Thecacera pennigera

Thecacera pennigera (Montagu, 1815)

Thecacera pennigera Skerries, Portrush, Co Antrim, Ireland per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Polyceroidea  

 

Family

Polyceridae  

 

Subfamily

Polycerinae  

 

Genus

Thecacera  

 

Species

Thecacera pennigera  (Montagu, 1813)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 140840).
Sinònims

  • Doris pennigera Montagu, 1815 (original)
  • Thecacera lamellata Barnard, 1933
  • Thecacera maculata Eliot, 1905

Descripció
Aquesta espècie pot arribar fins a 30 mm de longitud. Té un color de fons blanc translúcid amb tot el cos cobert de petites taques irregulars de colors taronja i groc, i punts negres de densitat variable. Els punts negres són de menor grandària però apareixen en major nombre. Els individus de l’Atlàntic difereixen dels del Pacífic quant a color, densitat i mida de les taques. Ocasionalment apareixen individus amb les taques taronges més grans del normal. La part anterior del cos és més ampla que la posterior, que s’estreny en un peu prim i llarg que acaba amb una quilla lateral a cada costat. El cap és curt, rom i ample, sense digitacions ni tentacles orals en la seva vora anterior. Els rinòfors són lamel·lats i tenen la mateixa coloració que la resta del cos; estan envoltats per una beina acampanada que no els cobreix completament. La brànquia està composada per 3-5 fulles bipinnades o tripinnades, no retràctils, que estan disposades en forma de ferradura al voltant de la papil·la anal. La brànquia està situada a la part mitja del dors, just davant de dues protuberàncies allargades ubicades dors-lateralment, de coloració similar a la resta del cos i que Picton & Morrow (1994) consideren de tipus glandular i amb missió defensiva. El peu té dos tentacles propodials antero-laterals de caràcter sensorial, que utilitzen per localitzar l’aliment i orientar-se a curta distància.

Biologia
Aquest nudibranqui és molt críptic sobre el substrat i té hàbits nocturns. Pot viure des de l’intermareal fins als 36 m (Swennen 1961; Willan & Coleman, 1984). És una espècie carnívora altament especialitzada que s’alimenta exclusivament de certes espècies de briozous arborescents com Crisularia (=Bugula) plumosa, C. turrita, Bugula neritina, Bugulina (=Bugula) flabellata, B. turrita i B. stolinifera (McDonald & Nybakken, 2009). Apareix estretament associada a aquestes poblacions de briozous on les seves postes acintadas blanques i estretes, dipositades sobre les colònies, són sovint el millor indicador de la seva presència (Willan & Coleman 1984, Dekker 1986). Generalment es troben en baixes densitats en els briozous, fins que unes condicions ambientals favorables desencadenen episodis massius que recluten gran quantitat d’individus nous.

Etimologia

  • Thecacera. Del Grec “theke” (θήκη), un receptacle, una beina + “kērós” (κηρός), banya, pels rinòfors rodejats per una beina.
  • Pennigera. Del Llatí “penna”, ploma +‎ “gerere”, transportar, portar. El significat general és “emplomado” o “alat”.

