Felimare gasconi

Felimare gasconi (Ortea in Ortea, Valdés & García-Gómez, 1996)

Felimare gasconi 15mm @ San Teodoro, Capo Coda Cavallo, may 1994 in 3m per Mauro Doneddu

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Chromodoridinae  

 

Genus

Felimare  

 

Species

Felimare gasconi  (Ortea, 1996)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597822).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Hypselodoris gasconi Ortea, 1996

Descripció
Animal amb el cos de color blau fosc, amb una línia que recorre la vora de dors, de color groc-ataronjat en els costats i de color blanc a la zona anterior i posterior del cos. Disposa de tres línies blanques dorsals paral·leles entre si, la línia mitjana pot ser contínua o fragmentada i és més gruixuda que les laterals, que també poden ser contínues o fragmentades, o fins i tot poden no ser rectes o ni tan sols estar presents. La línia mitjana envolta la brànquia i contínua una mica més cap a la part posterior. Els costats del cos estan recorreguts per una línia blanca molt fina que passa sota la obertura genital, sense envoltar-la. Aquesta espècie es caracteritza per disposar d’unes estructures defensives anomenades Formacions Dèrmiques del Mantell (FDM); aquestes se situen al costat dels rinòfors (entre 1 i 5, habitualment 2-3) i darrere de la brànquia (fins a 11, generalment 5-7). La cua té forma triangular, sobresurt per la part posterior del dors i té una estria de color blanc a la part mitjana dorsal. Els rinòfors són de color blau, amb l’extrem superior del raquis tacat de blanc i tenen unes sis laminetes de color blau.

Biologia
Es desconeix l’alimentació d’aquesta espècie, tot i que les altres espècies del gènere s’alimenten d’esponges i probablement aquesta espècie també. L’anàlisi de les substàncies defensives de les FDM (presència de longifolina) suggereix que s’alimenta d’esponges del gènere Dysidea (Àvila, 1993). El patró de línies dorsals, de disseny variable, fa que es pugui confondre amb altres espècies del gènere, però es diferencien perquè Felimare gasconi té la vora del mantell de color taronja intens i no té les fines línies blaves entre les línies blanques laterals i la vora del mantell que apareixen en els juvenils de Felimare fontandraui. També la gran quantitat de FDMs presents a la part posterior del mantell és un tret característic.

Etimologia

  • Gasconi. En honor del qui va ser Rector de la Universidad de Oviedo entre 1992 i 1996, el Dr. Santiago Gascón Muñoz (1939-1996).

Distribució
Aquesta espècie només es coneix de la conca occidental de la Mediterrània i de l’Adriatic.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare gasconi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare gasconi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Johnson, R. F., and T. M. Gosliner. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Ortea, J. A., A. Valdés, and J. C. García-Gómez. 1996. Revisión de las especies atlánticas de la familia Chromodorididae (Mollusca: Nudibranchia) del grupo cromático azul. Avicennia. 1–165.
    Rudman W.B. et al. 1998. Felimare gasconi accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/hypsgasc).
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    WoRMS Editorial Board. 2018. World Register of Marine Species. World Register of Marine Species. (http://www.marinespecies.org).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Felimare gasconi" in OPK-Opistobranquis, Published: 02/09/2014, Accessed: 21/09/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/j7lda)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.