Aegires sublaevis

Aegires sublaevis  Odhner, 1932

Aegires sublaevis per Nani Díez Bosch

Descripció
Petit nudibranqui doridaci amb una longitud màxima registrada de 12 mm. El cos és dur i rígid. El color base del cos va de blanc a groguenc, translúcid. Hi ha algunes taques grisoses, cadascuna vorejada per un anell opac del color base, més evident en els exemplars madurs. Hi ha una cresta dorsal, arrodonida i baixa, que s’eixampla a la part posterior del cos, formant una espècie de coberta per a les tres brànquies, i que es divideix en la part frontal del cos passant al costat de les beines rinofòriques. Els exemplars de l’Atlàntic tenen una cresta lateral diferenciada, vora del mantell, a cada costat del cos. Hi ha pocs tubercles dorsals, típics d’altres espècies de Aegires, però hi ha protuberàncies arrodonides escampades pel dors. No té cerata. Té dos rinòfors llisos blancs. Els exemplars de l’Atlàntic i de la Mediterrània tenen un anell de pigment fosc en l’extrem dels rinòfors, mentre que els de Galápagos tenen dos anells foscos. Hi ha un vel oral bilobul·lat a la part anterior del cos, però no té tentacles propodials ni orals. El peu no té color ni apèndixs.

Biologia
Sembla que s’alimenta de l’esponja Clathrina coriacea (Ros, 1977 – Illes Canàries) i Clathrina sp. (Thompson, 1981 – Bermudes), on el seu patró de color, específicament les taques fosques distribuides per tot el cos, coincideix amb el de l’esponja. Aquesta espècie és fàcil de distingir de les altres espècies d’Aegires per la seva coloració i forma. Es considera poc comú.

Etimologia

• Aegires. De “Aegir”, déu del mar a la mitologia escandinava.
• Sublaevis. Del Llatí “sub”, per sota, no massa + “laevis”, llís. No gaire llís.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada al Mar Mediterrani (Schmekel i Portmann 1982), a les Illes Canàries (Odhner 1932; Altimira i Ros, 1979; Pérez Sánchez, Bacallado i Ortea, 1991; Ortea et al 1996), Panamà (Meyer 1977), Bermuda (Thompson 1981) i Guadalupe (Ortea et al. 2012). Hi ha una altra cita de les Illes Galápagos (Fahey i Gosliner, 2004), que representa el primer registre d’aquesta espècie al Pacífic, en tots els aspectes idèntica a les mostres de l’Atlàntic, però amb un segon anell fosc en els rinòfors.

Vídeos

Aegires sublaevis @ La Herradura, Granada per Fernando Aguado

Altres fotos

Bibliografia

1246567 Aegires sublaevis 1 eunomia-revista-en-cultura-de-la-legalidad 50 creator asc 1 14120 https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

• Biodiversity Heritage Library
• Flickr pictures
• Interim Register of Marine and Nonmarine Genera
• NCBI GenBank
• OBIS - Search by Taxon
• SeaSlug Forum
• World Register of Marine Species

Citeu aquest article com: