Aldisa zetlandica (Alder & Hancock, 1854)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Chromodoridoidea |
| Family | Cadlinidae |
| Genus | Aldisa |
| Species | Aldisa zetlandica (Alder & Hancock, 1854) |
Sinònims
- Doris zetlandica Alder & Hancock, 1854 (original)
Descripció
Té el cos de forma ovalada allargada, amb els flancs alts i una longitud màxima de fins a 35 mm. El mantell és típicament blanc o blanc translúcid amb taques blanques disperses, encara que alguns exemplars presenten una tonalitat gris-verdosa (Picton & Morrow, 1994). A través del dors es poden observar les vísceres, de color crema pàl·lid a marró vermellós. El dors està recobert per nombrosos tubercles cònics grans, de mida variable, normalment més prominents al centre del dors i més petits cap al marge del mantell. La brànquia està composta per 7 fulles branquials bipinnades de color blanc, disposades en cercle al voltant de l’anus i completament retràctils dins d’una cavitat dorsal. Els rinòfors tenen entre 11 i 12 laminetes. El marge anterior del peu és solcat però no fes, i la zona bucal té dues expansions laterals romes sense tentacles orals.
Biologia
És una espècie sublitoral descoberta originalment a les Illes Shetland mitjançant dragatge en aigües profundes (Alder & Hancock, 1854). Habita a profunditats d’entre 25 i 1.900 metres, tot i que a la bibliografia s’ha registrat entre 70 i 320 metres (Millen & Gosliner, 1985), 845 metres (Malaquias, 2001) i entre 138 i 529 metres (Valdés et al., 2017), amb temperatures d’entre 2,5 i 4 ºC. Observacions recents l’associen a hàbitats rics en esponges de la família Axinellidae, on s’alimenta d’esponges com Hymedesmia paupertas i Hymedesmia jecusculum.
Espècies semblants
- Cadlina laevis: perfil molt més aplanat i tubercles dorsals molt curts. Presenta glàndules blanques o groc llimona situades cap al marge del mantell i, ocasionalment, una vora groga al marge del mantell. S’alimenta d’esponges com Halisarca dujardini i possiblement Dysidea fragilis.
- Adalaria proxima: amb rinòfors més roms i tubercles dorsals punxeguts. S’alimenta del briozou Electra pilosa.
- Adalaria loveni: amb tubercles dorsals més plans. S’alimenta del briozou Membranipora membranacea.
- Onchidoris muricata: no té una cavitat branquial veritable i les seves brànquies són contràctils per separat, però no retràctils. S’alimenta de Membranipora membranacea a la zona intermareal baixa o de Securiflustra securifrons a la zona sublitoral.
Etimologia
- Aldisa. Relacionat amb una saga vikinga islandesa del mateix nom.
- Zetlandica. Originari de les Shetlands, Regne Unit, on va ser descrita aquesta espècie.
Distribució
Aquesta espècie s’ha registrat des de les Illes Shetland (Alder & Hancock, 1854) fins a les Açores (Malaquias, 2001), amb registres a l’oest d’Escòcia, l’oest d’Irlanda, el sud de Noruega (Picton & Morrow, 1994), Finlàndia i Islàndia (Millen & Gosliner, 1985; Schiøtte, 2005). No obstant això, sembla evitar les aigües àrtiques, cosa que genera dubtes sobre un registre reportat al nord de Groenlàndia per Koltun (1964). A l’Atlàntic nord-occidental, ha estat registrada al Flemish Cap i el Gran Bank, a Terranova, Canadà (Valdés et al., 2017).
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Aldisa zetlandica basada en els nostres propis registres.
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2025) "Aldisa zetlandica" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 13/10/2014. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=15776)
