Felimare picta

Felimare picta (Schultz in Philippi, 1836)

Felimare picta @ Costa Brava per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Miamirinae  

 

Genus

Felimare  

 

Species

Felimare picta  (R. A. Philippi, 1836)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597522).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Chromodoris cantrainii Bergh, 1879
  • Chromodoris elegans (Cantraine, 1835)
  • Chromodoris valenciennesi (Cantraine, 1841)
  • Doris calcarae Vérany, 1846
  • Doris elegans Cantraine, 1835
  • Doris lutescens Delle Chiaje in Verany, 1846
  • Doris nardi Vérany, 1846
  • Doris nardii Vérany, 1846
  • Doris picta Schultz in Philippi, 1836 (original)
  • Doris scacchi Delle Chiaje, 1830
  • Doris valenciennesi Cantraine, 1841
  • Glossodoris edenticulata White, 1952
  • Glossodoris picta (Schultz in Philippi, 1836)
  • Glossodoris valenciennesi (Cantraine, 1841)
  • Glossodoris webbi (d’Orbigny, 1839)
  • Goniodoris elegans (Cantraine, 1835)
  • Hypselodoris edenticulata (White, 1952)
  • Hypselodoris elegans (Cantraine, 1835)
  • Hypselodoris picta (Schultz in Philippi, 1836)
  • Hypselodoris picta picta (Schultz in Philippi, 1836)
  • Hypselodoris picta webbi (d’Orbigny, 1839)
  • Hypselodoris valenciennesi (Cantraine, 1841)
  • Hypselodoris webbi (d’Orbigny, 1839)
  • Polycera webbi d’Orbigny, 1839

Descripció
Es tracta de l’espècie més gran dels cromodorídids europeus ja que pot arribar a més de 12 cm de longitud, encara que hi ha cites d’animals d’uns 20 cm. El cos és molt allargat, alt, amb el mantell estret i sobrepassant molt poc el peu pels costats. A l’alçada del cap, el mantell s’eixampla lleugerament formant una mena d’incipient vel cefàlic. La coloració de fons del cos és blanquinosa o lleugerament blavosa però aquest color apareixen nombroses taques allargades o puntuacions de color groc que poden variar en nombre i disposició segons els diferents exemplars. Les taques grogues també es troben presents en els costats del cos. Aquesta és la típica coloració dels exemplars “clars” ja que amb menys freqüència es poden trobar exemplars “blaus” en què la coloració de fons és d’aquest color i les taques grogues menys nombroses. Els rinòfors no són molt grans i tenen el mateix color que el cos, excepte l’àpex que és blavós. Les làmines es presenten en els dos terços superiors de cada rinòfor, la base és llisa i la beina rinofòrica és poc elevada i la seva vora superior és llisa i de color groc. La brànquia està constituïda per 10-12 fulles de color verd-groguenc o lleugerament blavoses segons els exemplars, que es mantenen bastant juntes quan estan esteses. Les fulles branquials són relativament estretes i tenen fines làmines a banda i banda del raquis. La beina branquial és força elevada, de vora llisa i disposa també de taques i puntuacions grogues. Freqüentment les línies grogues del dors conflueixen cap a la vora superior de la beina branquial. El peu és blanquinós o lleugerament blavós, per davant la boca presenta dos petits tentacles orals amb l’extrem blavós. La cua és robusta i també té taques grogues, el seu extrem sol ser blavós.

Biologia
Aquesta espècie és relativament freqüent d’observar en parets rocoses amb abundants algues, esponges i altres invertebrats, principalment en zones poc il·luminades, des del infralitoral superior fins a uns 50 m de fondària al Mediterrani. La seva dieta es compon d’esponges com Dysidea fragilis, Ircinia fasciculata i Pleraplysilla spinifera (McDonald & Nybakken, 2001). La posta està constituïda per una cinta espiral d’uns 6 mm d’alt amb ous taronja d’unes 170 micres de diàmetre (Ortea, et al. 1996). Per gairebé tota la vora del mantell, però principalment a l’alçada dels rinòfors i als costats i per darrere de la brànquia hi ha nombroses glàndules blanquinoses (formacions dèrmiques del mantell o MDF) que contenen una substància, la longifolina, que en ser expulsada a l’exterior per l’animal quan és molestat, té una forta acció antidepredant i és per tant d’acció defensiva.

Etimologia

  • Picta. Del Llatí Pictus que significa “pintat”.

