Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Fionoidea Coryphella verrucosa

Coryphella verrucosa

Coryphella verrucosa (M. Sars, 1829)

Coryphella verrucosa @ Norway per Viktor Vasskog Grøtan

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Fionoidea  

 

Family

Coryphellidae  

 

Genus

Coryphella  

 

Species

Coryphella verrucosa  (M. Sars, 1829)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139987).

Nota taxonòmica: La classificació dels Flabellinidae semblava força estable fins que el 2017 van aparèixer una sèrie de treballs (Furfaro et al. 2017; Korshunova et al. 2017) que pretenien aclarir l´estatus de la família Flabellinidae. L´objectiu principal del treball de Furfaro et al. era caracteritzar molecularment les espècies mediterrànies mentre que el treball de Korshunova et al. pretenia aprofundir en les relacions filogenètiques entre diversos membres de la família Flabellinidae i les altres famílies dels aeolidacis.
Tots dos treballs es basaven en la combinació de tècniques moleculars i morfològiques i, de fet, no ofereixen resultats molt diferents, però sí difereixen en la mida i procedència de les mostres estudiades i, sobretot, en la interpretació d´aquests resultats. Després de l´aparició del treball de Furfaro et al., moltes espècies Mediterrànies dels gèneres Calmella, Flabellina i Piseinotecus es van agrupar sota el gènere comú Flabellina, però van tenir determinats problemes amb algunes espècies que no encaixaven bé amb la classificació proposada (per exemple Flabellina babai), van descobrir que les poblacions mediterrània i atlàntica de Flabellina ischitana corresponen a dues espècies críptiques diferents, i van constatar els problemes del grup críptic Calmella cavolini / Flabellina confusa / Piseinotecus gaditanus per la qual cosa van indicar la necessitat de fer nous estudis per aclarir el seu estatus.
Curiosament aquests estudis s´estaven duent a terme pràcticament en paral·lel pel grup de Korshunova et al. però sobre una mostra d´espècies molt més àmplia i que comprenia exemplars de l´Àrtic, Atlàntic nord, oceà Pacífic i Índic. Aquest segon treball confirma la polifilia de la família Flabellinidae, però la seva forma d´interpretar els resultats representa una veritable revolució per a la taxonomia dels aeolidacis, especialment per a la família Flabellinidae.
Tots dos treballs observen que hi ha dos clades (grups) ben diferenciats de Flabellinidae: el de Coryphella pedata i similars, amb cerata que surten directament del dors, i el de Flabellina affinis i similars, que tenen els cerata de cada grup pedunculats. Encara que Furfaro et al. consideren a les espècies de tots dos clades pertanyents al gènere Flabellina dins de la família Flabellinidae, Korshunova et al. diferència dues famílies: Coryphellidae i Flabellinidae sensu stricto, creant a més multitud de gèneres diferents en aquestes famílies per incloure a les espècies que estudien. La seva proposta taxonòmica, curiosament, dóna resposta als problemes trobats per Furfaro et al.
En certa manera tots dos treballs es complementen, si bé en el treball de Korshunova et al. s´evidencia la manca d´estudis sobre les espècies de flabellinids tropicals i del sud d´Amèrica i Àfrica, de manera que encara no s´ha dit l´última paraula. La proposta de creació de nous gèneres per reunir petits grups d´espècies, en comptes de gèneres multiespecífics, sembla ser la tendència en alguns dels treballs filogenètics dels últims anys. Es pot consultar una discussió detallada d´aquesta apassionant controvèrsia a (https://opistobranquis.info/ca/flabellinidae/).

Hi ha dues variants o formes d’aquesta espècie, una amb els cerates curts i roms amb l’extrem de color blanc (que és la descrita inicialment per M.Sars el 1829), anomenada forma “verrucosa”, i una altra amb els cerates llargs de color vermell, anomenada forma “rufibranchialis”. Les dues formes es caracteritzen per tenir una línia blanca a la part mig-dorsal de la cua. Les dues formes son simpàtriques (comparteixen hàbitat i localització), i han estat estudiades molecularment per Eriksson et al. (2006) mitjançant la seqüenciació del gen COI que no ha reportat diferències entre elles.