Distribució
La distribució d’aquesta espècie, de clima temperat però amb una àmplia tolerància tèrmica, és cosmopolita (Thompson, 1976), abastant des del sud i oest de les Illes Britàniques, la costa oest d’Irlanda, la costa occidental d’Europa, el Mar Mediterrani, la regió macaronèsica (Wirtz, 1999), Àfrica Occidental, Àfrica del Sud, costes de Brasil, l’est dels Estats Units (des de Massachusetts fins a Florida, possiblement discontínua), Pakistan, Japó, Corea, est i sud d’Austràlia, i Nova Zelanda (Willan 1976; Gosliner 1987; Picton i Morrow 1994; Vallès et al., 2000). Willan (1976) suggereix que l’espècie s’ha estès més enllà del seu rang de distribució original, a causa del transport per mitjà marítim. Una dada que podria asseverar aquesta afirmació està en el fet que les espècies de briozous ramificats sobre les que viu i de les que s’alimenta són espècies que solen formar part del fouling de epibionts que poden créixer sobre els cascos de les embarcacions. S’han estudiat espècimens de diverses poblacions mundials, i no s’han trobat diferències morfològiques significatives entre les mostres procedents d’altres països, excepte en la mida i el nombre de taques del mantell (Jung et al., 2013). A la Península Ibèrica ha estat observada a la cornisa cantàbrica, a Portugal i a la costa atlàntica andalusa. No ha estat trobada encara a les costes catalanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Thecacera pennigera
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Thecacera pennigera basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abe T. 1966. List of the Opisthobranchia from Toyama Bay and vicinity. Edited by The Biology Club Takaoka Senior High School, Toyama Pref; pp 1-13, 1 pl.
    Abe T. 1964. Opisthobranchia of Toyama Bay and adjacent waters, collected and figured mainly by the members of the Biological Club, Takaoka Senior High School, Toyama Pref. Described, with an introduction by Takeo Abe. Supervised by Kikutaro Baba. Edited by the Biological Club, Takaoka Senior High School, Toyama Pref. ix + 99 pp.; maps, tbls.; figs. 1-43, 36 pls. Hokuryu-kan, Tokyo.
    Abraham PS. 1877. Revision of the anthobranchiate nudibranchiate Mollusca with descriptions or notices of forty-one hitherto undescribed species. Proceedings of the Zoological Society of London 1877: 196-269 [agosto].
    Adams AA, Adams H. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1. Available from http://books.google.com/books?id=wPAKAAAAIAAJ&client=firefox-a.
    Aerts LAM. 1994. Seasonal distribution of nudibranchs in the southern delta area, S W. Netherlands. J. Molluscan Stud. 60(2):129-139.
    Alder J. 1869. Account of the British Nudibranchiata. Jeffrey’s British Conchology 5:18-94.
    Alder J, Hancock A. 1845. Report on the British nudibranchiate Mollusca. Report 14th Meeting of the British Association for the Advancement of Science; pp 24-29.
    Alder J, Hancock A. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Allan JK. 1957. Some Opisthobranchia (Class Gastropoda) new to Australia or otherwise of interest. J. Malacol. Soc. Australia (1):3-7.
    Allen FE. 1953. Distribution of marine invertebrates by ships. Australian Journal of Marine & Freshwater Research 4(2):307-316.
    Allen EJ. 1899. On the fauna and bottom-deposits near the thirty-fathom line from the Eddystone  Grounds to Start Point. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 5(4):365.
    Aquenal Pty Ltd. 2001. Exotic marine pests survey Port of Launceston, Tasmania. Aquenal Pty  Ltd., Aquatic Environment Analysts. 104 pp p. Available from http://data.brs.gov.au/mapserv/marinepest/html/portsurvey_tas.pdf.
    Australian Museum Business Services. 2002. Port survey for introduced marine species – Sydney Harbour, final report, viii + 62 pp. Appendix 12 - Mollusca survey results, pp 84-91. Australian Museum and Royal Botanic  Gardens database search for all marine species from Sydney Harbour, 38 unnumbered pages.
    Baba K. 1960. The genera Polycera, Palio, Greilada and Thecacera from Japan (Nudibranchia - Polyceridae). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 8(1):75-78, pl 6.
    Baba K. 1972. Thecacera picta spec. nov from Suruga Bay, Japan (Nudibranchia: Doridoidea: Polyceridae). Veliger 15(2):88- 90.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barnard KH. 1933. Description of a new species of Thecacera. Journal of Conchology 19(9):294-295, fig 1.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1883. Beitrage zu einer Monographie der Polyceraden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 33:135- 180, pls. 6-10.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Burn RF. 1978. A new record of Thecacera pennigera (Montagu, 1815) (Opisthobranchia: Polyceridae) from New South Wales. J. Malacol. Soc. Australia 4(1- 2):22.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Coleman N. 1989. Nudibranchs of the South Pacific. Springwood, Qld., Australia: Neville Coleman’s Sea Australia Resource Centre.
    Colgan N. 1911. A biological survey of Clare Island in the county of Mayo, Ireland and of the adjoining district. Section 2, Marine Mollusca. Part 22. Proceedings of the Royal Irish Academy 31:1-36.
    Cornet R, Marchad M. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Dautzenberg P, Fischer PH. 1925. Les mollusques marins du Finistere et en particulier de la region de Roscoff. Travaux de la Station Biologique de Roscoff 3:1-180.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    de Montaudouin X, Sauriau P-G. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Dekker R. 1986. Second record of Thecacera pennigera (Gastropoda: Opisthobranchia) from the Dutch coast. Basteria 50(1- 3):45-46.
    Eales NB. 1967. The littoral fauna of the British Isles: a handbook for collectors, 4th ed; pp i-xviii, 1-297, pls. A-H. University Press, Cambridge, England.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Eliot CNE. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Fernández-Ovies CL. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Fischer MA. 2006. Opisthobranchs from the Chilean coast, a taxonomic, morphological and  histological study of nudibranch species. 173 p.
    Fischer P. 1875. Catalogue des nudibranches et cephalopodes des cotes oceaniques de la France (1)–(3e supplement). Journal de Conchyliologie, series 3, 23:204-214.
    Forbes E, Hanley SCT. 1850. A history of the British Mollusca, and their shells, vol III. Including the families of Gasteropoda from Neritidae to Elysiadae, x + 616 pp, pls. 80-120, 114A-114D, EE, GG, HH, JJ-LL, OO-PP, RR-VV,.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Herrero, A., Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Thecacera pennigera" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 05/10/2013. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=10724)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.