Els Aeolidioidea són una superfamília de nudibranquis marins, mol·luscs gastròpodes heterobranquis de cos tou i sense conquilla externa en l’estadi adult. Són un grup divers dins dels Cladobranchia i inclouen diverses famílies, entre les quals Aeolidiidae, Facelinidae, Glaucidae, Babakinidae, Myrrhinidae, Pleurolidiidae i altres llinatges que han estat revisats en les classificacions recents. Les relacions entre aquestes famílies han estat objecte de nombrosos estudis morfològics i moleculars, i la composició de la superfamília ha canviat respecte de classificacions més antigues.

Els Aeolidioidea habiten principalment en ambients marins bentònics, des d’aigües molt somes fins a profunditats considerables. Es poden trobar sobre substrats rocosos, entre algues, sobre esponges i altres organismes sèssils, o associats a les seves preses. La seva distribució és molt àmplia i inclou mars tropicals, subtropicals, temperats i freds. Algunes espècies tenen una distribució costanera molt àmplia, mentre que altres presenten associacions molt específiques amb determinats hàbitats o organismes alimentaris.
Una de les característiques més recognoscibles de molts Aeolidioidea és la presència de nombrosos cerata disposats sobre el dors i els costats del cos. Aquests apèndixs poden tenir formes, mides i disposicions molt diferents segons el llinatge. En molts Aeolidiidae, per exemple, els cerata formen grups o files ben diferenciats, mentre que en altres famílies poden disposar-se en arcs, files o agrupacions més complexes. Els rinòfors i els tentacles orals també presenten una gran diversitat morfològica i poden ser llisos, anellats, laminats o presentar altres modificacions segons l’espècie.
Els cerata tenen funcions importants en la respiració, la defensa i, en alguns casos, l’emmagatzematge de productes procedents de l’alimentació. A l’interior dels cerata penetren ramificacions de la glàndula digestiva, fet que augmenta considerablement la superfície disponible per als processos d’intercanvi. En nombrosos llinatges, els cerata també contenen cnidosacs, estructures situades habitualment prop de l’extrem que poden emmagatzemar nematocists obtinguts de les preses. Aquest mecanisme permet que alguns Aeolidioidea utilitzin les cèl·lules urticants dels cnidaris en la seva pròpia defensa. Tanmateix, aquesta capacitat i la seva importància poden variar entre els diferents llinatges.
La morfologia dels Aeolidioidea és especialment diversa i no tots els grups comparteixen exactament les mateixes característiques. Els Aeolidiidae solen presentar cossos allargats amb nombrosos cerata disposats en files o grups, i diverses espècies s’alimenten de cnidaris. Els Facelinidae també poden presentar cerata molt desenvolupats, però mostren una gran diversitat de formes corporals i d’estructures sensorials. Els Glaucidae, com Glaucus i Glaucilla, són pelàgics i presenten adaptacions molt especialitzades per viure a la superfície del mar, sovint associats a organismes planctònics com sifonòfors. Altres famílies, com Babakinidae, Myrrhinidae o Pleurolidiidae, presenten combinacions pròpies de caràcters morfològics i ecològics.
Les estratègies alimentàries també varien entre els diferents grups. Molts Aeolidiidae s’alimenten de cnidaris i poden incorporar els seus nematocists als cnidosacs dels cerata. Diversos Facelinidae són depredadors d’altres invertebrats sèssils i algunes espècies poden estar estretament associades a preses concretes. Els Glaucidae constitueixen un cas especialment singular, ja que Glaucus i Glaucilla capturen i consumeixen organismes pelàgics, inclosos sifonòfors, i poden acumular nematocists procedents de les seves preses. Per tant, no és possible atribuir una única estratègia alimentària a tots els Aeolidioidea.
La coloració dels Aeolidioidea és molt variable. Algunes espècies presenten colors discrets que afavoreixen el camuflatge entre les algues o sobre els organismes on viuen, mentre que d’altres mostren patrons molt vistosos. La coloració dels cerata pot contribuir al camuflatge o a la comunicació visual i, en determinats casos, pot estar relacionada amb la presència de substàncies defensives o amb els organismes dels quals s’alimenten. Els patrons de coloració, la forma dels cerata i les característiques dels rinòfors són sovint importants per a la identificació de les espècies.
La majoria dels Aeolidioidea presenten una ràdula funcional, habitualment amb una sola fila de dents, encara que la forma i la dentició poden variar considerablement entre les diferents famílies i gèneres. També hi ha diferències en l’anatomia de les mandíbules, del sistema digestiu i de l’aparell reproductor. Aquest conjunt de caràcters anatòmics ha estat especialment important per establir les relacions entre els diferents llinatges i per revisar classificacions tradicionals.
La reproducció dels Aeolidioidea segueix el patró general dels nudibranquis. Són animals hermafrodites simultanis i poden intercanviar esperma durant la còpula. Després de la fecundació, dipositen les postes sobre el substrat, sovint en forma de cintes o masses gelatinoses d’ous. El desenvolupament larvari varia entre les espècies i pot incloure una fase planctònica abans de l’assentament dels juvenils. En les espècies amb una estreta relació amb determinades preses, la disponibilitat d’aquestes preses pot ser important per a la supervivència dels juvenils després de l’assentament.
Des d’un punt de vista evolutiu, els Aeolidioidea són especialment interessants perquè mostren una gran diversificació de formes corporals, estructures sensorials, cerata i estratègies alimentàries. Els estudis moleculars han demostrat que alguns grups que tradicionalment s’incloïen dins dels «eolidacis» no formen part del mateix llinatge evolutiu i han contribuït a redefinir els límits de la superfamília. Això fa que la classificació actual sigui diferent de les concepcions més antigues i que determinats noms familiars o subfamiliars hagin canviat de posició taxonòmica.
Els Aeolidioidea formen, per tant, un grup molt divers de nudibranquis, caracteritzat especialment per la gran varietat dels cerata, les adaptacions sensorials i les estratègies d’alimentació i defensa. Des dels petits nudibranquis bentònics que viuen associats a cnidaris o altres invertebrats fins als singulars Glaucidae pelàgics, el grup mostra diferents maneres d’explotar els ambients marins. L’observació detallada dels cerata, els rinòfors, les preses i l’hàbitat és fonamental per identificar les espècies i comprendre les seves relacions ecològiques.
La taxonomia dels Aeolidioidea segons WoRMS és:
Espècies d’Aeolidioidea registrades a la Mediterrània o a la península Ibèrica:
Aeolidia papillosa
Aeolidia filomenae
Aeolidiella alderi
Aeolidiella glauca
Aeolidiella sanguinea
Anteaeolidiella indica
Anteaeolidiella lurana
Babakina anadoni
Baenopsis baetica
Baeolidia moebii
Berghia coerulescens
Berghia columbina
Berghia creutzbergi
Berghia marinae
Berghia verrucicornis
Cerberilla bernadettae
Dondice occidentalis
Dondice trainitoi
Facelinidae
Flabellinidae
Glaucus atlanticus
Godiva quadricolor
Limenandra nodosa
Nemesignis banyulensis
Piseinotecus soussi
Piseinotecus sphaeriferus
Spurilla neapolitana
Bibliografia