Rudmania krohni (Vérany, 1846)
Informació taxonòmica WoRMS
Classificació actual
| Superdomain | Biota |
|---|---|
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Ringipleura |
| Superorder | Nudipleura |
| Order | Nudibranchia |
| Suborder | Doridida |
| Infraorder | Doridoidei |
| Superfamily | Chromodoridoidea |
| Family | Chromodorididae |
| Subfamily | Chromodoridinae |
| Genus | Rudmania |
| Species | Rudmania krohni (Verany, 1846) |
Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).
Un treball publicat recentment (De Oliveira et al., 2025) assigna un nou gènere a aquesta espècie bassant-se en diferències morfològiques (falta de dent raquídia i per tenir una vagina llarga i prima) i moleculars que separen els membres del nou gènere Rudmania dels altres Felimida.Sinònims
- Chromodoris krohni (Vérany, 1846)
- Chromodoris trilineata Ihering, 1880
- Doris krohni Vérany, 1846 (original)
- Felimida krohni (Vérany, 1846)
Descripció
Aquesta espècie de Chromodorididae pot arribar als 25 mm de longitud i té forma allargada. La coloració general del cos és rosat suau, lleugerament semitransparent a la vora del mantell. Al mig del dors sol haver-hi una línia groga que va des de la beina branquial fins més enllà dels rinòfors i dues línies laterals que continuen per darrere de la brànquia, s’uneixen i l’envolten. Aquestes línies grogues poden ser discontínues en alguns punts i pot haver més taques o puntuacions irregulars en alguns exemplars de gran talla. En alguns exemplars les línies del dors poden ser blanquinoses. La vora del dors té una banda marginal groguenca que el voreja completament. Els rinòfors tenen la base semitransparent i alaminar mentre que a l’extrem oposat hi ha la zona de laminetes (12-15) de color carmí. Hi ha 5-8 fulles branquials de color carmí o rosat que envolten l’anus; les fulles branquials són estretes i tenen làmines a banda i banda del raquis, alternativament grans i petites. El peu és del mateix color que el cos i la boca posseeix dos curts palps orals. Freqüentment la cua té una estria blanquinosa dorsal, igual que els marges de la zona posterior del peu.
Biologia
Aquesta espècie sol viure en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’algues esciàfiles (Halimeda tuna, Peyssonnelia sp.), hidraris, briozous i esponges. Se l’ha citat vivint sobre esponges (Hymeniacidon sanguinea, Ircinia sp.) però encara no s’ha comprovat quina és la seva espècie-aliment. En ocasions pot trobar-se sota pedres a l’infralitoral, fins a fondàries de 50 m, i en praderies de Posidonia oceanica. Aquesta espècie efectua postes en forma d’espiral aplanada que contenen ous d’unes 90 micres de diàmetre.
Etimologia
- Rudmania. En honor a William (Bill) Rudman per la seva extensa contribució a la sistemàtica, la taxonomia i l’ecologia dels nudibranquis. Rudman va dur a terme àmplies revisions dels grups d’espècies de Chromodorididae i dels seus patrons de coloració.
- Krohni. En honor del Dr. August David Krohn, (1803-1891), zoòleg rús d’origen alemany, va ser un dels pioners de la biologia marina i va intercanviar correspondència amb en Charles Darwin. Va realitzar diversos treballs essencials sobre quetognats (Chaetognatha) el 1844 i el 1853.
Distribució
R. krohni viu a la Mediterrània i a les costes atlàntiques meridionals d’Europa, fins al nord d’Àfrica. A la Península Ibèrica ha estat citat en totes les seves zones costaneres tant Atlàntiques com mediterrànies, també a Canàries, Açores i Balears. A Catalunya ha estat citada en localitats de la Costa Brava com Es Caials, Cadaqués, Roses, l’Escala, Cala Aiguafreda, Sa Tuna, Tossa de Mar, Cala Llevadó, Cala Sant Francesc, Blanes; també en aigües davant Mataró.
| Fonts: | |||||||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||||||
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★★★☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ★☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d’observació mensual de Rudmania krohni basada en els nostres propis registres.
Videos
Altres fotos
Bibliografia
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2025) "Rudmania krohni" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 03/09/2026. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=426)
