Cerberilla bernadettae

Cerberilla bernadettae (Tardy, 1965)

Cerberilla bernadettae 20mm @ Sepieres (L'Escala) in 8 m 4-08-2016 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Cerberilla  

 

Species

Cerberilla bernadettae  J. Tardy, 1965

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138719).
Sinònims

  • Cerberilla bernadetti Tardy, 1965

Descripció
Aquesta espècie pot arribar als 20 mm. de longitud. Té el cos de color blanc, amb la part posterior relativament plana i arrodonida. El peu és molt ample, de color blanc translúcid i esquitxat de petites taques marrons. A la part davantera el peu forma dos tentacles curts adornats amb una línia blanca (de vegades de color taronja) que, habitualment, s’orienten cap enrere. A banda i banda de la boca té dos tentacles orals molt llargs i prims, translúcids com el cos però més opacs per la seva cara dorsal, decorats amb una línia de color blanc més o menys marcada que, sovint, té tons ataronjats. des de la base d’aquests tentacles orals fins al cap sol tenir una taca marró fosc o negre en cada costat. Aquestes taques fosques poden cobrir la base dels rinòfors, formant de vegades dues línies obliqües darrere del cap. Els rinòfors són curts i llisos, amb la base de color marró, de vegades ataronjada. Els ulls estan situats en una zona despigmentada a la base dels rinòfors. Té nombroses cerata recobrint el dors. Les cerates de les tres primeres files són més curtes i menys abundants que la dotzena de files posteriors, que li donen a l’animal aspecte d’estar “pentinat cap enrere”. Les cerates són blanquinoses i acabades en punta, tenen una taca groga marcada amb un punt negre subapical. De vegades, depenent de l’alimentació, és possible veure a l’interior de cada cerata la glàndula digestiva de color marró clar. A la part posterior, el plomall de cerates cobreix la cua que, generalment, és poc o gens visible. L’obertura anal es troba al costat dret del cos, sota la cinquena fila de cerates, mentre que les obertures genitals es troben, també a al costat dret, entre la segona i tercera files de cerates.

Biologia
Aquesta espècie viu enterrada a la sorra i s’alimenta principalment d’anemones de mar com Diadumene cincta, Cereus pedunculatus, Sagartia troglodytes, Actinothoe anguicoma, etc. a les que prefereix atacar acostant-se per sota la sorra per evitar el contacte amb els tentacles urticants, tot i que també ha estat observada atacant i devorant directament un dels tentacles sense importar-li que l’anemone els contregui en posar-se a la defensiva. Jean Tardy la descriu “amb una audàcia i una voracitat increïble, comparada amb altres espècies [de l’Atlàntic]”, i assenyala la seva increïble “gula”. La posta és una espiral transparent de dues o tres voltes amb uns 10.000 a 20.000 ous de color blanquinós a rosat (segurament el color depèn de la dieta de l’animal) que eclosionen al cap d’uns 5 dies per donar lloc a una larva velígera que portarà vida planctònica abans de baixar al fons i convertir-se en adulta.

Etimologia

  • Cerberilla. Probablement relacionat amb Cerbère (Cervera de la Marenda en català), un municipi francès situat en el departament dels Pirineus Orientals i la regió Languedoc-Roussillon, prop de la Réserve Naturelle Cerbère-Banyuls-sur-Mer que, establerta el 1974, és la primera reserva natural marina de França i cobreix 650 ha de mar.
  • Bernadettae. Dedicada a Bernadette, l’esposa de Jean Tardy, que va ser qui va localitzar els quatre especimens utilitzats per a la descripció de l’espècie el 27 i 28 de setembre de 1964 a Fouras (França).

