Aldisa banyulensis

Aldisa banyulensis (Pruvot-Fol, 1951)

Aldisa banyulensis per Enric Madrenas

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie mesuren uns 15 mm de longitud i són de color vermellós amb la regió central del dors una mica més fosca a causa dels òrgans interns. La majoria dels animals tenen a més dues franges alguna cosa obliqües i blanquinoses a cada costat del cos. En el dors també es poden apreciar dues petites àrees vermelloses una mica més fosques que la resta del cos, una ovalada situada entre els dos rinòfors i una altra de contorn pentagonal just davant de l’àrea branquial; en tots dos casos aquestes àrees es troben delineades per una prima línia blanquinosa. El dors està cobert de protuberàncies, unes més grans, cilindrocòniques i disposades més o menys en cercles, i altres protuberàncies molt petites, no visibles a simple vista i situades ens les anteriors. Els rinòfors són petits i de color vermellós. La brànquia està formada per 8 fulles branquials unipinnades de tonalitat marró-vermellosa, una mica més fosca que el dors. L’orifici de la beina branquial disposa d’uns 10 petits tubercles arrodonits. En vista ventral el mantell, de color vermell clar, envolta completament al peu i en ell es pot veure una reticulació a causa de espícules del mantell. El peu és de color vermell intens però deixa veure alguns òrgans interns de color marró fosc o un color blanquinós. La boca manca de palps orals digitiformes, en tot cas es poden distingir dues petites protuberàncies globoses, una a cada costat de la boca.

Biologia
Aquesta espècie sol viure sota pedres on hi ha esponges incrustants des de molt poca profunditat. Alguns autors han citat a l’esponja silícia Hemimycale columella com la seva espècie aliment. Aquesta espècie efectua una posta amb pocs ous grans (més de 200 micres) i de color vermell. Una altra espècie, Aldisa smaragdina, té una coloració similar però posseeix només 5 fulles branquials que tenen el raquis de color verdós i la seva posta té més ous però més petits (130 micres), trobant-se associada amb l’esponja Phorbas fictitius.

Etimologia

• Aldisa. Probablement referit a una saga vikinga islandesa del mateix nom.
• Banyulensis. Referit a la localitat de Banyuls sur Mer, en el Languedoc francès, Roselló, on hi ha una important estació oceanogràfica.

Distribució
Aldisa banyulensis és una espècie de distribució mediterrània. En la Península Ibèrica ha estat citada a la zona de l’estret de Gibraltar, les costes d’Andalusia oriental, la zona llevantina, a Catalunya i Balears. En alguna d’aquestes àrees coexisteix amb A. smaragdina, de distribució atlanto-mediterrània. En les costes catalanes no és rar trobar-la en diferents localitats de la Costa Brava com Llafranc i Es Caials.

Vídeos

 

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Aldisa banyulensis 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 478 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• CIB - Club Immersio Biologia
• El Litoral de Granada
• Flickr pictures
• GROC
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• Sea Slug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: