original amb “doris” manté una connexió amb la història taxonòmica i la pertinença al subordre Doridina.
• Depressa. Del Llatí “depressus”, reduït, baix, aplanat.

Distribució
Es troba a tot arreu de les illes Britàniques, s’ha registrat fins al nord fins a les Òrcades i Noruega i al sud fins a la costa atlàntica de França (Wimereux) i Espanya (Oviñana, Cudillero, Astúries), també a la costa mediterrània d’Espanya (L’Escala, Girona) (Furfaro et al., 2022). Un informe anterior de Huelva, Espanya, va representar una espècie diferent (Idaliadoris cervinoi) (Furfaro et al. 2022). Pel que sembla, també s’ha reportat a Ghana (Àfrica occidental) (Edmunds, 2013).

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Idaliadoris depressa 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 2473 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• European Sea Slugs by Morddyn
• NCBI GenBank
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: