Felimare villafranca

Felimare villafranca (Risso, 1818)

Felimare villafranca per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Doridina  

 

Infraorder

Doridoidei  

 

Superfamily

Chromodoridoidea  

 

Family

Chromodorididae  

 

Subfamily

Chromodoridinae  

 

Genus

Felimare  

 

Species

Felimare villafranca  (Risso, 1818)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 597536).

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Chromodoris coerulea (Risso, 1818)
  • Chromodoris messinensis Ihering, 1880
  • Doris caerulea Risso, 1826 (synonym)
  • Doris coerulea Risso, 1818
  • Doris gracilis Rapp, 1827
  • Doris pasini Vérany, 1846
  • Doris pulcherrima Cantraine, 1835
  • Doris schultzii Delle Chiaje, 1841
  • Doris tenera O. G. Costa
  • Doris villae Vérany, 1846
  • Doris villafranca Risso, 1818 (original)
  • Hypselodoris villafranca (Risso, 1818)
  • Hypselodoris gracilis (Rapp, 1827)

Descripció
Aquesta espècie de cromodòrid pot assolir una mida d’uns 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 50 mm. El cos és allargat, estilitzat i de color blau fosc, però el més característic de l’espècie són les línies grogues presents al dors i flancs del cos. Entre aquestes línies grogues es troben una línia submarginal que voreja a tot el dors, una línia mig dorsal i 1-2 línies laterals a banda i banda d’aquesta que poden ser contínues, discontínues i unir-se o no entre elles. Les línies central i laterals s’uneixen per davant dels rinòfors, envoltant també la base dels rinòfors i de la beina branquial. Ortea et al. (1995) han estudiat la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie i indiquen que, a major talla de l’animal, més complicació hi ha en el disseny de les línies grogues. Alguns exemplars de talla apreciable poden tenir el cos una mica despigmentat i de color blau clar. Al dors també sol haver taques allargades alineades de color blau turquesa entre les línies grogues submarginal i laterals. Els flancs del cos tenen també línies longitudinals grogues o blanques i taques blau turquesa allargades, com en el dors. Els rinòfors són de color blau fosc i tenen entre 15-18 laminetes els animals més grans. Les làmines dels rinòfors s’uneixen per la seva zona posterior formant una línia en ziga-zaga de color blanc. La brànquia està formada per 8-10 fulles branquials semitransparents i de color blau fosc però amb el raquis irisat de blanc. El peu és estret, de color blau, una mica més clar en la vora anterior. La boca disposa de dos palps labials curts.

Biologia
Aquesta és una espècie relativament freqüent durant gairebé tot l’any a tot tipus de substrats rocosos, des de la zona intermareal fins 30-40m de profunditat; així mateix s’ha capturat a uns 100 m de profunditat en caladors d’arrossegament comercial. També és comú en praderies de Posidonia oceanica (Templado, 1984). S’ha esmentat que s’alimenta de l’esponja Dysidea fragilis, de la qual obté la longifolina, un furanosesquiterpè que és la seva principal alomona defensiva; aquesta compost s’acumula en les seves glàndules del mantell (MDF’s), presents tant a la vora frontal del mantell, a l’altura dels rinòfors, com a la zona posterior de la brànquia (García-Gómez et al. 1991; Fontana et al. 1993; Àvila, 1993). La posta està formada per una cinta semitransparent enrotllada en una espiral d’una volta i mitja i que conté uns 400 ous ataronjats o groguencs d’unes 350 micres de diàmetre. El seu desenvolupament és directe, sense fase de larva velígera lliure (Gantés, 1962).

Etimologia

  • Villafranca. Dedicat a la població de Villefranche-sur-Mer, una ciutat francesa situada al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, seu d’una estació oceanogràfica dependent de la Universitat Pierre i Marie Curie que, sota la direcció del CNRS és la seu de tres laboratoris d’investigacions científiques (oceanografia, geociències marines i biologia cel·lular), en els quals treballen prop de 150 persones.

Distribució
Felimare villafranca és una espècie que es distribueix des de les costes atlàntiques de la Bretanya francesa, les costes atlàntiques del Marroc i per tota la Mediterrània, tant a la conca oriental com a l’occidental. A la Península Ibèrica ha estat trobada en totes les seves zones costaneres, a les Balears també. La seva absència de les Canàries, Madeira i les Açores possiblement es degui, com indiquen Ortea et al. (1995) al seu desenvolupament embrionari de tipus directe, sense fase larvària que pugui dispersar-se en vida planctònica. A les costes catalanes s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava, també a Llavaneres, al port de Tarragona i al Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare villafranca
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare villafranca

