Gargamella rosi

Gargamella rosi (Ortea, 1979)

Discodoris rosi @ Costa Brava 2-05-2015 per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Fernández-Vilert et al. (2024) van dur a terme una sèrie d’anàlisis genètics sobre una àmplia mostra de llimacs de mar de la família Discodorididae i, entre molts altres resultats novedosos i interessants, van observar que Discodoris rosi Ortea, 1979, del nord-oest i nord-est d’Espanya, s’agrupava genèticament amb Carminodoris boucheti Ortea, 1979, del nord-est d’Espanya. Estudis morfològics previs ja havien proposat la inclusió de Discodoris rosi en el gènere Rostanga, a causa de la presència de dents radulars laterals allargades i estilitzades, un caràcter tradicionalment utilitzat per reconèixer espècies de Rostanga (Rudman & Avern 1989, Dayrat & Gosliner 2005, Dayrat 2011). A més, com altres espècies del gènere Rostanga, Discodoris rosi i Carminodoris boucheti presenten tubercles cariofilideus, una estructura absent en el gènere Discodoris (Ortea et al. 2014). No obstant això, la cutícula labial és llisa en Discodoris rosi, mentre que en els gèneres Rostanga i Discodoris està armada amb elements mandibulars (Ortea et al. 2014), excepte en Rostanga elandsia, que té una mandíbula llisa i sense aquests elements (Garovoy et al. 2001). Per aquest motiu, alguns autors van mantenir Discodoris rosi en el gènere Discodoris, a l’espera d’una major clarificació (Sánchez-Tocino 2003, Cervera et al. 2004). Atès que tant Discodoris rosi com Carminodoris boucheti també s’agrupen amb l’espècie tipus Gargamella immaculata, i considerant que Carminodoris boucheti i Gargamella presenten una cutícula labial llisa (Perrone & Doneddu 1996, Ortea et al. 2006), com s’ha esmentat anteriorment per a Discodoris rosi i Rostanga elandsia, Fernández-Vilert et al. (2024) han transferit aquestes espècies al gènere Gargamella, establint les noves combinacions Gargamella boucheti, Gargamella elandsia i Gargamella rosi.

Sinònims

• Rostanga rosi  Ortea, 1979
• Discodoris rosi (Ortea, 1979)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 25 mm de longitud i tenen el cos de contorn ovalat. La seva coloració és ataronjada o vermell-ataronjada uniforme podent haver també algunes taques petites acolorides de color blanc. A banda del color, el més característic de l’espècie són les fines línies blanques que delimiten àrees circulars, ovalades o allargades. En alguns exemplars aquestes línies blanques són molt poc visibles. Tot el dors està cobert de petits tubercles cariofilideus, ben espaiats i amb espícules poc sortints. Alguns d’aquests tubercles tenen pigment blanc en la seva base i la seva unió és la que origina les taques blanques del dors. Els rinòfors tenen la base alaminar groguenca i transparent mentre que la porció laminar és vermell-ataronjada i té al voltant de 15 laminetes. A la base alaminar es poden veure espícules per transparència. La beina rinofòrica és una mica elevada i posseeix una vintena de petits tubercles a la vora superior. La brànquia està formada per 6 o 7 fulles branquials de color vermell o ataronjat que es mantenen dretes quan l’animal està en repòs o passejant. En els fulls branquials es poden veure espícules per transparència. El raquis de les fulles branquials és més ample a la base. El marge superior de la beina branquial té tubercles iguals als de la beina rinofòrica. El peu és del mateix color que el cos, és solcat i enfonsat anteriorment i arrodonit per darrere. La boca té un parell de palps orals.

Biologia
Aquesta espècie sol localitzar-se sota pedres o entre algues des de la zona intermareal o l’infralitoral fins a uns 15 m de profunditat. S’ha citat que en les costes de Portugal s’alimenta de l’esponja Clathria gradalis. La posta està formada per una cinta transparent i estreta amb ous de color taronja tancats dins d’una càpsula semitransparent.

Etimologia

• Gargamella. El nom assignat per Bergh probablement es refereix a la geganta Gargamelle, mare de Gargantúa a la història de F. Rabelais del segle XVI “La vida de Gargantúa i de Pantagruel”.
• Rosi. Dedicada al Dr. Joandomènec Ros, professor del Departament d’Ecología de la Universitat de Barcelona i qui va reprendre l’estudi dels opistobranquis ibèricos a partir del 1973.

Distribució
Aquesta espècie de recent descripció es distribueix per les costes atlàntiques europees i a la Mediterrània occidental. A la Península Ibèrica ha estat citada a la costa cantàbrica, a Galícia, a Portugal, a les costes andaluses i a Catalunya. A les costes catalanes ha estat localitzada a Tossa de Mar i Begur, entre altres indrets.

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Gargamella rosi 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 490 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• AsturNatura
• Biodiversity Heritage Library
• BiologiaMarina.org
• CIB - Club Immersio Biologia
• DORIS
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: