Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Dendronotoidea Doto alidrisi

Doto alidrisi

Doto alidrisi  Ortea, Moro & Ocaña, 2010

Doto alidrisi @ Ceuta, Spain 24-04-2010 per Leopoldo Moro Abad

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Dendronotoidea  

 

Family

Dotidae  

 

Genus

Doto  

 

Species

Doto alidrisi  Ortea, Moro & Ocaña, 2010

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 548366).
Descripció
Amb una mida màxima citada d’11 mm, té el cos allargat, d’un color blanc translúcid, acabat en una cua triangular. Hi ha una banda dorsal formada per taques de color vermellós (de color més intens en els exemplars petits que en els grans) que comença a la part frontal del cos i arriba fins a l’altura de l’últim parell de cerates, sense arribar a la cua, la qual té algun punt blanc però no punts vermellosos. Bandes de punts vermellosos cobreixen també els flancs, per sota de la línia d’inserció de les cerates. A la part mitjana del cos la banda vermellosa dorsal connecta amb les laterals. El cap disposa d’un vel facial de color blanc translúcid amb punts de color blanc opac i alguns punts vermells. Aquest vel té forma convexa i està rematat per uns lòbuls laterals, més allargats conforme augmenta la talla de l’animal. Els òrgans interns, de color crema, són visibles per transparència, especialment en els exemplars grans. Els rinòfors són llisos i relativament llargs, de color blanc translúcid recobert de punts de color blanc opac en tota la seva longitud; surten de sengles beines rinofòriques que no són cilíndriques sinó que s’estrenyen una mica en la seva part mitjana, com un rellotge de sorra, també són de color blanc translúcid amb punts de color blanc opac al voltant de la vora de la beina i amb punts vermells a la base interna. Davant dels rinòfors pot haver un petit tubercle tacat de blanc. El més característic en aquesta espècie és la forma i coloració de les cerates. Tots els exemplars estudiats van presentar 5 parells de cerates. El primer parell de cerates apareix relativament a prop dels rinòfors, a una distància menor que la que els separa del segon parell de cerates. La tija central de cada cerata és estret, de forma tubular, eixamplat en la seva part mitjana i amb l’extrem, fi i de longitud equivalent a un terç de la longitud total del cerata, rematat per un petit bulb distal. La base del cerata, tacada per punts vermells a la base, especialment en els exemplars joves, té unes sèries de 3-5 tubercles relativament llargs inserits perpendicularment a la línia del cerata per la cara anterior, posterior i exterior, mentre que a la cara interior són més reduïts; tots els tubercles estan rematats per petits bulbs distals i tenen grànuls blancs al seu interior, que s’observen separats del lòbul digestiu de color crema que omple el cos central del cerata. A la part dreta del cos, entre la beina rinofòrica i el primer cerata trobem el porus genital. Una mica més enrere, entre la primera i la segona cerata, apareix la papil·la anal, de forma globosa i amb una taca de color blanc al centre.

Biologia
S’alimenta de hidraris, encara que aquests no s’identifiquen en la descripció de l’espècie. La posta és una cinta ondulada, dipositada sobre el seu aliment, formant bucles que es tornen sobre si mateixos i s’amunteguen; conté ous de color blanc o una mica rosats que es disposen formant 7-8 fileres en la part superior de la cinta. L’aspecte general de l’animal recorda el de Doto coronata, del qual se separa per la forma característica de les cerates, les beines rinofòriques estretes a la part mitjana i els lòbuls orals allargats.

Etimologia

  • Doto. Nom d’una nereida, una nimfa del mar en la mitologia grega.
  • Alidrisi. En honor de l’il·lustre cartògraf, geògraf i viatger hispanomusulmà, Al Idrisi, nascut a Ceuta (1100-1165) en el sí d’una familia noble d’origen espanyol. Autor del que ell mateix va denominar “El llibre de Roger”, una Geografia en la que presenta el món dividit en set regions climàtiques, destacant un gran mapamundi invers o Tabula Rogeriana.

Distribució
Aquesta espècie només ha estat citada en aigües de Ceuta (Espanya).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doto alidrisi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
[wpbi_chart type="bar" id="1" height="250" /]
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Doto alidrisi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Doto alidrisi

Bibliografia

    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2025. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Ortea J, Moro L, Ocaña O, et al. 2010. Contribución al estudio del género Doto Oken, 1815 (Mollusca: Nudibranchia) en Ceuta (España) con la descripción de nuevas especies. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 21(3-4): 81-91 [issued september 2010].
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    WoRMS Editorial Board. 2025. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2012-2025) "Doto alidrisi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 06/10/2014. Accedit: 03/02/2025. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=15078)