Sinònims

  • Aeolidia verrucosa M. Sars, 1829 (original)
  • Coryphella mananensis (Stimpson, 1853)
  • Coryphella robusta Trinchese, 1874
  • Coryphella rufibranchialis (Johnston, 1832)
  • Coryphella rufibranchialis cocholata Balch, 1908
  • Flabellina verrucosa (Sars M., 1829)
  • Eolidia embletoni Johnston, 1835 
  • Eolidia verrucosa Sars M., 1829
  • Eolis diversa Couthouy, 1839
  • Eolis mananensis Stimpson, 1853
  • Eolis rufibranchialis Johnston, 1832

Descripció

Biologia

Etimologia

  • Coryphella: Diminutiu del Grec “koryphe”, corona del cap, pic, cim.
  • Verrucosa fa referència als cerata, curts i en forma de berruga, disseminats pel dors.

Distribució

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Coryphella verrucosa
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Coryphella verrucosa basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Coryphella verrucosa (Sweden) by Klas Malmberg (Sweden)
Coryphella verrucosa CC-BY-NC-SA by Biomar – Trinity College Dublin (Published at WoRMS)
Coryphella verrucosa CC-BY-SA by Bernard Picton
Coryphella verrucosa CC-BY-SA by Bernard Picton
Coryphella verrucosa 20 & 30mm @ Norway by Viktor Vasskog Grøtan‎

