Felimida luteorosea (von Rapp, 1827)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Chromodoridoidea |
| Family | Chromodorididae |
| Subfamily | Chromodoridinae |
| Genus | Felimida |
| Species | Felimida luteorosea (Rapp, 1827) |
Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).
Sinònims- Chromodoris iheringi Bergh, 1879
- Chromodoris luteorosea (Rapp, 1827)
- Doris luteorosea Rapp, 1827 (original)
Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 30 mm, tot i que s’ha citat una talla màxima de 55 mm. La seva vistosa coloració la fan fàcilment identificable al mateix temps que la converteixen en una de les més belles espècies de nudibranquis de la Mediterrània: el dors és de color rosat o violeta més o menys fosc amb taques grogues arrodonides o ovalades de diferents mides i contornejades en moltes ocasions per una línia blanca. La vora del mantell té un banda groga ampla que sol estar també contornejada interna i externament per una línia blanca. Els rinòfors són de color violeta, una mica més clara en la porció basal sense làmines; la porció laminar posseeix 15-20 làmines col·locades molt apretades entre si i, a la lupa binocular, es poden observar puntuacions blavoses. La punta dels rinòfors sol ser blanquinosa o blavosa molt clara. La beina rinofòrica és poc elevada i la seva vora superior és llisa. La brànquia està formada per 9 fulles branquials de color violeta, una mica més clares en la base. Les fulles branquials són estretes i amb làmines petites i el seu extrem sol estar pigmentat de blanc. La papil·la anal es troba al centre de les fulles branquials, és poc prominent i de color violeta. El peu sobresurt per darrere del mantell formant una cua acabada en punta; la cua també és violeta però sol haver-hi algunes taques de color groc en la seva zona dorsal, com també en el marge posterior del peu. Ventralment, el peu i la cara inferior del mantell són de color violeta suau. El peu desenvolupa uns angles cefàlics amples a la seva zona anterior i la boca està flanquejada per un parell de palps bucals curts.
Biologia
Aquest nudibranqui sol aparèixer amb certa freqüència sota pedres a partir de 10-15 m de profunditat. També s’ha citat vivint en parets fosques del precoral·lígen i, al Mediterrani, en fulles de Posidonia oceanica. S’alimenta d’esponges com Aplysilla rosea i Spongionella pulchella (Barletta & Melone, 1976) i (Cattaneo-Vietti et al. 1990). Es desconeix com és la posta, la mida dels ous i el seu desenvolupament embrionari.
Etimologia
- Luteorosea fa referència a les taques grogues (=luteo) del dors i al color rosat o violaci (=rosea) de l’animal.
Distribució
Es tracta d’una espècie eminentment mediterrània que també apareix en àrees atlàntiques properes al Mediterrani. Així s’ha citat a Angola (Gofas et al. Conchas e moluscos de Angola), Canàries, totes les zones costaneres de la Península Ibèrica (Cervera et al. 2004) i a les Balears (Darder, 2011). A les costes catalanes s’ha citat a Es Caials, Cala Sant Antoni, Cadaqués, l’Escala, Illes Medes, Illes Formigues, Tossa de Mar, Cala Canyelles, Cala Sant Francesc, Blanes, port de Tarragona i Ametlla de Mar (Port de l’Estany).
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★★☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★★☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Felimida luteorosea basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Felimida luteorosea" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=434)