Distribució
F. picta ha estat citada tant a la costa atlàntica occidental (Florida, Golf de Mèxic) com a l’Atlàntic oriental, des d’Angola fins a Cap Verd, Canàries, Madeira i Açores, la Península Ibèrica i tota la Mediterrània. A la Península Ibèrica és coneguda de totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies (Cervera et al. 2004), i també a les Balears. A les costes catalanes ha estat observada en nombroses localitats de la Costa Brava i també al litoral de Tarragona (Folch, 2013). En la majoria dels registres anteriors a 1990 l’espècie ha estat citada sota els noms de valenciennesi, elegans o webbi.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare picta
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare picta basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Almada F, Levy A, Robalo JI. 2016. Not so sluggish: the success of the Felimare picta complex (Gastropoda, Nudibranchia) crossing Atlantic biogeographic barriers. PeerJ 4:e1561. https://doi.org/10.7717/peerj.1561.
    Altimira C, Ros J. 1979. Algunos moluscos marinos de las Islas Canarias. Vieraea 8 (1): 3-12.
    Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona.
    Avila C, Durfort M. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.
    Avila S, Malaquias M. 2003. Biogeographical relationships of the molluscan  fauna of the Ormonde Seamount (Gorringe Bank, Northeast Atlantic Ocean). Journal of Molluscan  Studies 69(2):145-150.
    Avila C, Cimino G, Fontana A, et al. 1991. Defensive strategy of two Hypselodoris nudibranchs from Italian and Spanish coast. Journal of Chemical Ecology 17 (3): 625-636.
    Bacallado JJ, Ortea J, Moro L, et al. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación.:1–32. Available from https://www.canariasconservacion.org/LA%20MARINA/DOC-16-Inventario%20de%20los%20moluscos%20de%20la%20marina%20de%20arrecife%202008.pdf.
    Ballesteros M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barash A, Danin Z. 1971. Opisthobranchia (Mollusca) from the Mediterranean waters of Israel. Israel Journal of Zoology, 20, 151-200.
    Barash A, Danin Z. 1982. Mediterranean Mollusca of Israel and Sinai: composition and distribution. Israel Journal of Zoology, 31, 86-118.
    Barash A, Danin Z. 1988. Contribution to the knowledge of Opisthobranchia of Cyprus. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):243- 260.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Bouchet P, Ortea J. 1980. Quelques Chromodorididae bleus de l’Atlantique Oriental. Annales de l’Institut Océanographique 56(2): 117-125.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo JC. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Crocetta F, Zibrowius H, Bitar G, et al. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta F, Bitar G, Zibrowius H, et al. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96(1):1–22. https://doi.org/10.5343/bms.2019.0012.
    Dacosta S, Padula V, Schrödl M. 2010. A new species of Hypselodoris and a redescription of Hypselodoris picta lajensis (Nudibranchia: Chromodorididae) from Brazil. The Veliger 51(1):15-25.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Fontana A, Gimenez F, Marin A, et al. 1994. Transfer of Secondary Metabolites from the Sponges Dysidea fragilis and Pleraplysilla spinifera to the Mantle Dermal Formations (MDFs) of the Nudibranch Hypselodoris webbi. Experientia 50(5):510-516.
    Furfaro G, Mariottini P. 2016. Check-list of the Nudibranchs (Mollusca Gastropoda) from the biodiversity hot spot " Scoglio del Corallo " (Argentario promontory, Tuscany). Biodiversity Journal. 7(1):67–78.
    Furfaro G, Modica MV, Oliverio M, et al. 2016. A DNA-barcoding approach to the phenotypic diversity of Mediterranean species of Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (Mollusca: Gastropoda), with a preliminary phylogenetic analysis. Italian Journal of Zoology. 83(2):1–13. https://doi.org/10.1080/11250003.2016.1150525.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Gantès H. 1962. Recherches sur quelques larves de Glossodorididae (Mollusques opisthobranches). Comptes Rendus Société des Sciences Naturelles et Physiques de Maroc 42:267-277.
    García Gómez JC. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus.(3):41–46.
    García-Gómez JC. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    Gat G, Mienis HK. 1986. First record of the nudibranch Hypselodoris webbi from the Mediterranean coast of Israel. Zoology of the Middle East 1:120-122.
    Göthel H. 1994. Fauna marina del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. 320 p.
    Haber M, Cerfeda S, Carbone M, et al. 2010. Coloration and Defense in the Nudibranch Gastropod Hypselodoris fontandraui. Biol. Bull. 218: 181–188.
    Huelin MF, Ros J. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Johnson RF, Gosliner TM. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7(4).
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Luque AA. 1983. Contribución al conocimiento de los gasterópodos marinos de las costas de Málaga y Granada. Iberus 3: 51-74.
    Malaquías MAE. 2000. Additions to the knowledge of the opisthobranch molluscs of Selvagens Islands, SE Atlantic, Portugal. Arquipélago. supplement 2:89–97.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Felimare picta" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 16/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=533)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.