Bibliografia

    Abbott RT. 1954. American seashells. With illus. by Frederick M. Bayer. Van Nostrand. Available from http://www.biodiversitylibrary.org/page/7258062.
    Abbott RT. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Adams AA, Adams H. 1853. The genera of recent Mollusca, arranged according to their organization. London (van Voorst): pp.1-256, pls 1-32, 1853; 257-484, pls 33-60, 1854 (1); 1-92, pls 61-72, 1854; 93-284, pls 73-96, 1855; 285-412, pls 97-112, 1856; 413-540, pls 113-128, 1857; 541-661, pls 129-138, 1858 (2). vol 2; pp 45-78 Oct.-Nov. 1854; pp 97-99 Jan 1855; p 632-635 Nov 1858; pls. 62-68, 137, fig. 14; pl 138, fig. 1. Available from http://books.google.com/books?id=wPAKAAAAIAAJ&client=firefox-a.
    Alder J, Hancock A. 1855. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of all the species. Ray Society, London.
    Allen EJ. 1899. On the fauna and bottom-deposits near the thirty-fathom line from the Eddystone  Grounds to Start Point. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom 5(4):365.
    Arshavsky YI, Beloozerova IN, Orlovsky GN, et al. 1983. Serotonin and theophylline effects of rhythmic activity generation in buccal ganglia of gastropod molluscs. Neirofiziologiya 15(3):321-323.
    Austin WC. 1985. An annotated checklist of the marine invertebrates in the cold temperate northeast Pacific. 3 vols., xiv + 682 pp Khoyatan Marine Laboratory.
    Avila C. 1995. Natural products of opisthobranch molluscs: a biological review. Oceanography and Mar Biol: an Annual Review 33: 487-559.
    Avila C, Tyndale E, Kuziriam AM. 1998. Feeding behavior and growth of Hermissenda  crassicornis (Mollusca: Nudibranchia) in the laboratory. Marine & Freshwater Behaviour &  Physiology 31(1):1-19.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2025. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bardarson GG. 1919. Saelindyr vid Island (Mollusca marina islandiae). Skyrsla isl. náttúrufraedisfjelag, (1917-1918): 45-75.
    Bardarson GG. 1920. Om den marine molluskfauna ved vestkysten af Island. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Biologiske Meddelelser, Kjobenhavn 2(3):1-139.
    Beeman RD, Williams GC. 1980. Chapter 14. Opisthobranchia and Pulmonata: the sea slugs and allies; pp 308- 354, pls. 95-111, In: Intertidal invertebrates of California, ix + 690 pp, 200 pls. Stanford University Press.
    Behrens DW. 1980. Pacific coast nudibranchs, a guide to the opisthobranchs of the northeastern Pacific. 112 pp, 162 photos. Sea Challengers, Los Osos, Calif.
    Berger VJ, Kharazova AD. 1997. Mechanisms of salinity adaptations in marine molluscs.  Hydrobiologia 355(1-3):115-126. In: A. D. Naumov, H. Hummel, A. A. Sukhotin, & J. S. Ryland  (Eds.). Interactions and adaptation strategies of marine organisms, vii. Proceedings of the  31st European Marine Biology Symposium, held in St. Petersburg, Russia, 9-13 September 1996.  Kluwer Academic Publishers.
    Bergh LSR. 1879. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VI. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 28:553- 584, pls. 6-8.
    Bergh LSR. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh LSR. 1887. VIII. Die Nudibranchien Gesammelt warhrend der fahrten des “Willem-Barents” in das nördliche Eismeer. Bijdragen tot de Dierkunde afleverung, Amsterdam. Onderzoekingstochter van  de “Willem-Barents” Exped. Gedeelte 13(4):1-37, pls. 1-3.
    Bergh LSR. 1875. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. III. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 25:633-658, pls. 13-15.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bergh LSR. 1878. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 2, Theil 2, Heft 14; pp 603-645, I-L, pls. 66-68.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cornet R, Marchad M. 1951. Inventaire de la faune marine de Roscoff Mollusques. Travaux de la Station Biologique de Roscoff, Suppl 5:1-80.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Eliot CNE. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Eriksson R, Nygren A, Sundberg P. 2006. Genetic evidence of phenotypic polymorphism in the aeolid nudibranch Flabellina verrucosa (M. Sars, 1829) (Opisthobranchia : Nudibranchia). Organisms Diversity & Evolution. 6(1):71–76. https://doi.org/10.1016/j.ode.2005.04.003.
    Evertsen J, Bakken T. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Fernández-Ovies CL. 1981. Contribución a la clasificación morfológica de las puestas de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda). Boletín de Ciencias de la Naturaleza del Instituto de Estudios Asturianos 28: 3-12.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    Garstang W. 1890. A complete list of the opisthobranchiate Mollusca found at Plymouth; with further observations on their morphology, colours, and natural history. Journal Marine Biological Association of the U.K. 1:399–457.
    Garstang W. 1889. Report on the nudibranchiate Mollusca of Plymouth Sound. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom n.s. 1(2): 173-198.
    Hayward PJ, Wigham GD, Yonow N. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Hoffmann H. 1926. I. Opisthobranchia, In: Die Tierwelt der Nord- und Ostsee, Lieferung III, Teil IX; pp 1- 52. Akademische Verlagsgesellschaft, Leipzig.
    Høisæter T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Just H, Edmuns M. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Korshunova TA, Martynov AV, Bakken T, et al. 2017. Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys 717: 1-139. https://doi.org/https://doi.org/10.3897/zookeys.717.21885.
    Korshunova TA, Martynov AV, Bakken T, et al. 2017. Corrigenda: Polyphyly of the traditional family Flabellinidae affects a major group of Nudibranchia: aeolidacean taxonomic reassessment with descriptions of several new families, genera, and species (Mollusca, Gastropoda). https://doi.org/10.3897/zookeys.717.21885. ZooKeys 725: 139–141. https://doi.org/https://doi. org/10.3897/zookeys.725.23022.
    Marcus EG. 1961. Opisthobranch mollusks from California. Veliger 3(suppl):1-85, pls. 1-10.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1970. Some gastropods from Madagascar and west Mexico. Malacologia 10(1):181-223.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    McKay DW, Smith SM. 1979. Marine Mollusca of east Scotland. Royal  Scottish Museum. 185 pp. p.
    McMillan NF. 1968. British shells, xii + 196 pp. Frederick Warne & Co., Ltd.
    Mörch OAL. 1871. Synopsis molluscorum marinorum Daniae, Fortegnelse over de i de Danske Have forekommende Blöddyr. Videnskabelige Meddelelser fra den Naturhistoriske Forening i Kjöbenhavn, 1871(11–14), 157–225.
    Nordsieck F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Stuttgart: Gustav Fischer. XIII, 327 p. p.
    Odhner NH. 1922. Norwegian opisthobranchiate Mollusca in the collection of the zoological Museum of Kristiania. Nyt Magazin for Naturvidenskaberne 60: 1-47.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2012-2025) "Coryphella verrucosa" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/10/2014. Accedit: 03/02/2025. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=16024)