Hi ha llibres sobre nudibranquis que serveixen per identificar-los. Però aquest no n’és un.

Understanding Nudibranchs and Other Sea Slugs. Biology and Natural History, de David A. Mullins i David W. Behrens, parteix d’una pregunta força més àmplia: què sabem sobre la biologia i la història natural d’aquests animals i quins mecanismes hi ha darrere de les formes que observem sota l’aigua.
Quan obrim el llibre, l’índex ja deixa clar des del principi quina és l’orientació d’aquesta obra. Després d’una introducció i un capítol dedicat a l’anatomia, apareixen els sentits, la respiració, l’alimentació i la digestió, la reproducció, les defenses, les adaptacions per aprofitar l’energia solar, la locomoció, les associacions amb altres organismes, la dispersió i la distribució. El llibre acaba amb dos capítols especialment rellevants per a qualsevol persona que treballi amb llimacs marins: els organismes que semblen (però no són) llimacs marins i, sobretot, la nomenclatura i la taxonomia.
No es tracta, per tant, d’una guia d’espècies organitzada per buscar ràpidament un nom. És un llibre per entendre què hi ha darrere d’aquest nom.
Una anatomia que explica el funcionament
Un dels aspectes més interessants és la manera de tractar l’anatomia. Les estructures no apareixen simplement com a caràcters que permeten reconèixer una espècie, sinó relacionades amb la seva funció.
El capítol sobre la respiració n’és un bon exemple. La imatge habitual del nudibranqui respirant mitjançant unes brànquies dorsals visibles resulta força limitada. El text mostra la diversitat de solucions que la natura ha trobat entre els diferents grups de llimacs marins: brànquies dorsals, estructures respiratòries secundàries, cerata dels aeòlids, apèndixs dorsolaterals dels dendronotacis, parapodis o estructures situades sota el mantell. Fins i tot dins dels veritables nudibranquis hi ha una considerable diversitat de formes, disposició i funcionament d’aquestes estructures. El capítol compara precisament aquestes diferents solucions respiratòries i les relaciona amb l’anatomia dels diferents grups.
Aquesta manera de plantejar el tema es repeteix al llarg del llibre. Una estructura deixa de ser simplement “el que veiem” per convertir-se en la solució a un problema biològic.
Alimentació, reproducció i defensa
El capítol dedicat a l’alimentació i la digestió probablement sigui un dels més útils per a qui fa observacions en el medi natural. Les dietes dels llimacs marins són extraordinàriament variades i han condicionat canvis en la ràdula, les mandíbules, l’aparell digestiu i el comportament alimentari.
El llibre reuneix exemples d’animals que s’alimenten d’hidrozous, ascidis, briozous, algues, altres nudibranquis o fins i tot càpsules d’ous. També explica com determinats productes procedents de les preses poden ser aprofitats pel mateix animal amb finalitats defensives. El capítol dedica una part important a relacionar la dieta, l’anatomia de l’aparell alimentari i les estratègies d’alimentació.
Això ajuda a interpretar d’una altra manera una observació freqüent durant una immersió: trobar un nudibranqui sobre un altre organisme no significa necessàriament que se n’estigui alimentant. La relació entre tots dos pot ser molt més complexa.
La reproducció també rep un tractament ampli. La recerca de parella, la còpula, l’anatomia reproductora, les postes i el desenvolupament apareixen integrats dins de la biologia de les espècies. El mateix passa amb les defenses, on la coloració, les estructures corporals, les substàncies químiques i el comportament formen part d’un mateix problema: sobreviure sent un animal que, en la majoria dels casos, no disposa de la protecció que proporciona una closca externa.
Molt més que nudibranquis
El títol és important. Mullins i Behrens no limiten el contingut als veritables nudibranquis (Nudibranchia), sinó que inclouen també altres grups que habitualment reunim sota el terme general de “llimacs marins”. Això permet comparar solucions anatòmiques i ecològiques que han aparegut en diferents grups com ara Sacoglossa, Anaspidea, Cephalaspidea, Pleurobranchoidea i d’altres, que formen part d’una història evolutiva molt més àmplia i complexa que la dels nudibranquis pròpiament dits.
El capítol sobre fotosimbiosi resulta especialment apropiat en aquest context. Les relacions dels llimacs marins amb organismes fotosintètics i mecanismes com la retenció de cloroplasts en alguns sacoglossos són un bon exemple de fins on pot arribar la diversitat d’estratègies desenvolupades per aquests animals.
També resulta interessant el tractament de la locomoció. Els nudibranquis solen associar-se amb un desplaçament lent i aparentment senzill, però el llibre dedica espai a diferents formes de moviment, inclosa la natació, l’excavació i altres comportaments relacionats amb el desplaçament.
Distribució i taxonomia
Hi ha dos capítols que adquireixen un interès especial per a qui manté bases de dades d’observacions: els dedicats a la distribució i a la taxonomia. Una col·lecció de fotografies amb data i coordenades pot proporcionar informació molt valuosa sobre la distribució d’una espècie, però interpretar aquestes dades requereix conèixer també com es dispersen els organismes, què significa una distribució cosmopolita o endèmica i fins a quin punt la presència registrada depèn de l’esforç d’observació.
