Paradoris indecora

Paradoris indecora (Bergh, 1881)

Paradoris indecora per Enric Madrenas

Nota taxonòmica: Fernández-Vilert et al. (2024) van dur a terme anàlisis genètiques en una àmplia mostra de llimacs de mar de la família Discodorididae i, entre molts altres resultats novedosos i interessants, van concloure que Paradoris indecora és l’única espècie vàlida a les regions amfiatlàntica i mediterrània dins el gènere Paradoris i que constitueix un complex d’espècies. Els autors van trobar tres morfotipus diferents assignats a Paradoris indecora a causa de la seva variabilitat en la coloració. Un presenta un cos blanc translúcid amb diverses petites taques negres al dors (Paradoris indecora veritable), un altre té un cos blanc translúcid sense la presència de taques negres (Paradoris sp. 1), i l’últim presenta un cos opac de tonalitat marró grisós (Paradoris sp. 2). Els dos darrers estan pendents d’un estudi morfològic per determinar si es tracta d’espècies no descrites o si pertanyen a una espècie ja coneguda. Paradoris aviles Ortea i Moro, 2022, i Paradoris rafaherreroi Ortea i Moro, 2021, ambdues descrites a Cap Verd, són externament similars a Paradoris sp. 1 i Paradoris sp. 2, respectivament. Alternativament, aquestes podrien correspondre a les espècies actualment sinonimitzades Paradoris porri (Vérany, 1846), Paradoris granulata Bergh, 1884, o Paradoris cavernae (Starmülhner, 1955), estudiades per Trainito i Doneddu (2014), que, per tant, haurien de ser restituïdes. Mantenim les diferents “formes” de Paradoris indecora en el present registre d’espècies fins que se’n clarifiqui l’estatus.

Sinònims

• Discodoris indecora Bergh, 1881 (original)
• Discodoris cavernae (Starmühlner, 1955)
• Discodoris porri (Vérany, 1846)
• Doris porri Vérany, 1846
• Paradoris cavernae Starmülhner, 1955
• Paradoris granulata Bergh, 1884

Descripció
Els exemplars mesuren entre 20 i 30 mm però s’ha citat en la bibliografia que aquesta espècie pot arribar als 40 mm de longitud. El cos és aplanat i de contorn ovalat. La coloració general del cos és grisenca o bruna, més o menys fosca, de vegades amb tons liles. Al dors hi ha petites màcules clares i negres, de vegades agrupades formant taques d’aquests colors, que coincideixen amb orificis glandulars. Tot el dors està adornat amb tubercles arrodonits de diferents mides però ben espaiats; els tubercles grans poden tenir l’àpex de color crema a causa de la concentració de màcules clares. A la lupa binocular es poden observar diminutes espícules sobresortint de l’àpex dels tubercles. Els rinòfors són semitransparents a la base i la seva porció laminar disposa de 10-16 petites làmines groguenques que tenen petites taques marrons. El mucró terminal del rinòfor està molt poc desenvolupat. L’orifici rinofòric té una beina poc elevada i lleugerament lobulada (8-10 lòbuls) per la part superior; la beina rinofòrica també té uns quants tubercles petits. La brànquia està formada per 6-8 fulles branquials tripinnades de color grisenc o bru, com el cos, tenen el raquis central semitransparent i l’extrem de les ramificacions branquials de color crema o groguenc. La beina branquial, com la dels rinòfors, és també elevada i lobulada per la part superior. Com a detall característic, les fulles branquials es dirigeixen cap a enrere quan estan esteses. La papil·la anal es troba al centre de les fulles branquials. El cap disposa de dos curts tentacles orals que estan solcats en la seva cara inferior i que tenen petites taques marrons. El peu i la cara inferior del mantell són blanquinosos i tenen taquetes marró vermelloses disperses. Els flancs del peu també tenen taques del mateix color. El mantell és molt espiculós i per sota s’aprecia la disposició radial de les espícules així com altres espícules que s’entrecreuen. El peu té la seva vora anterior solcat i enfonsat i a la seva zona posterior es poden apreciar les vísceres internes com una taca negrosa.

Biologia
Aquesta espècie de doridaci sol viure a escassa profunditat a la cara inferior de pedres i prop d’esponges com Ircinia fasciculata i Dysidea fragilis, de les que aparentment s’alimenta (Ortea, 1995). Els animals d’aquesta espècie tenen moviments molt lents i quan són destorbats són capaços de segregar una substància blanquinosa de missió defensiva que forma una mena de núvol difús al voltant de l’animal. La posta és una cinta semitransparent d’uns 5 mm d’altura que es diposita enrotllada en una espiral de 4-5 voltes; els ous són blancs i mesuren unes 165 micres de mitjana (Ortea, 1995).

Etimologia

• Indecora. Del Llatí “indecore”, indegudament, sense glòria, vergonyós, lleig, impropi, indecorós.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix per tota la Mediterrània, des d’Israel fins a l’Estret de Gibraltar. També ha estat citada a tota la Península Ibèrica excepte en el Cantàbric i Galícia, en l’Arxipèlag de Cap Verd, a les Canàries i a les Balears. A les costes catalanes ha estat citada al litoral de la Costa Brava, a localitats com Cala Fredosa, cala Sant Antoni, Es Caials (Cadaqués), L’Escala, Cala Aigua-Xelida, Cala Aiguafreda, Llafranc, Cala Margarida, la Caleta de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Paradoris indecora 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 502 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• BiologiaMarina.org
• CIB - Club Immersio Biologia
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: