Felimare gasconi

Felimare gasconi (Ortea in Ortea, Valdés & García-Gómez, 1996)

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

• Hypselodoris gasconi Ortea, 1996

Descripció
Animal amb el cos de color blau fosc, amb una línia que recorre la vora de dors, de color groc-ataronjat en els costats i de color blanc a la zona anterior i posterior del cos. Disposa de tres línies blanques dorsals paral·leles entre si, la línia mitjana pot ser contínua o fragmentada i és més gruixuda que les laterals, que també poden ser contínues o fragmentades, o fins i tot poden no ser rectes o ni tan sols estar presents. La línia mitjana envolta la brànquia i contínua una mica més cap a la part posterior. Els costats del cos estan recorreguts per una línia blanca molt fina que passa sota la obertura genital, sense envoltar-la. Aquesta espècie es caracteritza per disposar d’unes estructures defensives anomenades Formacions Dèrmiques del Mantell (FDM); aquestes se situen al costat dels rinòfors (entre 1 i 5, habitualment 2-3) i darrere de la brànquia (fins a 11, generalment 5-7). La cua té forma triangular, sobresurt per la part posterior del dors i té una estria de color blanc a la part mitjana dorsal. Els rinòfors són de color blau, amb l’extrem superior del raquis tacat de blanc i tenen unes sis laminetes de color blau.

Biologia
Es desconeix l’alimentació d’aquesta espècie, tot i que les altres espècies del gènere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta espècie també. L’anàlisi de les substàncies defensives de les FDM (presència de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del gènere Dysidea (Àvila, 1993). El patró de línies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres espècies del gènere, però es diferencien perquè Felimare gasconi té la vora del mantell de color taronja intens i no té les fines línies blaves entre les línies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui. També la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell és un tret característic.

Etimologia

• Gasconi. En honor del qui va ser Rector de la Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gascón Muñoz (1939-1996).

Distribució
Aquesta espècie només es coneix de la conca occidental de la Mediterrània i de l’Adriatic.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare gasconi
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	★☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