Qualsevol bussejador amb una certa experiència en la cerca d’opistobranquis a la Mediterrània o a l’Atlàntic oriental us podria dir que, de vegades, és molt difícil distingir quina espècie de nudibranqui Felimare blau estàs observant. El nou gènere Felimare va substituïr fa poc la denominació clàssica Hypselodoris que es troba en la majoria de llibres impresos.
Els opistobranquis del gènere Felimare de la Mediterrània i de l’Oceà Atlàntic van ser revisats per Ortea et al l’any 1996. Encara hi ha una certa controvèrsia respecte a algunes espècies, per exemple, Ortea denomina Hypselodoris tricolor a la mateixa espècie que Gosliner havia descrit com a Hyselodoris midatlantica l’any 1990. Tanmateix Ortea denominava H.elegans, H.valenciennesi i H. webbi com a Hypselodoris picta.
Aquí incloem els principals trets de les espècies més comunes del gènere Felimare:
Felimare tricolor té les següents característiques:
-
El dors és blau, amb una vora groga, i l’atravesa una ratlla longitudinal groga o blanca que acaba entre els rinòfors, i alguns punts grocs.
- El peu és blau amb alguns punts blancs o grocs als costats.
- Els rinòfors son blaus amb les puntes blanques.
- La brànquia es blava amb una fina línia groguenca en el costat extern de cada fulla branquial.
Felimare fontandraui té les següents característiques:
-
El dors és blau, amb una vora groga, i l’atravessa una línia blanca longitudinal que acaba davant dels rinòfors en un disseny en forma d’àncora (o de “T”), i alguns punts blancs als costats d’aquesta ratlla.
- El peu és blau amb un disseny de ratlles blanques irregulars a cada costat.
- Els rinòfors son d’un color blau uniforme.
- Les brànquies poden ser de color blau uniforme, o tenir dues ratlles grogues triangulars en la cara exterior i una ratlla groga en la cara interna de cada fulla branquial.
Felimare villafranca té les següents característiques:
-
El dors és blau, amb una vora groga i un disseny de ratlles irregulars longitudinals de color groc i/o blanc. Aquestes ratlles formen un cercle al voltant de les brànquies..
- El peu és blau amb un disseny de ratlles irregulars longitudinals de color groc i/o blanc.
- Els rinòfors son blaus amb una ratlla blanca en la part posterior.
- Les brànquies son blaves amb una línia blanca a la part exterior i interior de cada fulla branquial.
Felimare orsinii té les següents característiques:
-
Mida petita.
- El dors és de color blau, rodejat per una vora groga, i té una ratlla longitudinal blanca molt fina. El mantell està recobert de petits tubercles blaus.
- El peu és blau amb una ratlla blanca o groga a cada costat.
- Els rinòfors son blaus.
- Les brànquies son blaves.
Felimare bilineata té diferents combinacions cromàtiques. La forma típica te les següents característiques:
-
El cos és negre o blau fosc, amb línies grogues i punts blaus.
- El dors té dues ratlles longitudinals grogues que rodegen els rinòfors i les brànquies. Els exemplars del nord solen tenir aquestes dues ratlles longitudinals del dors foses en una de sola, mentre que als exemplars africans les ratlles estan força separades i l’espai entre elles té un disseny de ratlles groguenques.
- La vora del mantell és groga, encerclada per una ratlla negra. La zona entre la vora groga i la línia mitjana longitudinal està cobert de punts blaus.
- El peu té línies longitudinals grogues a cada costat.
- Els rinòfors son negres o blau fosc, amb una línia longitudinal groga en la part posterior.
- Les brànquies son negres o blau fosc amb dues línies triangulars grogues en la cara externa i una línia groga en la cara interna de cada fulla branquial.
Felimare cantabrica té les següents característiques:
-
El dors és blau, amb una vora groga, una ratlla longitudinal groga i alguns punts també grocs.
- El peu és blau amb nombrosos punts grocs a cada costat.
- Els rinòfors son blaus amb una línia longitudinal groga a la part posterior.
- Les brànquies son blaves amb dues línies triangulars grogues en la cara externa i una ratlla groga en la cara interna de cada fulla branquial.
- Aquesta espècie no es troba a la Mediterrània.
Aquí tenim un dibuix comparatiu que sintetitza les explicacions anteriors:
Font: Nembro per Marina Poddubetskaia
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2012-2025) "Com distingir els Felimare blaus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/10/2013. Accedit: 03/02/2025. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=11438)