    Cantabria: Hidalgo (1916), Ros (1975, as Glossodoris gracilis), Ávila et al. (1991), Ávila Escartín (1993), Fontana et al. (1993), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Galicia: Ortea (1977c, as G. gracilis), Urgorri and Besteiro (1983, as Hypselodoris gracilis), Otero and Trigo (1987, as H. gracilis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Portugal: De Oliveira (1895, as Chromodoris villafranca and C. gracilis), Nobre (1932, as Chromodoris), Saldanha (1974, as Glossodoris gracilis), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003), Macedo, Macedo and Borges (1999), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000), Wirtz and Debelius (2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Gibraltar: García-Gómez (1982, as G. gracilis), García-Gómez et al. (1989), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986, both as H. gracilis), Salas and Luque (1986, as G. gracilis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Fez (1974, as G. gracilis), Templado (1982b, 1983, 1984, all as H. gracilis), Ballesteros et al. (1986, as H. gracilis), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1980), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), Ávila (1993), Ortea et al. (1996), Domènech et al. (2002), M@re Nostrum [Cala Guillosa (El Port de la Selva) 7/1999, Illa Mateua (L'Escala) 4/1998, Cala Aiguafreda (Begur) 4/2000, Cala Llevadó (Tossa de Mar) 3/1998]. En todos los registros hasta 1985, citada como Glossodoris gracilis o H. gracilis. Baleares: Ros (1981b, as G. gracilis), Ballesteros (1981a, as G. gracilis), Dekker (1986).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:81[P]; Schmekel & Portmann, 1982:68[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:0 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Felimare villafranca basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Almada, F., A. Levy, and J. I. Robalo. 2016. Not so sluggish: the success of the Felimare picta complex (Gastropoda, Nudibranchia) crossing Atlantic biogeographic barriers. PeerJ 4:e1561.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila, C. 1993. Sustancias naturales de moluscos opistobranquios: Estudio de su estructura, origen y función en ecosistemas bentónicos. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Avila, C., and M. Durfort. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.
    Avila, C., G. Cimino, A. Fontana, M. Gavagnin, J. A. Ortea, and E. Trivellone. 1991. Defensive strategy of two Hypselodoris nudibranchs from Italian and Spanish coast. Journal of Chemical Ecology 17 (3): 625-636.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Cattaneo-Vietti, R. 1982. Opisthobranch molluscs of the Sorrentine Peninsula caves. Bollettino dei  Musei e degli Istituti Biologici dell’Università di Genova [Atti del XIV Congresso della Societa Italiana  di Biologia Marina] 50(suppl.):376-377.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., and J. C. García-Gómez. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Domènech, A., C. Ávila, and M. Ballesteros. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). J. Mar. Biol. Ass. U.K., 86: 383-389.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Furfaro, G., M. V. Modica, M. Oliverio, and P. Mariottini. 2016. A DNA-barcoding approach to the phenotypic diversity of Mediterranean species of Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (Mollusca: Gastropoda), with a preliminary phylogenetic analysis. Italian Journal of Zoology, 2016, 1–13.
    García-Gómez, J. C. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    García-Gómez, J. C., A. Medina, and R. Coveñas. 1991. Study of the anatomy and histology of the mantle dermal formations (MDFs) of Chromodoris and Hypselodoris (Opisthobranchia, Chromodorididae). Malacologia 32(2):233-240.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Haber, M., S. Cerfeda, M. Carbone, G. Calado, H. Gaspar, R. J. Neves, V. Maharajan, G. Cimino, M. Gavagnin, M. T. Ghiselin, and E. Mollo. 2010. Coloration and Defense in the Nudibranch Gastropod Hypselodoris fontandraui. Biol. Bull. 218: 181–188.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Johnson, R. F., and T. M. Gosliner. 2012. Traditional Taxonomic Groupings Mask Evolutionary History: A Molecular Phylogeny and New Classification of the Chromodorid Nudibranchs. PLoS ONE. 7.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Manousis, T., G. Mpardakis, A. Zamora-Silva, K. Paraskevopoulos, D. Manios, and S. Galinou-Mitsoudi. 2012. New findings of gastropods in the Hellenic seas with emphasis on their origin and distribution status. Journal of Biological Research—Thessaloniki, 18: 249–264.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Felimare villafranca accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/hypselodoris-villafranca.html).
    Nobre, A. 1896. Mollusques et brachiopodes du Portugal. Annaes de Sciencias Naturaes 3:97-108.
    Nobre, A. 1931. Moluscos marinhos de Portugal. Instituto de Zoologia da Universidade do Porto.
    Nobre, A. 1938. Fauna malacológica de Portugal I - Moluscos marinhos e das águas salobras. Companhia Editora do Minho. Porto, Portugal: 806 pp.
    Nobre, A. 1936. Moluscos marinhos de Portugal. Companhia Editora do Minho, Barcelos.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ortea, J. 1977a. Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Ortea, J. A., A. Valdés, and J. C. García-Gómez. 1996. Revisión de las especies atlánticas de la familia Chromodorididae (Mollusca: Nudibranchia) del grupo cromático azul. Avicennia. 1–165.
    Ortigosa, D., M. Pola, L. Carmona, V. Padula, M. Schrodl, and J. L. Cervera. 2014. Redescription of Felimida elegantula (Philippi, 1844) and a preliminary phylogeny of the european species of Felimida (Cromodorididae). Journal of Molluscan Studies. 1-10. doi:10.1093/mollus/eyu041. [20 June 2014].
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Peñas, A., E. Rolán, A. Luque, J. Templado, F. Rubio, D. Moreno, and A. Sierra. 2006. Moluscos marinos de la zona de la isla de Alborán. Iberus, supplement 6.
    Pereira, F. 1980. Gasterópodos del litoral mediterráneo español. IV. Es Caials, Gerona. Comunicaciones del Primer Congreso Nacional de Malacología, 79-84.
    Pereira, F., and M. Ballesteros. 1982. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. II. Tossa de Mar, Gerona. Actas I Simposio Ibérico Bentos Marino, 1: 223-235.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Felimare villafranca" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 17/10/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/z7O5B)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.