Distribució
Cerberilla bernadettae és una espècie molt rarament observada en el medi natural, per la seva mida petita i per la seva costum d’enterrar-se. Se sap poc de la distribució d’aquesta espècie, tot i que està present a la costa atlàntica francesa (Tardy la va trobar davant de l’illa d’Aix, Charente-Maritime, França) el que ha estat confirmat per altres recomptes locals com (Montaudouin et al. 2000) , per exemple. També es cita aquesta espècie a Arcachon el 1980, a les Canàries (Moro et al. 1995), a Galícia i a Portugal. A la Mediterrània sembla una espècie molt menys freqüent, amb un exemplar observat a la Riviera francesa i a Còrsega (DORIS, 2016), a Itàlia (Cattaneo-Vietti et al. 1990) i a Sardenya (Cattaneo-Vietti et al. 1992) així com a la costa africana de Tunísia. Les cites de Sud-àfrica (Gosliner 1985) i del Pacífic: Austràlia (Burns, 1966 i 1974), Califòrnia (McDonald, 1975), etc. haurien de comprovar-se mitjançant estudis moleculars per certificar-les.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cerberilla bernadettae
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Per les seves característiques, i per ser la única espècie coneguda del gènere a la Mediterrània i Atlàntic proper, és inconfusible.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Cerberilla bernadettae basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Baba K. 1976. The genus Cerberilla of Japan (Nudibranchia: Eolidoidea: Aeolidiidae), with the description of a new species. Veliger 18(3):272-280.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Bodc. 2009. Species list from the British Oceanographic Data Centre. British Oceanographic Data Centre (http://www.bodc.ac.uk/).
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Trainito E. 1992. An account of the opisthobranchs of north eastern Sardinia with a record of Cerberilla bernadettae Tardy, 1965 (Nudibranchia; Aeolidiina). Lavori Societa Italiana di Malacologia 24:61-68.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    de Montaudouin X, Sauriau P-G. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    Gosliner TM. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Ortea J, Bacallado JJ, et al. 1995. Nuevos Aeolidáceos (Gastropoda, Nudibranchia) para la fauna de Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 7 (2, 3 and 4): 63-75.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Ortea JA, Moro L, Bacallado JJ, et al. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias. 12(3–4):105–136.
    Rudman W.B. et al. 1998 2010. Cerberilla bernadettae accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. Available from http://seaslugforum.net/showall/cerbbern.
    Rufray X, Girard P, Le Bris S, et al. 2021. Liste commentée des limaces de mer de la lagune de Thau, Hérault. Les cahiers de la fondation Biotope. 36:1–189. Available from https://www.biotope.fr/download/230907/.
    Tardy J. 1965. Description et biologie de Cerberilla bernadetti, espèce nouvelle de Gastéropode Nudibranche de la côte atlantique française. Discussion sur la position systématique du genre. Bulletin de l’Institut Océanographique de Monaco 65 (1349): 1-22.
    Tardy JP, Bordes M. 1978. Regime, preferendum et ethologie predatrice des Aeolidiidae des cotes de France. Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 9(2):43-52.
    Trainito E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Trezzano sul Naviglio (Milano): Il Castello.
    Trainito E, Doneddu M. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo. 2nd. Il Castello. 192 p.
    Trainito E, Trainito S. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Olbia (SS), Italia: Taphros.
    Urgorri V, García-Álvarez Ó, Garmendia JM. 1995. An aeolidacean of soft bottom, Cerberilla bernadettae Tardy, 1965 (Gastropoda, Nudibranchia) on the Galician coast (Spain). Twelfth International Malacological Congress, Vigo, Spain, 3rd - 8th September, 1995. Book of Abstracts:518.
    Urgorri V, Diaz-Agras G, Besteiro C, et al. 2011. Additions to the inventory of Mollusca Opisthobranchia of Galicia (NW Iberian Peninsula). Thalassas. 27(2):77–100. Available from ://WOS:000291629300006.
    Vicente N. 2008. 100 & une limaces de mer : guide d’identification des Mollusques Opisthobranches d’Atlantique et de Méditerranée. Challes-les-Eaux: Éd. GAP.
    WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. Available from http://www.marinespecies.org.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Cerberilla bernadettae" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/09/2014. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=14390)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.