La publicació d’un nou atles regional d’Heterobranchia mediterranis és sempre una bona notícia, especialment quan és el resultat de diversos anys d’observació sistemàtica sota l’aigua. Atlas of the Opisthobranchs of the Central-Eastern Coast of Sicily, d’Andrea Lombardo i Giuliana Marletta, presenta els resultats d’un extens estudi fotogràfic de la costa centreoriental de Sicília i documenta 150 espècies en un volum de 386 pàgines profusament il·lustrat.
La primera impressió és, sens dubte, visual. El llibre conté una quantitat notable de fotografies submarines, sovint diverses per a cada espècie, que mostren individus en diferents posicions, mides i patrons de coloració. En lloc de seleccionar una única imatge especialment espectacular, els autors ofereixen sovint sèries de fotografies que reflecteixen la variabilitat observada al camp. Des del punt de vista de la identificació, això és especialment útil en els Heterobranchia, en què la coloració i la morfologia externa poden presentar una variabilitat considerable entre individus. El fet que molts exemplars apareguin en el seu entorn natural aporta, a més, informació sobre l’hàbitat i el substrat que inevitablement es perdria en fotografies d’exemplars aïllats.
El material fotogràfic es complementa amb informació sobre morfologia externa, distribució, abundància, rang batimètric, preferències de substrat i estacionalitat. El resultat és, per tant, alguna cosa més que una guia fotogràfica: és un treball faunístic regional basat en l’observació directa al medi, en què la fotografia constitueix una part important de la documentació científica. Aquest plantejament és coherent amb els treballs anteriors dels autors sobre la fauna d’heterobranquis de Sicília i de les seves illes, on diferents campanyes de prospecció submarina han permès ampliar progressivament el coneixement de la fauna de la regió.
L’àmbit geogràfic constitueix una de les fortaleses del llibre. Un atles regional no pot oferir una visió completa de la diversitat mediterrània, però sí assolir un grau de detall que difícilment poden proporcionar les guies d’identificació d’àmbit més ampli. La fauna siciliana resulta especialment interessant en aquest sentit, per la seva posició central a la Mediterrània i per la confluència d’elements faunístics occidentals i orientals. L’atles proporciona, per tant, un material comparatiu d’interès per a aquells que treballen amb Heterobranchia mediterranis més enllà de Sicília.
Des del punt de vista malacològic modern, hi ha un detall que inevitablement cridarà l’atenció: l’ús de “Opisthobranchs” en el títol. Opisthobranchia, utilitzat durant dècades per agrupar un ampli conjunt de gasteròpodes marins que incloïa nudibranquis, sacoglossos i altres llinatges, ja no es considera actualment un tàxon monofilètic. Aquests grups es distribueixen avui dins d’Heterobranchia d’acord amb les seves relacions evolutives. El terme emprat en el títol s’ha d’entendre, per tant, principalment en el seu sentit tradicional i pràctic. Resulta significatiu que els mateixos Lombardo i Marletta utilitzin Heterobranchia en les seves publicacions científiques més recents, inclòs el seu treball de 2026 sobre la fauna d’Ustica. L’elecció de Opisthobranchs sembla respondre així més a la continuïtat amb la literatura existent i a una terminologia encara familiar per a bussejadors i naturalistes que no pas a una proposta taxonòmica.
Des d’una perspectiva malacològica, potser l’aspecte més valuós de l’atles és la quantitat de treball de camp acumulat darrere de les fotografies. Vuit anys d’observacions es reflecteixen no només en el nombre d’espècies documentades, sinó també en les nombroses imatges d’exemplars i en la informació ecològica que acompanya cada espècie. El llibre constitueix així un important registre fotogràfic de la fauna d’heterobranquis d’una regió mediterrània ben delimitada i d’un moment concret.
Com passa amb qualsevol atles fotogràfic regional, la seva utilitat dependrà també de la consulta conjunta amb literatura taxonòmica més àmplia i de les futures revisions dels conceptes específics mediterranis. Això, però, no resta valor a la seva principal aportació. Lombardo i Marletta han produït una obra visualment molt atractiva i científicament útil, que serà d’interès per a malacòlegs, naturalistes marins, fotògrafs submarins i bussejadors.
Per a qui coneix els opistobranquis mediterranis, el llibre ofereix alguna cosa especialment valuosa: no només un catàleg d’espècies, sinó un ampli registre visual de com apareixen realment aquests animals sota l’aigua, en els hàbitats on viuen. Aquesta combinació d’experiència de camp, documentació fotogràfica i estudi faunístic regional converteix aquest atles en una aportació molt benvinguda a la literatura malacològica mediterrània.
Referència
- Lombardo, A. i Marletta, G. 2026. Atlas of the Opisthobranchs of the Central-Eastern Coast of Sicily. Edizioni Danaus, Palermo. 386 pp. ISBN 978-88-97603-67-2