La taxonomia planteja un problema encara més gran. Els noms canvien, els gèneres es revisen i algunes espècies que durant anys s’havien considerat una única entitat poden acabar separant-se, a mesura que avança el nostre coneixement sobre aquests animals. El dinamisme actual de la taxonomia dels nudibranquis fa especialment oportú aquest capítol. En els darrers anys s’han publicat revisions que modifiquen els límits entre grups i proposen noves interpretacions a partir de dades morfològiques i moleculars. Per això és encertat que el llibre no tracti la nomenclatura com un apèndix, sinó com una part de la història natural d’aquests animals.
Una obra per mirar amb més atenció
Després de consultar una guia típica de llimacs marins podem reconèixer que som davant d’un Flabellina, un Doto, un Hypselodoris o un Elysia, però després de llegir Understanding Nudibranchs and Other Sea Slugs és més difícil quedar-se només amb el nom: ha canviat la nostra manera d’observar.
La pròxima vegada que trobem un animal sobre un hidrozou, per exemple, ens podem preguntar si realment se n’està alimentant. Si veiem uns cerata molt desenvolupats, podem pensar en la seva funció respiratòria, a més del seu valor defensiu. Si trobem una espècie en una localitat nova, l’observació pot plantejar una qüestió sobre dispersió o distribució. I quan el nom d’una espècie no coincideix amb el que utilitzàvem fa uns anys, la taxonomia deixa de semblar una simple qüestió de nomenclatura.
En la meva opinió, el principal interès del llibre és que no pretén substituir una guia d’identificació ni una revisió taxonòmica especialitzada. El seu objectiu és reunir en un mateix volum bona part dels aspectes que permeten comprendre com viuen aquests animals.
Per a qui, com jo, fa anys que observa nudibranquis al mar, probablement no sigui un llibre per llegir de principi a fi d’una sola vegada. És més aviat una obra per tenir a mà, consultar un capítol, aturar-se en una qüestió i tornar-hi més endavant. I això és precisament el que es pot demanar a un bon llibre d’història natural: que, després de tancar-lo, la propera immersió no sigui exactament igual que l’anterior.
Sobre els autors

David Behrens & David Mullins
David A. Mullins és un naturalista i fotògraf submarí australià amb una llarga trajectòria dedicada als nudibranquis i altres invertebrats marins. La seva activitat està especialment vinculada a la fauna de l’Indo-Pacífic i a la costa de Queensland (Austràlia). Ha participat en nombrosos projectes de documentació d’espècies i és un dels responsables de Nudibranch Domain, una extensa base d’informació i imatges sobre heterobranquis marins.
Mullins també va participar, juntament amb Gary Cobb, en la revisió i actualització taxonòmica de la segona edició de Nudibranchs Encyclopedia, de Neville Coleman, publicada el 2015. Aquella edició va incorporar més de 2.000 fotografies i gairebé 1.200 espècies de nudibranquis, i va representar una actualització important de l’obra original de Coleman.
El seu treball en Understanding Nudibranchs and Other Sea Slugs s’ha anat desenvolupant al llarg dels anys. Alguns dels capítols que finalment formen part del llibre es van publicar prèviament com a treballs independents al web Nudibranch Domain, entre els quals hi ha els dedicats als sentits, la respiració i l’alimentació.
David W. Behrens és un dels noms històrics de la literatura moderna sobre nudibranquis. El seu primer gran treball de referència, Pacific Coast Nudibranchs, va aparèixer el 1980 i posteriorment va ser ampliat i revisat en edicions successives. El 2005 va publicar amb Alicia Hermosillo Eastern Pacific Nudibranchs, una guia que va ampliar considerablement la cobertura geogràfica i el nombre d’espècies tractades.
Behrens és també autor de Nudibranch Behavior, una obra que podríem definir com la precursora d’aquest nou llibre, centrada precisament en aspectes d’història natural que sovint queden fora de les guies d’identificació: alimentació, reproducció, orientació, defenses i relacions amb altres organismes.
La trajectòria de Behrens inclou, a més, nombrosos treballs científics sobre sistemàtica i distribució de nudibranquis i altres llimacs marins, així com col·laboracions amb investigadors com Terry Gosliner i Ángel Valdés. És coautor de Nudibranch & Sea Slug Identification – Indo-Pacific, la segona edició del qual, publicada el 2018, es va convertir en una de les principals referències per a la identificació d’aquests animals en aquella regió.
La col·laboració entre Mullins i Behrens reuneix, per tant, dues trajectòries diferents però complementàries: una marcada per l’observació, la fotografia i la documentació de la diversitat de l’Indo-Pacífic, i una altra per diverses dècades d’investigació, publicacions i elaboració d’obres de referència sobre nudibranquis. El resultat és un llibre que combina més de 100 anys d’experiència acumulada en el camp dels llimacs marins, amb una mirada molt més àmplia sobre la biologia i la història natural d’aquests animals.
On adquirir el llibre
El llibre es comercialitza directament a través de la pàgina Nudibranch Domain, on s’anuncia com una primera edició limitada en tapa dura de més de 500 pàgines.
Comprar Understanding Nudibranchs and Other Sea Slugs
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Understanding Nudibranchs and Other Sea Slugs" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 20/11/2026. Accedit: 20/11/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=49128)